La convergència catalano-balear

Després d’algun temps parlant de la importància que tenen les zones de convergència de vent, l’altra dia vaig trobar un esquema prou explicatiu de la zona de convergència catalano-balear. Es tracta de la següent figura 1, on les fletxes representen el vent típic que bufa amb una entrada de vent de component nord.

Figura 1.- Convergència catalano-balear

ZCCB

Font: Pascual y Collado, 2002

Que es pot apreciar a la imatge?

Bàsicament hi ha 2 fluxos principals:

1.- Mestral canalitzat per la vall de l’Ebre. És el “cierzo” que bufa a Saragossa i el mestral que bufa a les Terres de l’Ebre.

2.- Vent de component nord que afecta des del Cap de Creus fins a les Illes Balears. Aquest vent de component nord surt a la mediterrània a través del Golf de Lleó (veure Figura 2).

A més dels fluxos, és important remarcar l’absència de vent dominant a gran part de Catalunya. Aquest fet es deu a la barrera que suposen els Pirineus, i que frenen el vent de component nord.

Finalment, també hi apareixen algunes fletxes que indiquen vent de component sud (entre sud-oest i sud-est) a la costa catalana. Els catalans coneixen aquest fenomen com a rebuf, i està vinculat tant amb l’efecte pantalla dels Pirineus i Serralada Litoral Catalana, com amb el gir de direcció que pateix tant el vent que surt del Golf de Lleó com el de la Vall de l’Ebre.

Figura 2- Predicció de vent per divendres a les 12 UTC

wind10mz1_web_25

Font: http://www.lamma.rete.toscana.it/meteo/modelli

A l’anterior figura, on es pot veure un cas de convergència catalano-balear, s’hi han marcat (grollerament, tot s’ha de dir), 4 àrees

a.- vent de mestral a la vall de l’Ebre

b.- vent de mestral al Golf de Lleó

c.- vent de gregal a les Illes

d.- zona de convergència (xoc entre el gregal i el mestral)

La zona de convergència no té perque trobar-se sempre al mateix indret, sinó que varia entre una situació i una altra. El més habitual és que s’allargui des de la costa central catalana i arribi fins al nord de Mallorca i/o Menorca. Les Pitiüses també se’n poden veure afectades, però no és tan comú.

Per tant, el nom de convergència catalano-balear se li dona per ser un fenòmen regional que habitualment afecta l’àrea marítima que separa ambdues comunitats.

Que passa a les zones de convergència superficial? 

La convergència a nivell superficial provoca un ascens dels fluxos que “xoquen”, de tal manera que s’afavoreix el creixement de niguls. En condicions atmosfèriques adequades (inestabilitat, humitat a capes mitjanes,….) aquests niguls es poden desenvolupar fins al punt de deixar pluges i tempestes.

Figura 3.- Convergència superficial de vent

f0177-04Font: http://www.answers.com/topic/convergent-evolution

Per què? Doncs perque es trasllada humitat des de la superfície cap a les capes atmosfèriques immediatament superiors. A més, s’ha de tenir en compte que la convergència catalano-balear succeeix a un entorn marítim, on la humitat superficial és molt important, fet que incrementa la possibilitat de generació de niguls d’aquesta convergència regional front altres convergències

(Nota: per ser estrictament rigorosos també hauríem de comentar les distintes característiques dels dos fluxos que convergeixen, i que pot influir en la forma en què es donen els ascensos, però seria complicar-ho massa).

Per què el vent de mestral (NW) del Golf de Lleó acaba girant a gregal (NE)?

Al següent esquema s’hi visualitza prou bé.

Figura 4.- Esquema canalització de vent

cuerda001

Font:COMET

Quan un flux es canalitza, es concentra, de tal manera que guanya intensitat (Per això el mestral al Golf de Lleó i a la Vall de l’Ebre és tan intens). Ara bé, quan el flux surt de l’àrea de canalització, aquest tendeix a perdre intensitat de manera progressiva i també a obrir-se en forma de ventall.

Bàsicament aquesta és l’explicació de perquè el vent, que al Golf de Lleó és purament de mestral, arriba a bufar de gregal entre les Illes i Catalunya.

Passa aquest mateix fenomen amb el vent de mestral de la vall de l’Ebre? Sí. De fet, al Golf de València també es veuen influenciats pel vent de gregal degut a aquest procés (Figura 2)

Per què és important la convergència catalano-balear?

Com ja he comentat, en condicions òptimes, els niguls que creixen arrel de la convergència superficial es poden arribar a fer suficientment gruixats com per descarregar pluges i tempestes. En cas de produir-se és molt comú que ho facin damunt la mar prop de la costa catalana, i que amb el pas de les hores, es vagin apropant a les Illes i descarreguin (preferentment a Menorca o Mallorca).

Al llarg de l’any s’arriben a donar un grapat de situacions com aquesta. De fet, aquests dies enrera n’hem tengut alguns exemples, així com sembla que també en serà un exemple de llibre el cas de demà (divendres 11 de octubre).

M’agradaria acabar recomanant la lectura del següent article http://www.tiempo.com/ram/3170/irrupciones-mesoescalares-de-frente-fro-en-el-golfo-de-len-y-en-la-costa-catalana-un-ejemplo-del-22-de-agosto-de-2008/ del que n’he extret la idea d’emprar la figura 4.

Referències:

-PASCUAL, R. y A. CALLADO (2002). Mesoanalysis of recurrent convergence zones in north-eastern Iberian Peninsula. Second European Conference on Radar Meteorology (ERAD) in conjunction with COST 717 mid-term seminar. Delft (Holanda), 8-22 noviembre 2002.

http://www.tiempo.com/ram/3170/irrupciones-mesoescalares-de-frente-fro-en-el-golfo-de-len-y-en-la-costa-catalana-un-ejemplo-del-22-de-agosto-de-2008/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s