Tempesta a Alcúdia. 28/03/2013

 

 

Era dijous Sant i el cel no semblava que ens hagues de regalar cap imatge impactant. El matí havia vengut caracteritzat pel pas d’alguns cirrus i també algun altostrat i altocúmul. Però coses de la vida, a les 11.40 un bon company m’envia un SMS per advertir-me que creixien alguns cúmuls per sa Serra de Tramuntana.

Decidesc pujar en es terrat de casa per veure en directe aquests cúmuls que em comenta. Emocionat per la presència d’algún cúmul mediocris (Tercer estadi evolutiu d’un cúmul) decidesc anar a cercar el trípode de dins el cotxe i anar fent algunes fotografies. (Nota: les fotografies estan fetes des de Porreres)

La següent fotografia és la primera que vaig fer, i es pot veure com al fons, els niguls sembla que volen començar a creixer una micona.

P1040399_mini

Minuts després es pot veure com aquest desig es manifesta. Els niguls agafen cos, i jo ja parlaria d’un cúmul congestus. (quan es llegeix congestus es requereix emoció i compromís).

P1040465_mini

Però no només cap a la zona de la Serra de Tramuntana hi havia creixements, també cap a l’extrem nord de les Serres de Llevant creixien niguls. A la següent fotografia es podoen veure dos congestus més ubicats a l’entorn de la Península de Llevant. Aquests dos es varen acabar desfent.

P1040496_mini

Tornam a centrar la vista cap als creixements més destacables i podem observar com el nigul va agafant cos. Això sí, es pot veure com el pla de la imatge ja no és el mateix, ja que els niguls més destacables s’anaven desplaçant lleugerament cap a l’est, ubicant-se damunt la zona d’Alcúdia.

P1040507_mini

En aquest moment, quan la cosa es començava a posar ben interessant vaig quedar-me sense bateria a la càmera fotogràfica. Solució, anar-la a carregar durant un mínim temps prudencial. Passats entorn a 15 minuts me’n torn per amunt amb la càmera mig carregada, i Uala!!! Magestuós, esponerós, plantós, dominant l’escena, el nigul ha estat capaç de sobrepassar diverses adversitats (s’intueixen a la imatge algunes capes d’inversió) i ja era ben clar que això acabaria en tempesta. Certament, aquests adjectius els hi pos jo, perquè mumare va pujar a veure mem que feia, es va mirar el nigul, em va mirar a jo, i em va demanar, a què fas fotos?

Jo ja parlaria de cumulunimbus, amb un desenvolupament vertical molt destacable.(Per un afeccionat a la meteorologia parlar de cumulunimbus és alguna cosa més que parlar, és literatura atmosfèrica)

P1040508_mini

Pocs minuts després comença el desenvolupament de l’encruia del Cumulunimbus. S’observa molt bé com a la dreta es va estratificant la part de sobre del nigul. En canvi, que tenim a l’esquerra? Un altre nigul que vol créixer? Serà possible que ens trobem davant un sistema multicelular?

P1040533_mini

Doncs sí, i ho vaig tenir claríssim en aquest moment. No s’acaba d’observar del tot bé en aquesta fotografia, però si centrau la vista en el nigul de la part esquerra, veureu que sembla tenir un petit tel a la seva part central superior. No es tracta d’una cosa qualsevol, és un Pileus, una formació nigulosa característica dels Congestus que creixen amb força. De fet, no record haver vist cap Pileus que no hagi acabat amb tempesta, però a partir de les meves observacions limitades no se’n poden extreure conclusions gaire fortes.

P1040555_mini

Pocs minuts després, el segon cumulunimbus ja estava plenament format i la part de sobre volia iniciar el procés de formació de l’encruïa.

P1040613_mini

Per jo aquesta imatge no té preu, un Cb en fase de dissipació a la dreta, mentre que el segon està assolint la seva maduresa.

P1040627_mini

Uns vint minuts més tard, els dos Cumulunimbus es troben ja damunt la mar, viatjant ben decidits cap a la Península de Llevant.

P1040646_mini

 

Per acabar dues imatges de radar a les que es pot comprovar la intensitat de la pluja a la zona d’Alcúdia. De fet, m’ha arribat informació per diverses fonts que hi va fer un poc de calabruix

201303281230_r8pm

Anuncis

El vent juga amb la neu. Algunes fotografies

Després de la nevada del dimecres 13 de març ens vàrem proposar fer una passejada per la zona de la Serra de Tramuntana, així que el divendres dia 15 hi vàrem pujar. Ens vam decidir en pujar cap a la casa de neu del d’en Galileu, ja que és una zona molt propera a Lluc, on es recolliren poc més de 100mm, el que ens feia pensar que els gruixos de neu podrien ser importants. Finalment, la volta es va allargar un poc i arribàrem fins al Coll des Telègraf.

Els gruixos acumulats oscil·laven entre els 60 i 75cm. La duresa de la neu oscil·lava, ja que hi havia indrets on es podia caminar amb facilitat mentre que en d’altres indrets cada passa era una aventura.

Però el que ens va sorprendre més varen ser tot el seguit de formes presents a la zona induïdes pel vent, ja que s’arribaren a formar autèntiques dunes, algunes d’elles bastant destacables.

Quan gairebé ja acabàvem les voltes d’en Galileu va ser quan vàrem començar a fer fotografies. A la primera d’elles es pot observar el que veiem quan giràvem el coll. Una zona amb bastanta pendent, per tant, un indret on la neu no s’acumula de manera regular, sino que moltes roques queden a la vista, mentre que d’altres indrets queden sota acumulacions destacables.

P1040300_mini

Algunes passes més envant ens vàrem trobar amb aquest regal. La seva longitud era entorn als 50cm.

P1040294_mini

Un poc més amunt els gruixos es deixaven notar, i a vegades feia mal caminar. En aquesta fotografia podeu veure un company meu amb alguns problemes per moure’s per la neu.

P1040308_mini

A la següent fotografia es pot veure el Puig Major des d’una zona propera al cim d’en Galileu (tot i que no arribarem a fer cim). En aquesta fotografia ja es poden intuir algunes coses curioses. En primer lloc, si vos fixau amb la vegetació i les roques que hi ha al primer pla, observareu com apareixen petites acumulacions de neu sempre a la mateixa banda. Aquestes acumulacions es generen a sotavent del vent, a la petita zona de cobertura de vent que ofereixen aquests elements, s’hi acumula més neu. A més, també es pot intuir una duna més desenvolupada. 

P1040354_mini

Aquestes acumulacions que es generen amb la vegetació crec que també s’observen bastant bé a les dues fotografies que segueixen.

P1040306_mini

P1040357_mini

Però el vent no només genera acumulacions, sinó que en alguns indrets es pot intuir com “falta neu”. Per exemple, a la següent fotografia es veu com s’ha generat una espècie d’escaló a la neu, que molt possiblement s’hagi generat per l’efecte del vent.

P1040337_mini

En aquesta altra fotografia es veu un efecte molt semblant, però sense arribar a fer un escaló tan net com l’anterior. Sembla com si el flux de vent hagués quedat impregnat damunt la superfície nevada.

P1040311_mini

A vegades, d’aquests escalons en surten formes curioses.

P1040358_mini

Ara bé, sense cap tipus de dubte el que més em va impressionar van ser les dunes. Havia vist algunes fotografies de dunes de neu, però no n’havia vistes mai. Aquesta tenia una alçada d’entorn a 1m respecte el seu entorn.

P1040378_mini

Però els efectes del vent no es deixen notar únicament amb la neu, sinó també amb el gel que es forma entorn de la vegetació, i que pot donar lloc a formes bastant espectaculars. De nou, les formes es generen a sotavent del flux d’aire.

P1040341_miniP1040342_mini P1040345_miniP1040349_mini
P1040363_mini

Per anar acabant adjuntaré algunes fotografies que permeten veure millor tot l’entorn. Començam amb la següent fotografia, a la que es pot observar el Coll des Telègraf i es Coll des Prat.

P1040296_mini

El cim del Galileu amb el Puig Tomir a l’esquerra. Al fons, la badia d’Alcúdia i alguns niguls d’aquests de bon temps.

P1040324_mini

Al fons es pot veure la zona del Puig Roig, on sembla que l’acumulació de neu no era tan important.

P1040317_mini

I acabam amb aquesta darrera imatge. Esper que vos hagi agradat!

P1040370_mini

Temporal marítim a la costa sud-oest de Mallorca. 19 i 20 de gener de 2013

El cap de setmana de 19 i 20 de gener de 2013 va passar per les Illes una baixa molt profunda, amb una pressió atmosfèrica que va arribar a baixar dels 985hPa, i que les prediccions indicaven que provocaria fortes ràfegues de vent i un bon temporal marítim.

A la següent animació es pot veure la predicció d’onatge previst pels dies 19 i 20 de gener. (sino veis l’animació podeu pitjar damunt el requadre que apareix)

anhs

Aquestes prediccions es varen complir bastant bé, i el termporal marítim va ser el més destacable d’aquell cap de setmana, sobretot a la costa del sud-oest de Mallorca. S’ha de tenir en compte que a l’alçada de l’onatge se li ha de sumar la marea ciclònica provocada per la baixa pressió atmosfèrica, que amb uns valors propers de 985hPa suposen una pujada del nivell de la mar d’uns 30cm respecte la pressió atmosfèrica estàndard considerada de 1013hPa.

Les dues primeres fotografies són de la zona des Molinar, on es pot veure com el temporal va afectar alguns indrets de la primera línia. Diumenge es podia observar com quedava bastanta d’arena acumulada. (l’autor: Dani Capó)

DaniCapo_Molinar_3

DaniCapo_Molinar_4

A les següents fotografies, fetes per Marçal Trias, es pot observar com el temporal va provocar alguns desperfectes a la zona de sa Colònia de Sant Jordi.

A la primera d’elles es pot observar com a la zona del far, el passeig sembla haver patit un desplaçament respecte la seva posició original.

GEDSC DIGITAL CAMERA

A la zona de devora l’hotel Sur Mallorca és on sembla que va fer més mal. La força de les ones va esbucar una paret, i la va arrossegar cap a l’interior. Segons algunes mesures preses a partir del que he pogut observar a altres fotografies sembla que en aquest indret l’aigua de la mar va entrar entorn a un centenar de metres.

GEDSC DIGITAL CAMERA

GEDSC DIGITAL CAMERA

Per acabar, m’agradaria posar una altra fotografia, feta també pen Marçal, a la que es pot veure la desembocadura del torrent de Garonda, a s’Estanyol, amb bastanta d’aigua. A diferència de la darrera vegada que en vaig parlar, no es tracta d’aigua del torrent, sinó d’aigua de la mar

GEDSC DIGITAL CAMERA

“Sa tempesta de Randa”. Molt més que una tempesta (18-11-12).

Si fa uns dies eren els torrents de Garonda i Cala Pi els que portaven una bona revinguda, ahir li va tocar en el torrent des Pèlag, també al terme de Llucmajor, però amb la diferència que en aquesta ocasió no va ser a la desembocadura on va provocar problemes, sinó prop de la seva capçalera, degut a unes importants plogudes que es varen produir entorn del Massis de Randa.

Serveixi com exemple la imatge de radar de les 15.10, on es veu una taca taronja per aquella zona que va continuar bastant estàtica durant una horeta.

Amb aquesta situació vaig sortir a fer una volta cap a Randa, on només hi vaig tirar una foto. No s’acaba d’apreciar bé, però hi havia una cascada d’aigua que pegava enmig des carril de la dreta de sa carretera.

A Porreres també hi va ploure amb força. Així estava sa rotonda de Porreres a Llucmajor (a sa part de Porreres). 

Després d’intentar anar cap a Felanitx i haver de recular (aquella carretera és horrible quan plou) vaig arribar a Vilafranca, on em vaig trobar amb es torrent de sa part baixa que ja anava quasi ple.

Avui dematí, després de rebre informacions que el torrent des Pèlag, al terme de Llucmajor, havia patit una revinguda, hem decidit anar a fer una volta amb un amic. Però partint de Porreres, als baixos de Montision, he pogut veure com encara hi quedava un poc de calabruix.

Però no només en quedava a Montision, sinó que a Son Pons (al terme de Llucmajor) també n’hi havia, i bastant. De fet, tenim es convenciment que a alguns racons n’hi ha per un parell de dies, ja que l’acumulació arriba a ser prou important, sobretot a la segona fotografia.

A totes les fotografies del calabruix es pot veure com aquest està molt brut, ja que va ser arrossegat i acumulat per l’aigua quan aquesta es desplaçava.

Arribant ja al Torrent des Pèlag, ens hem trobat bastantes de parets caigudes.

Encara que no s’observi massa bé, hi havia una paret que ha desaparegut gairebé per complet. He de comentar que en aquesta ocasió es tractava d’una paret encimentada, mentre que normalment entorn dels torrents es solen construir parets seques, ja que aquestes permeten que l’aigua es filtri i no arribi a exercir prou pressió per rebentar-la. De totes maneres, l’onada que va portar el torrent no ha respectat aquest fet, tot i que les parets seques no estaven tan malmeses com aquesta.

En aquesta darrera imatge es pot observar com s’aigua corria encara. Es xaragall que va obrir s’aigua és de primera categoria.

Realment el Torrent des Pèlag va portar una plena prou important, fet que hauria de fer reflexionar si l’estat d’aquest torrent és prou bo. En cas de no dur a terme cap actuació al respecte s’ha d’assumir que periòdicament aquesta part del terme municipal de Llucmajor patirà desperfectes a conseqüència de les torrentades.

14 de novembre de 2012. Torrents de Cala Pi i Garonda

Durant la matinada i el matí del 14 de novembre les intenses precipitacions varen afectar a molts d’indrets del ponent de Mallorca, afectant de ple el terme de Llucmajor, amb precipitacions que al casc urbà varen oscil·lar entre els 99,6mm i els 77mm (veure meteoclimatic).

Al llarg del matí me varen arribar informacions que alguns torrents, com el de Garonda i el de Son Catlar, havien començat a córrer. Així que l’horabaixa no em vaig poder resistir i vaig anar a voltar per la zona. El resultat, vaig veure desembocar el Torrent de Cala Pí, el de Garonda (desemboca a s’Estanyol des Migjorn), a més de veure córrer al seu curs mitjà i alt el de Garonda i el de Son Durí (desemboca al Club Nàutic de Sa Ràpita), encara que aquest darrer no el vaig veure arribar a la mar, i no se si ho va arribar a fer o no.

En aquesta imatge es pot veure el torrent de Cala Pi a la seva desembocadura. L’aigua de tota la cala era de color marronós.

 

Però el color marronós sortia de la cala i permetia veure una imatge com aquesta, amb l’aigua del torrent que es diferenciava clarament de l’aigua de la mar pel seu color.

 

 

A les dues fotografies següents es veu el Torrent de Garonda com arriba a la mar a la zona de s’Estanyol. Per cert, escric això a 15 de novembre a les 17.33h, i m’acaben d’informar que el Torrent de Garonda encara porta aigua a la seva desembocadura.

 

 

Per acabar, una darrera fotografia del Torrent de Garonda, en aquest ocasió aigües amunt.

Mamatocúmuls i una petita catarata

Ses dues primeres fotografies són de sa tempesta que ahir horabaixa va afectar el ponent de Mallorca. Estan fetes des de s’aparcament de Carrefour mirant cap al sud de Mallorca. Si s’observen en deteniment en aquestes fotos es poden observar unes protuberàncies que pengen des nigul de tempesta, es coneixen amb el nom de mamatus i solen aparèixer o abans o després de la tempesta. En aquest cas va ser després.

Sa tercera fotografia és d’un carrer de s’Arenal, que cada vegada que plou intensament davalla ple d’aigua amb bastanta terra. Una petita cascada. El setembre de 2011, anant amb uns amics, vàrem veure macs i terra per alguns carrers de s’arenal, i cercant sa procedència vàrem arribar en aquest mateix carrer (Enric Vaquer). Un poc més amunt hi ha una zona amb alguns carrers sense asfaltar, que és d’on procedeix tota la terra i pedretes.