Especial seguiment predicció a mitjà termini – Els foguerons de Sant Antoni (II)

Continuam amb el fil que iniciarem divendres sobre el seguiment de models per la revetlla de Sant Antoni. I per això el que feim és consultar la darrera sortida dels dos models que emprarem (el GFS i el ECMWF).

La versió determinista – GFS

Temperatura i geopotencial a 500hPa

96_27

A grans trets, la situació prevista és molt semblant, amb una àrea de baixes pressions entorn de les Illes Britàniques i un tàlveg avançant per damunt la Península Ibèrica, i apropant-se ràpidament cap a les Illes Balears.

Per veure els canvis respecte a les prediccions de divendres passat construim una petita comparativa:

                           Divendres         Diumenge

-Temperatura:    -21ºC                -18ºC

-Geopotencial:    5520m              5600m

Tant la major temperatura (uns 3ºC), com el major geopotencial (uns 80m) venen a signficar que el pas del tàlveg sembla que es retrassa unes quantes hores.

Temperatura i geopotencial a 850hPa

96_25

Al nivell de 850hPa també s’intueix com el pas del tàlveg es vol retrassar unes quantes hores. No per la temperatura, que continua sense canvis, sino per l’alçada geopotencial, que de nou, és més alta la prevista actualment, que la que es preveïa el passat divendres

                          Divendres         Diumenge

-Temperatura:    +5ºC                +5ºC

-Geopotencial:    1400m              1440m

Precipitació

102_4

Una de les conseqüències del retras en el pas del tàlveg, és que la franja de precipitació més activa es preveu que dijous horabaixa romangui encara uns quants quilòmetres a l’oest de les Illes, tot i que aquí ja podríem començar a tenir els primers plugims.

Versió probabilista – ECMWF

Geopotencial a 500hPa i pressió atmosfèrica

Si fa no fa, ECMWF marca una situació semblant. La baixa estarà ubicada a les Illes Britàniques, i estendrà la seva àrea d’influència fins a la Península Ibèrica.

Reem961

Pel que fa a la uniformitat en la predicció de les 50 perturbacions que conformen el model probabilista d’ECMWF, aquesta és de cada vegada més important, sobretot a l’entorn de les Illes Balears. Així ho manifesten els colors freds del següent mapa, que indiquen que la desviació estàndard entre les 50 perturbacions és poc significativa.

Cal remarcar que aquesta uniformitat s’ha incrementat de manera notòria respecte a divendres.

Rees961

Temperatura a 850hPa i pressió atmosfèrica

Al nivell de 850hPa la predicció de temperatura continua indicant +5ºC, sense  canvis gaire significatius respecte al divendres.

Reem962

Igual que amb el nivell de 500hPa, la uniformitat entre les 50 perturbacions del model s’ha incrementat respecte a divendres.
Rees963En resum, quan ens trobam 48 hores més a prop de dijous horabaixa, les prediccions continuen indicant que ens afectarà la part davantera d’un tàlveg, amb possibilitat de precipitacions. Tot i que sembla que el pas del mateix es retrassarà unes quantes hores.

A més, les prediccions automàtiques d’AEMET indiquen una probabilitat de precipitació d’entre el 75-80% per la jornada de dijous.

Anuncis

Calendari 2014

 

Ara que s’apropa l’any 2014 vos presentam el calendari editat conjuntament per la SOMIB i MeteoIllesBalears, amb el suport de WiFi Baleares i Meteodemallorca.

Com podeu veure a les següents captures de pantalla, en aquest calendari hi podeu trobar 13 fotografies que fan referència a fenomens meteorològics de les Illes Balears.

Se n’editen dues versions: A4 (8€) i A3 (13€).

portadasetembreOctubre novembre marc maig juny juliol abril agost desembre febrer Gener

I fa calor…

És 2 d’octubre i AEMET informa que anit passada Sa Pobla i Capdepera han batut el seu rècord de temperatura mínima per a un mes d’octubre, amb 21,1ºC a Sa Pobla i 24ºC a Capdepera.

Hi hem de sumar el rècord que la matinada de l’1 d’octubre es va marcar a l’Aeroport d’Eivissa amb 24ºC de mínima.

De dia, tot i que de moment no s’hagin donat rècords, la calor és acusada. A l’interior de Mallorca la temperatura màxima queda clarament per damunt dels 30ºC (32,9ºC a Sa Pobla o 32,2ºC a Porreres en són exemples).

Fins quan duraran aquestes temperatures elevades? Sembla que seria dissabte quan començarien a baixar amb claretat.

Quin temps ens espera fins aleshores?

Un dijous i divendres marcats pel pas de niguls de tipus alt i mitjà, que en alguns moments (sobretot durant divendres) poden deixar el cel bastant tapat, i que podrien deixar algun ruixat, de nou més probable divendres, que aniria acompanyat de fang.

A hores d’ara cap model indica la possibilitat de precipitacions intenses entorn de les Illes per aquestes immediates jornades. Tot i això, anirem seguint els models, i si hi hagués canvis en aquest aspecte hi fariem menció.

Per què tenim aquesta situació?

Aquest mapa ens ensenya la situació d’avui migdia a 850hPa (uns 1500m d’alçada), amb una temperatura propera als 20ºC a l’entorn de les Illes.

Rtavn002

Un valor que a més s’incrementarà els propers dies. Es pot veure com està previst que divendres la temperatura ja sobrepassi els 20ºC a aquesta alçada

Rtavn482

Per què es produeix aquesta entrada càlida? Els vents de component sud en són els responsables, i aquests es donen degut a l’apropament d’una linea frontal. Divendres a migdia la situació serà la que es veu al mapa, amb una petita baixa ubicada a l’entorn de les Illes que ens enviarà vent de llevant-xaloc, i un tàlveg centrat a Galicia amb una temperatura a 5500m d’alçada de -15ºC.

Rtavn481

Amb aquesta situació, les tempestes a alguns indrets de la Península, com Catalunya i Aragó poden ser importants. A les Illes sembla que divendres ens quedarem amb les ganes de veure pluges importants, això sí, les que caiguin, ho faran acompanyades de fang.

A partir de dissabte la situació començarà a canviar, l’aire fred en altura sembla que s’aproparà més a les Illes, el que podria provocar un increment en la inestabilitat (amb pluges més importants) i una baixada de les temperatures.

Rtavn721

Temps actual i predicció pels propers dies/Current weather and weather forecast for next days

La situació meteorològica d’aquests darrers dies, i la previsió pels propers ve dominada per la presència d’una borrasca atlàntica situada entre les Illes Açores i la Península Ibèrica.

Rtavn061

A la seva part davantera, els vents de component sud provoquen que a les Illes hi arribi una massa d’aire africana, càlida, amb una temperatura a 850hPa  (uns 1500m d’alçada) d’uns 20ºC.

Rtavn062

Això es tradueix amb unes temperatures màximes clarament per damunt dels 30ºC a diversos indrets de les Illes. A més, aquesta situació és ideal per a l’aparició de la calitja, i segurament sou molts els que haureu notat que avui el cel té un aspecte blanquinós, que no és més que pols del Sàhara, que amb vent de component sud viatja fins a les nostres contrades. Aquest fet s’aprecia clarament a la imatge de satèl·lit, on, a més de la calitja, s’hi aprecia el front que a hores d’ara ja ha arribat a l’oest de la Península Ibèrica i hi està deixant precipitacions.

Sat

Que passarà els propers dies?

El mapa per dissabte migida preveu que el centre de la baixa s’hagi apropat un poc a la Península, i es trobi gairebé a tocar de Galicia.

Rtavn301

En quant a temperatures això es traduirà amb una lleugera baixada de les mateixes. Al apropar-se la borrasca, el front s’anirà apropant, i per tant, l’advecció càlida davantera també s’anirà desplaçant cap a l’est.Rtavn302

A més, l’humitat a capes mitjanes serà elevada, amb el que es preveu que tenguem bastants de niguls de tipus mitjà, que podrien deixar fins i tot alguna gotellada, que dissabte aniria acompanyada de fang.

Pel que fa a diumenge, l’aire fred en alçada s’aproparà un poc més, i sembla que sobretot fins diumenge a migdia seran probables alguns ruixats.

A low-pressure area is located between Azores and Iberian Peninsula. With this isobaric map in Balearic Islands (Mallorca, Menorca, Eivissa and Formentera) southern winds are blowing, and temperatures has risen, with 20ºC at 850hPa. Today, maximum temperatures will exceed 30ºC, due to a warm advection.

Rtavn061

Rtavn062

Moreover, dust from Sahara has arrived to Western Mediterranean as you can see in the Meteosat image.

Sat

During next days, the low-pressure area will move eastward, and the front will travel through Iberian Peninsula and Western Mediterranean. With this situation, on Saturday temperatures will fall some degrees Celsius, and some medium clouds are going to cover the sky. Maybe some showers will affect us and dust deposition is possible.

El torrent de Cala Pi – 11 de setembre de 2013

100_4736_mini

Què és això? simplement el torrent de Cala Pi arribant a la mar. I aquesta aigua marró? aigua carregada de sediment. Resulta que el torrent de Cala Pi, el passat 11 de setembre, després d’una pluja intensa que afectà part de la seva conca durant la matinada, va dur una mica de revinguda.

Al següent mapa, on s’hi combina la topografia de Mallorca amb les conques hidrogràfiques, hi apareix resaltada la conca del torrent de Cala Pi, que es caracteritza per circular per dins la zona de la marina de Llucmajor.

CalaPi

Es tracta d’una conca petita, amb una superfície de poc més de 50km² i amb un curs d’aigua molt poc marcat durant gran part del seu recorregut.

Una altra de les seves característiques fonamentals és que la conca és una zona amb molt poca pendent, tal i com es pot veure a la figura que segueix. De fet, les úniques pendents considerables apareixen lligades al Massís de Randa i als penya-segats litorals.

CalaPi_pendents_2

La poca pendent afavoreix la circulació lenta del flux d’aigua. Tant és així que l’aigua, després d’aturar-se de ploure, va necessitar unes 10 hores en arribar a la desembocadura.

Però aquest fet no només es deu a la poca pendent, sino que la presència de parats també frena de manera significativa la velocitat de l’aigua, així com també alguna de les carreteres que el torrent ha de creuar, i que en certa manera actuen a mode de parat. (a la següent imatge es pot veure l’aigua botant una carretera. Faig ús del verb botar ja que en teoria el torrent passa per davall la carretera)

100_4701

 

100_4731

 

Arrel de les dues darreres fotografies m’agradaria plantejar alguns dubtes,

-per què la carretera estava oberta al trànsit i sense vigilància si el torrent hi circulava per damunt? Passarà el mateix el dia en què la torrentada sigui somerina?

-per què si el torrent va tardar 10 hores en arribar a la mar ningú havia desallotjat la platja? En aquest cas l’aigua va arribar a la platja amb tranquilitat, però si no hagues estat així que hagués passat?

Massa sovint els torrents són els grans oblidats i desconeguts del nostre territori.

Finalment, agraïr a nen Joan Amengual que hi fos, i que hagi acceptat compartir les seves fotografies

Una gran tempesta mediterrània

Després d’uns dies que s’han manifestat inestables, amb pluges de poca entitat, arriba una situació que s’ha de seguir de ben a prop. I és que entre dilluns i dimarts ens ha de creuar un tàlveg i des de fa alguns dies els models insisteixen en associar-hi una tempesta prou important.

A hores d’ara la gran pregunta per jo és si aquesta tempesta ens afectarà o no. Amb els mapes a la ma, sembla que Eivissa i Formentera serien les Illes que tendrien una major probabilitat, però realment els models mostren una dispersió brutal.

Tot seguit posaré distints mapes de precipitació prevists.

1.- GFS: predicció de pluja per la matinada de dilluns a dimarts. L’àrea de precipitació més intensa queda al SE de les Illes, a bastants de quilòmetres de la costa.

42_precip

Ara bé, el GFS en alguna de les seves sortides ha mostrat aquesta tempesta molt més a prop.

2.- GFS: es tracta de la sortida que era operativa avui dematí a primera hora, feta amb dades inicials de les 2 de la matinada hora local. L’àrea de precipitacions queda pràcticament damunt les Illes.

54_precip60_precip

3.- WRF de lamma: Igual que GFS, la sortida de les 12UTC situa l’àrea de màxima precipitació a l’E de les Illes.

pcp6hz1_web_84.- En canvi, WRF de lamma a les 00UTC també mostrava l’àrea de màxima precipitació afectant les Illes (de manera semblant al que feia GFS).

pcp6hz1_web_115.-WRF de meteocat. També mostra les precipitacions afectant la zona de les Illes.

42plu 48plu

Conclusió.- Els models coincideixen en mostrar una àrea de precipitació important a l’entorn de la Mar Balear, que segurament acabarà per constituir un sistema de tempestes amb cert grau d’organització, i a hores d’ara és mal de fer assegurar si ens afectarà o no.

Com es compten els llamps?

Tal i com s’havia pronosticat, la jornada de dilluns ha estat prou complicada meteorològicament parlant, i tal vegada, el fenomen que més ha cridat l’atenció han estat els llamps.

A migdia AEMET parlava de la caiguda d’uns 8.000 llamps entorn de les Illes Balears durant la tempesta de la passada matinada.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/26/baleares/1377513486.html

Algun dels quals fins i tot ha generat algun ensurt, com el de l’esglesia des Pont d’Inca.

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/sucesos/ultimas/rayo-destroza-escultura-coronaba-iglesia-del-pont-inca.html

Ara bé, com es pot saber el nombre de llamps? AEMET compta amb una xarxa de detecció de llamps (REDRA – Red de Detección de Rayos), que permet ubicar tant espacialment com temporalment els llamps caiguts, gràcies a l’existència de 19 detectors de llamps instal·lats arreu de la geografia espanyola.

Observacionteledeteccion_fig5

 

Font: AEMET

A grosso modo es pot dir que aquests sensors s’encarreguen de detectar la perturbació que els llamps provoquen dintre del camp electromagnètic. Mitjançant un únic sensor seriem capaços de detectar llamps que hagin caigut a centenars de quilòmetres de distància, ara bé, no es podria ubicar correctament.

Per dur a terme les tasques d’ubicació es necessari dur a terme tasques de triangulació a partir de la informació de distints sensors.

Detecta aquesta xarxa tots els llamps? No. S’ha de tenir en compte que actualment l’instrumental que empra AEMET té la limitació que únicament detecta els llamps nigul-terra, obviant els llamps nigul-nigul.

Per tant, quan es parla de 8.000 llamps, es fa referència a 8.000 llamps nigul-terra. A més, s’ha de tenir en compte que el sistema no és capaç de detectar el 100% d’aquests niguls, sino que es parla d’una eficiència actual entorn a un 90%, fet que està dintre dels valors estàndards d’altres organismes.

Deixarem per més envant entrar en el debat de perque és important detectar els llamps.

Per Sant Bartomeu toca fer llamps

De petit, una de les coses que m’agradava més era anar amb sa meva padrina a “sa comèdia” que a Ses Salines feien per les festes de Sant Bartomeu. I una de les coses que més record, a part de les rialles, és que era un fet habitual que entorn d’aquells vespres es ves llampegar d’enfora.

Doncs bé, avui és Sant Bartomeu i ja fa uns dies que els models meteorològics preveuen un canvi de temps important per les properes jornades, que sembla que afectarà principalment la zona del Mediterrani Occidental, i per tant, les Illes se’n poden veure afectades. De moment és complicat concretar exactament quina és la predicció pels propers 7/10 dies, però el que està clar és que la inestabilitat ens acompanyarà durant un bon grapat de jornades.

La situació prevista durant aquesta propera matinada ve marcada per la presència de dos centres d’altes pressions. Un entorn de les Açores i l’altra a la zona d’Escandinàvia. Enmig d’aquests dos anticiclons s’hi ha ubicat una petita àrea de baixes pressions (al mapa s’ubica just damunt els Països Baixos) que du associat aire fred en alçada (amb temperatures inferiors a -15ºC a uns 5500m). De fet, aquest aire fred, amb el seu desplaçament cap al sud, serà el responsable de la inestabilitat de les properes jornades. 

Rtavn121

Durant les properes hores el primer que notarem serà l’entrada de vent de component nord, que farà baixar les temperatures i incrementarà l’humitat a capes baixes, amb l’aparició dels primers niguls. A més, i com ja hem comentat en diverses entrades d’aquest blog, amb vent de component nord, a vegades es produeix una convergència regional de vents entre la costa central catalana i les Illes Balears que força el creixement de niguls baixos.

12tvs

Al mapa anterior es veu com a les 02 hora local aquesta àrea de convergència es començarà a configurar, el que pot provocar que durant aquesta matinada es produeixin precipitacions entre Catalunya i les Illes, sense descartar alguna tempesta, que preferentment quedaria damunt la mar, però no es pot descartar que fregui indrets de la costa nord i nord-oest de les Illes.

Ara bé, de moment no es preveuen grans tempestes ja que de moment l’aire fred en alçada no ens arriba, sino que ho farà a partir de demà horabaixa, i així es pot veure a la predicció de GFS per la matinada de diumenge a dilluns, quan la temperatura a uns 5500m ja serà inferior als -10ºC.

Rtavn361

 

 

Amb l’arribada d’aire fred en alçada la situació sembla que es complicarà, per això AEMET té un avis groc actiu per tempestes i pluges intenses a partir de diumenge a les 18h i que s’estén durant tota la jornada de dilluns.

A més de l’aire fred, s’ha de tenir en compte que a capes baixes tendrem vents de component est (que començaran a dominar clarament a partir de demà horabaixa), el que implica que tendrem també humitat a capes baixes. Per tant, dos dels ingredients principals a l’hora de parlar de precipitacions intenses.

Al següent mapa es veu com aquest flux de component est continuarà durant la jornada de dilluns, quan fins i tot, l’aire fred en alçada s’incrementarà.

Rtavn481

 

I que passarà la resta de la setmana? Encara hi falten dies, i han de passar coses interessants abans, però sembla que la inestabilitat continuarà amb noltros durant un bon grapat de dies. Situació que intentarem seguir en detall.

… Sant Bernat l’apaga

Així acaba la dita tradicional “Santa Margalida l’encén i Sant Bernat l’apaga”, i és que es considera que la canícula, a les Illes, va de 20 de juliol a 20 d’agost. I és que normalment les grans calorades de l’any es donen dins aquest període, i les tempestes de finals d’estiu comencen a aparèixer per refrescar l’ambient.

Que passarà enguany? És impossible afirmar si tendrem grans calorades d’aquí a final d’estiu, les prediccions a llarg termini no tenen la fiabilitat ni resolució suficient com per poder respondre aquesta pregunta.

Ara bé, mirant les prediccions per aquesta setmana sembla que no tendrem grans calorades. De fet, no es preveuen temperatures més enllà de 32-33ºC, que sí que és calor, que sí que ens fa suar, però que no ens agobia i ens permet viure.

El motiu és que a partir de demà tendrem una entrada de vent de component nord, que mantendrà les temperatures un poc més baixes que aquests darrers dies, i tot i que pugui aportar algun nigul al cel, no sembla que haguem de tenir precipitacions.

Rtavn301

 

Font: http://www.wetterzentrale.de

Aquest vent de component nord, que bufarà amb cops de força 3 a 5 a les Illes, més intens com més al nord, provocarà també que la mar vagi una mica remoguda, cosa que es notarà sobretot al nord. Segons aquest model de predicció d’onatge, al nord de Menorca es preveuen onades superiors a 1,5m d’alçada a partir de demà migdia.

 

g1-36

Font: http://forecast.uoa.gr/wamindx.php?option=3

Va de trons!

Un petit tàlveg és el responsable del temps inestable d’aquestes dues darreres jornades. Ahir, dissabte 17 d’agost, varem tenir diverses tempestes que varen afectar a Mallorca durant l’horabaixa, deixant acumulats de 18mm a Algaida i 12mm a Alaró com a quantitats més destacables.

Per exemple, aquesta era una imatge de radar de les 16.30 hora local, on s’identifiquen clarament dos nuclis de precipitació. És una llàstima no tenir accés en diferit als echotop (que de manera grossera es poden interpretar com l’alçada del nigul), ja que arribaren a marcar valors molt alts, per damunt de 12km.

1430Pel que fa a l’activitat elèctrica, aquesta fou prou notable, tal i com cal esperar d’una tempesta de mitjans d’agost. A la següent imatge s’aprecien els llamps nigul-terra detectats per AEMET. (Nota: sembla haver-hi algun tipus de problema amb la localització de les descàrregues elèctriques que varen tenir lloc entre les 14h i les 16h, ja que les ubica a un indret que no es va veure afectat per cap tempesta en aquelles hores).

201308171600_r79g