Especial seguiment predicció a mitjà termini – Els foguerons de Sant Antoni (IV)

Falten poc manco de 48 hores per l’encesa de molts de foguerons, i continu amb aquesta espècie d’experiment de predicció a mitjà termini que vaig començar divendres passat.

Amb aquest horitzó de predicció ja es pot començar a parlar de curt termini, el que implica alguns canvis a l’hora de consultar models per dur a terme el pronòstic. Tot això ho explicarem un cop haguem fet cinc cèntims de la predicció per dijous horabaixa/vespre.

Bàsicament ens hem de confirmar en l’elevada possibilitat d’algunes pluges. Però de cada cop sembla més clar que de donar-se, aquestes pluges serien de poca entitat, almanco durant les darreres hores de dijous. Sí que sembla que a partir de la matinada de dijous a divendres les pluges podrien ser un poc més intenses. 

Per tant, a hores d’ara sembla que l’encesa dels foguerons no es veuria gaire alterada per aquestes possibles pluges. 

He d’admetre que més que voler donar una predicció acurada del que succeirà dijous horabaixa/vespre tenia ganes de començar a experimentar amb les prediccions a mitjà termini i les distintes eines de les que disposam per dur-les a terme. Per algun motiu aquest tipus de predicció em resulta de cada dia més atractiu. 

Una predicció fonamentada en els models deterministes

Així com fins ara, quan parlàvem de la predicció per dia 16 ho feiem emprant tant models deterministes com probabilistes, quan es treballa amb prediccions a 48 hores habitualment es fa amb models deterministes, ja que la uniformitat que presenten les distintes perturbacions que  componen els models probabilistes és tan elevada que no aporten informació (un exemple extrem per entendrer-ho: si les 50 perturbacions del ECMWF preveuen la mateixa situació a 48h vista, la uniformitat serà màxima i seria com treballar amb un model determinista).

 

Temperatura i geopotencial a 500hPa48_27

Tàlveg centrat a l’oest de la Península Ibèrica, amb una temperatura a 500hPa entorn a -18ºC/-19ºC a la vertical de les Illes, i a una alçada aproximada de 5600m.  

Temperatura i geopotencial a 850hPa48_25

 

 

Amb una temperatura de +6ºC a una alçada de 1440m tampoc presenta gaire canvis respecte la predicció dels darrers dies. 

Precipitació
54_4

Amb major o menor intensitat, el GFS sempre ha pintat el front de pluges afectant les Illes Balears per dijous horabaixa. 

Aquesta predicció parteix d’una errada fonamental, i és la utilització d’un únic model meteorològi.  Per elaborar una predicció el més acurada possible, a més del GFS s’haurien de consultar altres models d’àmbit global , i en funció de l’experiència del predictor donar més o manco fiabilitat a un o altre model. 

A més, també s’ha de fer ús de models d’àrea limitada, com són WRF, MM5, Hirlam. Tal i com ferem ahir, adjuntam únicament el camp de precipitació del WRF que executa el consorci Lamma. 

pcp12hz1_web_6

 

Per acabar, un regal pels nostàlgics, del que segurament va ser un dels foguerons de Sant Antoni més freds del s.XX, sinó el que més. Un mapa del 16 de gener de 1985 a 850hPa, que mostra una advecció freda que feia baixar la temperatura (a aquell nivell) fins a valors inferiors a -5ºC. 

Rrea00219850116

Anuncis

Pluges que no arriben. Homenatge al període 06/09/2001-03/05/2010

El segle XXI va entrar acompanyat d’una important sequera, la que ens va afectar entre l’any 1999 i el 2001, i que fins al moment era el darrer episodi important de sequera.

Aquella sequera va començar a morir el 6 de setembre de 2001, amb una important tempesta que va deixar registres de fins a 150mm al terme de Llucmajor i 130mm a Porreres. Dos mesos després, el temporal de novembre de 2001 va acabar de rematar la sequera, amb unes pluges generals i molt generoses a tota la illa de Mallorca, i repartides en dues tongades. Una entorn de l’11 de novembre i la segona entorn del 14 del mateix mes.

Era l’inici d’un període que mereix el qualificatiu d’extraordinari, i que crec que per ubicar el seu final ens hem de remontar al 3 de maig de 2010. Per tant, podem parlar d’un període de gairebé 9 anys en els que any rera any (amb alguna excepció puntual) no calia preocupar-se pel dèficit de pluges, sinó tot el contrari, uns anys de pluges abundants que tal vegada ens hagin fet perdre la perspectiva de que les sequeres formen part del nostre clima.

Però d’ençà el 3 de maig de 2010 la situació ha canviat. Les pluges ja no són abundants, a les tardors els hi costa molt posar-se a ploure. L’any passat mateix les precipitacions no arribaren fins a principis de novembre, i aquesta tardor encara no hem tengut cap pluja que es pugui considerar general i generosa. Significa això que estam entrant dintre d’una nova sequera? Això és molt mal de dir, ara bé, el cert és que hi ha molts d’indrets de les Illes Balears que si no reben precipitacions molt abundants d’aquí a final d’any, el total acumulat estarà molt per davall de la mitjana.

Per tant, em sembla que és un moment idoni per fer un breu homenatge al període que va del 6/9/2001 al 3/5/2010, recordant alguns (“No están todos los que son, pero son todos los que están”) dels fets meteorològics més destacables que han tengut lloc. Únicament es dona una breu informació relativa a cadascun d’ells, ja que cada episodi és mereixedor d’un o més articles per sí mateix :

  1. 06/09/2001: tempesta nocturna la matinada del 06 al 07 de setembre, que va afectar la illa de Mallorca, amb alguns registres de precipitació superiors als 100mm. Al terme de Llucmajor s’arribaren a mesurar 150mm i a Porreres 130mm. El torrent des Jueus, a s’Arenal, va portar una punta de cabal important.
    Vídeo a youtube
  2. novembre 2001: borrasca molt intensa que va afectar les Illes Balears els dies 10 i 11, provocant importants desperfectes ocasionats sobretot pels forts cops de vent i pel temporal marítim. També hi hagué precipitacions molt destacables. La caiguda d’arbres va ser massiva i malauradament moriren 4 persones                       Enllaços relacionats: Rinamed, cazatormentas, anàlisis preliminar UIB I, II
  3. juliol-agost 2002: hi ha bastanta gent que reconeix el que succeí aquests dos mesos anomenant-ho: “aquell estiu que va ploure cada dia”. I és que realment va ser un estiu atípic, amb abundància de tempestes i registres pluviomètrics més que acceptables.
  4. 31 de gener de 2003: nevada que arriba a afectar cotes molt baixes de la illa de Mallorca. Es produeix 4 anys després de la darrera nevada, que havia estat el 31 de gener de 1999. Important sobretot al llevant de Mallorca.
  5. estiu de 2003: Si l’estiu de 2002 va estar caracteritzat per les tempestes, el del 2003 ho va estar per una onada de calor perpètua. Més que valors extrems de temperatures màximes el que va provocar va ser unes temperatures mitjanes molt elevades. A més, en absència gairebé total de pluges.
  6. tempesta de calabruix: a finals d’aquell calorós estiu es va produir la darrera gran pedregada de Mallorca, que afectà sobretot els municipis de Consell i Binissalem. Enllaç relacionat: Mals a la vinya
  7. 15 setembre 2004: “cap de fibló” a Valldemossa.
  8. 25-26 gener de 2005: nevada general a Mallorca. Arriba a nevar a cota 0 afectant també Ciutat. A Menorca la nevada va ser molt important.
  9. 24 de febrer de 2006: amb una previsió que parlava de neu entorn a 700m, l’elevada precipitació provoca un descens de la cota fins a tal punt que va nevar al pla de Mallorca, amb una cota entorn dels 150-200m
  10. 4 d’octubre de 2007: SCM amb dos caps de fibló afecta la illa de Mallorca, deixant importants desperfectes concentrats entorn a Palma. En motiu del 5è aniversari, l’altra dia IB3 va emetre un reportatge especial.                                                  Enllaç: Tiempo Severo
  11. 17 d’octubre de 2007: Un SCM afecta el ponent de Mallorca. Les importants precipitacions provoquen una revinguda al torrent de Sa Riera entorn a Puigpunyent, on mor una dona.                                                                                                  Enllaç: Diario de Mallorca
  12. setembre 2009: La segona quinzena del mes va estar marcada per una activitat tempestuosa molt intensa, donant com a resultat acumulats de precipitació molt destacables arreu de Mallorca. A diversos municipis l’acumulat del mes va sobrepassar els 300mm, i a molts d’ells és un dels mesos més plujosos dels registres pluviomètrics. Amb aquesta abundant precipitació la majoria de torrents de Mallorca varen portar petites revingudes
  13. 3 de maig de 2010: Un tren de tempestes que va entrar per la badia de Palma va afectar de manera important la zona de Palma, el Raiguer, Serra de Tramuntana i badies d’Alcúdia i Pollença.

Després, hi ha hagut d’altres temporals, però crec que ja no marquen continuïtat amb el període al que es fa referència.

Sant Francesc és un dia especial

Sembla que els fenòmens meteorològics extrems senten algun tipus de predilecció pel dia de Sant Francesc. A part de fer 5 anys de la gran tempesta que afectà Ciutat, en fa 55 d’una altra tempesta, més oblidada, que afectà sobretot l’entorn de Ses Salines i Santanyí.

4 d’octubre de 2007

Era un 4 d’octubre de 2007 quan una tempesta d’una virulència inusitada va afectar Ciutat. A l’horitzó el cel era negre fosc, agafant fins i tot algunes tonalitats verdoses (el conegut com a “cel verd” que sòl avisar que la tempesta serà especialment violenta). De sobte es va fer de nit (i només eren les 17-17.30h de l’horabaixa) i el primer que provocà la tempesta va ser un important esclafit (vent molt intens que precedeix la precipitació com a conseqüència del descens d’aire fred), que ja va provocar molts desperfectes. La precipitació caiguda va assolir una gran intensitat (a Inca una estació de meteoclimatic va registrar una intensitat màxima de 700mm/h). Però tal vegada, el més impactant va ser que Palma es va veure afectada per un cap de fibló.

Recoman el següent enllaç del fòrum cazatormentas on hi ha molta informació recopilada al respecte, amb bastantes dades

http://www.cazatormentas.net/foro/tiempo-severo-en-espaa-y-el-mundo-anlisis-debate-y-seguimiento/supercelula-embebida-en-scm-mediterraneo-tornado-palma-!!-04-10-07/

La casualitat va voler que aquell dia, a aquelles hores jo fos a primera línia a s’Arenal, ben aprop del límit entre s’Arenal de Llucmajor i el de Palma. És a dir, a tocar del Torrent des Jueus. Per primera vegada vaig veure un cel verd, i pocs instants després arribà l’esclafit, que va aixecar tanta quantitat d’arena de la platja que vaig deixar de veure la mar. Seguidament es va posar a ploure amb una intensitat tan important que em feia impossible veure el cotxe que tenia just davant meu. Tot plegat degué durar uns 10 minuts, que seran per sempre inoblidables dins la memòria de molta gent.

Se m’oblidava, aquest diumenge a vespre, a IB3 emeten un especial rememorant aquesta tempesta i en el que també parlaran del cap de fibló de Ses Tosses

4 d’octubre de 1957

50 anys abans de la tempesta que afectà Palma, el Migjorn de Mallorca va patir el seu propi 4 d’octubre, amb un temporal de pluja que afectà sobretot Ses Salines i Santanyí. En aquest darrer municipi AEMET dóna una xifra estimada de 400mm en 24 hores. He sentit contar de gent de Ses Salines que anava a donar menjar als animals amb barca, el Camp de’n Torrella (una conca endorreica, és a dir, on l’aigua s’hi acumula però no té sortida cap a l’exterior) es va anegar completament i he sentit a dir que va arribar a vessar, cosa que només succeeix en casos excepcionals.

Alguns vídeos de la tempesta de 2007.

http://www.youtube.com/watch?v=xhOlkig_d64&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=JTuV9fAimcs

http://www.youtube.com/watch?v=6hluRHhP_rg

http://www.youtube.com/watch?v=gbfy443lbdg&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=vpORXlW5Y8U&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=nOSXDdalAXM&feature=related

2 tempestes a les Efemèrides del dia

Ja diuen que a Mallorca al setembre no sap ploure, i crec que pocs dies com dia 6 han marcat darrerament aquest fet. En els darrers 25 anys dues importants tempestes han afectat Mallorca aquest mateix dia, concretament l’any 1989 i l’any 2001.

Sense dubte, la més coneguda d’ambdues és la del 1989, i ho és amb motiu, ja que les importants pluges caigudes, de fins a 250mm a l’estació de Manacor-Es Picot, varen provocar una torrentada general al llevant i migjorn de Mallorca, que va provocar que la majoria (si no varen ser tots) de torrents que podem trobar entre la Península de Llevant i la zona de Sa Ràpita duguessin una bona revinguda, i malauradament hi va haver dos morts i un desaparegut a Mallorca.

Crec que aquest treball elaborat per Miquel Grimalt i Antoni Rodríguez-Perea és d’obligada lectura per descobrir la vertadera magnitud d’aquesta torrentada, on es parla de cabals punta de fins a 1.054m3/seg (poc més d’un milió de litres d’aigua)

Per sort, l’any 2001 no hi va haver cap víctima mortal, però una important tromba d’aigua va afectar sobretot els municipis de Llucmajor, Porreres i Campos, amb unes quantitats que varen sobrepassar els 100mm. En aquest cas també hi va haver alguns torrents que varen revenir, com el des Jueus a s’Arenal, que actua de separació entre els límits municipals de Llucmajor i Palma. Aquesta gran tempesta va tenir lloc després de dos anys en què una important sequera afectava totes les Illes i crec que s’ha de considerar l’inici del final d’aquella sequera, que es va confirmar amb el temporal de 10/11 de novembre de 2001 i que va encetar un període humit excepcional, que va durar fins tot just fa uns anys.

Tot seguit adjunt un mapa de la situació meteorològica a nivell superficial i a 500hPa per a cadascuna de les situacions. En el primer cas, al mapa de 1989 es pot comprovar com la mescla d’ingredients era prou explosiva, amb vent de llevant en superfície (impulsat per la baixa que hi havia damunt el continent africà) i bastant d’aire fred en alçada, procedent d’un embossament molt marcat que estava centrat entorn a Extremadura, per tant, ens trobàvem a la part més activa, la dreta de l’embossament.

 

En canvi, si miram el mapa de 2001 la situació ja no és tan clara, tot i que es manté la semblança de trobar-nos a l’est d’un embossament d’aire fred, encar que era menys marcat que al 1989. En superfície sembla que el flux era de component nord, i en alçada enlloc de tenir sud-oest, teniem oest. Tot i així la tempesta també va ser prou virulenta.

 

Som conscients que vivim a unes illes on hi ha àrees concretes amb un elevat risc d’inundació? A la propera torrentada que tenguem la natura ens respondrà, i si no hem actuat correctament com a societat en patirem les conseqüències.