Tempesta a Alcúdia. 28/03/2013

 

 

Era dijous Sant i el cel no semblava que ens hagues de regalar cap imatge impactant. El matí havia vengut caracteritzat pel pas d’alguns cirrus i també algun altostrat i altocúmul. Però coses de la vida, a les 11.40 un bon company m’envia un SMS per advertir-me que creixien alguns cúmuls per sa Serra de Tramuntana.

Decidesc pujar en es terrat de casa per veure en directe aquests cúmuls que em comenta. Emocionat per la presència d’algún cúmul mediocris (Tercer estadi evolutiu d’un cúmul) decidesc anar a cercar el trípode de dins el cotxe i anar fent algunes fotografies. (Nota: les fotografies estan fetes des de Porreres)

La següent fotografia és la primera que vaig fer, i es pot veure com al fons, els niguls sembla que volen començar a creixer una micona.

P1040399_mini

Minuts després es pot veure com aquest desig es manifesta. Els niguls agafen cos, i jo ja parlaria d’un cúmul congestus. (quan es llegeix congestus es requereix emoció i compromís).

P1040465_mini

Però no només cap a la zona de la Serra de Tramuntana hi havia creixements, també cap a l’extrem nord de les Serres de Llevant creixien niguls. A la següent fotografia es podoen veure dos congestus més ubicats a l’entorn de la Península de Llevant. Aquests dos es varen acabar desfent.

P1040496_mini

Tornam a centrar la vista cap als creixements més destacables i podem observar com el nigul va agafant cos. Això sí, es pot veure com el pla de la imatge ja no és el mateix, ja que els niguls més destacables s’anaven desplaçant lleugerament cap a l’est, ubicant-se damunt la zona d’Alcúdia.

P1040507_mini

En aquest moment, quan la cosa es començava a posar ben interessant vaig quedar-me sense bateria a la càmera fotogràfica. Solució, anar-la a carregar durant un mínim temps prudencial. Passats entorn a 15 minuts me’n torn per amunt amb la càmera mig carregada, i Uala!!! Magestuós, esponerós, plantós, dominant l’escena, el nigul ha estat capaç de sobrepassar diverses adversitats (s’intueixen a la imatge algunes capes d’inversió) i ja era ben clar que això acabaria en tempesta. Certament, aquests adjectius els hi pos jo, perquè mumare va pujar a veure mem que feia, es va mirar el nigul, em va mirar a jo, i em va demanar, a què fas fotos?

Jo ja parlaria de cumulunimbus, amb un desenvolupament vertical molt destacable.(Per un afeccionat a la meteorologia parlar de cumulunimbus és alguna cosa més que parlar, és literatura atmosfèrica)

P1040508_mini

Pocs minuts després comença el desenvolupament de l’encruia del Cumulunimbus. S’observa molt bé com a la dreta es va estratificant la part de sobre del nigul. En canvi, que tenim a l’esquerra? Un altre nigul que vol créixer? Serà possible que ens trobem davant un sistema multicelular?

P1040533_mini

Doncs sí, i ho vaig tenir claríssim en aquest moment. No s’acaba d’observar del tot bé en aquesta fotografia, però si centrau la vista en el nigul de la part esquerra, veureu que sembla tenir un petit tel a la seva part central superior. No es tracta d’una cosa qualsevol, és un Pileus, una formació nigulosa característica dels Congestus que creixen amb força. De fet, no record haver vist cap Pileus que no hagi acabat amb tempesta, però a partir de les meves observacions limitades no se’n poden extreure conclusions gaire fortes.

P1040555_mini

Pocs minuts després, el segon cumulunimbus ja estava plenament format i la part de sobre volia iniciar el procés de formació de l’encruïa.

P1040613_mini

Per jo aquesta imatge no té preu, un Cb en fase de dissipació a la dreta, mentre que el segon està assolint la seva maduresa.

P1040627_mini

Uns vint minuts més tard, els dos Cumulunimbus es troben ja damunt la mar, viatjant ben decidits cap a la Península de Llevant.

P1040646_mini

 

Per acabar dues imatges de radar a les que es pot comprovar la intensitat de la pluja a la zona d’Alcúdia. De fet, m’ha arribat informació per diverses fonts que hi va fer un poc de calabruix

201303281230_r8pm

Anuncis

“Sa tempesta de Randa”. Molt més que una tempesta (18-11-12).

Si fa uns dies eren els torrents de Garonda i Cala Pi els que portaven una bona revinguda, ahir li va tocar en el torrent des Pèlag, també al terme de Llucmajor, però amb la diferència que en aquesta ocasió no va ser a la desembocadura on va provocar problemes, sinó prop de la seva capçalera, degut a unes importants plogudes que es varen produir entorn del Massis de Randa.

Serveixi com exemple la imatge de radar de les 15.10, on es veu una taca taronja per aquella zona que va continuar bastant estàtica durant una horeta.

Amb aquesta situació vaig sortir a fer una volta cap a Randa, on només hi vaig tirar una foto. No s’acaba d’apreciar bé, però hi havia una cascada d’aigua que pegava enmig des carril de la dreta de sa carretera.

A Porreres també hi va ploure amb força. Així estava sa rotonda de Porreres a Llucmajor (a sa part de Porreres). 

Després d’intentar anar cap a Felanitx i haver de recular (aquella carretera és horrible quan plou) vaig arribar a Vilafranca, on em vaig trobar amb es torrent de sa part baixa que ja anava quasi ple.

Avui dematí, després de rebre informacions que el torrent des Pèlag, al terme de Llucmajor, havia patit una revinguda, hem decidit anar a fer una volta amb un amic. Però partint de Porreres, als baixos de Montision, he pogut veure com encara hi quedava un poc de calabruix.

Però no només en quedava a Montision, sinó que a Son Pons (al terme de Llucmajor) també n’hi havia, i bastant. De fet, tenim es convenciment que a alguns racons n’hi ha per un parell de dies, ja que l’acumulació arriba a ser prou important, sobretot a la segona fotografia.

A totes les fotografies del calabruix es pot veure com aquest està molt brut, ja que va ser arrossegat i acumulat per l’aigua quan aquesta es desplaçava.

Arribant ja al Torrent des Pèlag, ens hem trobat bastantes de parets caigudes.

Encara que no s’observi massa bé, hi havia una paret que ha desaparegut gairebé per complet. He de comentar que en aquesta ocasió es tractava d’una paret encimentada, mentre que normalment entorn dels torrents es solen construir parets seques, ja que aquestes permeten que l’aigua es filtri i no arribi a exercir prou pressió per rebentar-la. De totes maneres, l’onada que va portar el torrent no ha respectat aquest fet, tot i que les parets seques no estaven tan malmeses com aquesta.

En aquesta darrera imatge es pot observar com s’aigua corria encara. Es xaragall que va obrir s’aigua és de primera categoria.

Realment el Torrent des Pèlag va portar una plena prou important, fet que hauria de fer reflexionar si l’estat d’aquest torrent és prou bo. En cas de no dur a terme cap actuació al respecte s’ha d’assumir que periòdicament aquesta part del terme municipal de Llucmajor patirà desperfectes a conseqüència de les torrentades.

El gran dilema. Cala Pi o mirador de Na Foradada? Anit llampegarà

Amb unes previsions que parlen de tempestes a partir de les properes hores, els meus pensaments a hores d’ara ja estan encaminats a cercar un indret on poder-les gaudir plenament, i intentar fer-ne alguna fotografia.

Era l’estiu del 2010 quan vaig iniciar-me en les sortides nocturnes a la recerca de tempestes (les sortides diürnes ja feia anys que duraven) i he de dir que la primera temporada va ser la més fructífera fins al moment. Ara mateix intent esbrinar quin serà el millor indret per encetar la temporada 2012, que esper que doni moltes alegries.

Sembla que les tempestes més actives es generaran entre Catalunya i Mallorca, i també entre Mallorca, Pitiüses i Golf de València. El seu desplaçament sembla que provocarà que les zones més afectades a terra siguin les Pitiüses i la Serra de Tramuntana i extrem oest de Mallorca. Sense descartar que a la resta de zones també hi puguin arribar, però en principi sembla que les possibilitats són inferiors.

Davant aquesta situació, sembla que si vull veure una bona llampegada hauré d’acudir a un indret costaner per intentar fotografiar la tempesta mentre s’apropa. Els indrets que estic avaluant són sa Torre de ses Ànimes (Banyalbufar) i Mirador de na Foradada, on ja hi he anat en diverses ocasions, però avui pas pena que es ruixats arribin actius a aquests indrets, amb el que podria gaudir d’estar davall la pluja, però dificultaria l’intent de fer alguna fotografia. També em planteig la zona de Cala Pi o es Cap Blanc, des d’on es tendrien bones vistes cap a la mar al ponent de Mallorca. I fins i tot he pensat amb la possibilitat de la zona de Sant Elm.

Amb la incertesa de les previsions en aquestes situacions, crec que la decisió la prendré mirant el radar al mòbil quan ja hagi sortit de casa, sempre amb la possibilitat de canviar d’indret.