La convergència catalano-balear

Després d’algun temps parlant de la importància que tenen les zones de convergència de vent, l’altra dia vaig trobar un esquema prou explicatiu de la zona de convergència catalano-balear. Es tracta de la següent figura 1, on les fletxes representen el vent típic que bufa amb una entrada de vent de component nord.

Figura 1.- Convergència catalano-balear

ZCCB

Font: Pascual y Collado, 2002

Que es pot apreciar a la imatge?

Bàsicament hi ha 2 fluxos principals:

1.- Mestral canalitzat per la vall de l’Ebre. És el “cierzo” que bufa a Saragossa i el mestral que bufa a les Terres de l’Ebre.

2.- Vent de component nord que afecta des del Cap de Creus fins a les Illes Balears. Aquest vent de component nord surt a la mediterrània a través del Golf de Lleó (veure Figura 2).

A més dels fluxos, és important remarcar l’absència de vent dominant a gran part de Catalunya. Aquest fet es deu a la barrera que suposen els Pirineus, i que frenen el vent de component nord.

Finalment, també hi apareixen algunes fletxes que indiquen vent de component sud (entre sud-oest i sud-est) a la costa catalana. Els catalans coneixen aquest fenomen com a rebuf, i està vinculat tant amb l’efecte pantalla dels Pirineus i Serralada Litoral Catalana, com amb el gir de direcció que pateix tant el vent que surt del Golf de Lleó com el de la Vall de l’Ebre.

Figura 2- Predicció de vent per divendres a les 12 UTC

wind10mz1_web_25

Font: http://www.lamma.rete.toscana.it/meteo/modelli

A l’anterior figura, on es pot veure un cas de convergència catalano-balear, s’hi han marcat (grollerament, tot s’ha de dir), 4 àrees

a.- vent de mestral a la vall de l’Ebre

b.- vent de mestral al Golf de Lleó

c.- vent de gregal a les Illes

d.- zona de convergència (xoc entre el gregal i el mestral)

La zona de convergència no té perque trobar-se sempre al mateix indret, sinó que varia entre una situació i una altra. El més habitual és que s’allargui des de la costa central catalana i arribi fins al nord de Mallorca i/o Menorca. Les Pitiüses també se’n poden veure afectades, però no és tan comú.

Per tant, el nom de convergència catalano-balear se li dona per ser un fenòmen regional que habitualment afecta l’àrea marítima que separa ambdues comunitats.

Que passa a les zones de convergència superficial? 

La convergència a nivell superficial provoca un ascens dels fluxos que “xoquen”, de tal manera que s’afavoreix el creixement de niguls. En condicions atmosfèriques adequades (inestabilitat, humitat a capes mitjanes,….) aquests niguls es poden desenvolupar fins al punt de deixar pluges i tempestes.

Figura 3.- Convergència superficial de vent

f0177-04Font: http://www.answers.com/topic/convergent-evolution

Per què? Doncs perque es trasllada humitat des de la superfície cap a les capes atmosfèriques immediatament superiors. A més, s’ha de tenir en compte que la convergència catalano-balear succeeix a un entorn marítim, on la humitat superficial és molt important, fet que incrementa la possibilitat de generació de niguls d’aquesta convergència regional front altres convergències

(Nota: per ser estrictament rigorosos també hauríem de comentar les distintes característiques dels dos fluxos que convergeixen, i que pot influir en la forma en què es donen els ascensos, però seria complicar-ho massa).

Per què el vent de mestral (NW) del Golf de Lleó acaba girant a gregal (NE)?

Al següent esquema s’hi visualitza prou bé.

Figura 4.- Esquema canalització de vent

cuerda001

Font:COMET

Quan un flux es canalitza, es concentra, de tal manera que guanya intensitat (Per això el mestral al Golf de Lleó i a la Vall de l’Ebre és tan intens). Ara bé, quan el flux surt de l’àrea de canalització, aquest tendeix a perdre intensitat de manera progressiva i també a obrir-se en forma de ventall.

Bàsicament aquesta és l’explicació de perquè el vent, que al Golf de Lleó és purament de mestral, arriba a bufar de gregal entre les Illes i Catalunya.

Passa aquest mateix fenomen amb el vent de mestral de la vall de l’Ebre? Sí. De fet, al Golf de València també es veuen influenciats pel vent de gregal degut a aquest procés (Figura 2)

Per què és important la convergència catalano-balear?

Com ja he comentat, en condicions òptimes, els niguls que creixen arrel de la convergència superficial es poden arribar a fer suficientment gruixats com per descarregar pluges i tempestes. En cas de produir-se és molt comú que ho facin damunt la mar prop de la costa catalana, i que amb el pas de les hores, es vagin apropant a les Illes i descarreguin (preferentment a Menorca o Mallorca).

Al llarg de l’any s’arriben a donar un grapat de situacions com aquesta. De fet, aquests dies enrera n’hem tengut alguns exemples, així com sembla que també en serà un exemple de llibre el cas de demà (divendres 11 de octubre).

M’agradaria acabar recomanant la lectura del següent article http://www.tiempo.com/ram/3170/irrupciones-mesoescalares-de-frente-fro-en-el-golfo-de-len-y-en-la-costa-catalana-un-ejemplo-del-22-de-agosto-de-2008/ del que n’he extret la idea d’emprar la figura 4.

Referències:

-PASCUAL, R. y A. CALLADO (2002). Mesoanalysis of recurrent convergence zones in north-eastern Iberian Peninsula. Second European Conference on Radar Meteorology (ERAD) in conjunction with COST 717 mid-term seminar. Delft (Holanda), 8-22 noviembre 2002.

http://www.tiempo.com/ram/3170/irrupciones-mesoescalares-de-frente-fro-en-el-golfo-de-len-y-en-la-costa-catalana-un-ejemplo-del-22-de-agosto-de-2008/

Anuncis

On plourà més aquests dies? (Mediterrània Occidental i Central)

Aquest mapa representa la quantitat de precipitació que es preveu que caurà entre avui migdia (dijous 3 d’octubre) i diumenge migdia (6 d’octubre). Ens interessa l’àrea de la Mediterrània Occidental i Central, on s’hi poden veure distintes taques de color morat enrevoltades de colors blavosos i cels.

(Nota: Vull remarcar que els mapes de precipitació no han de ser llegits al peu de la lletra, sino que requereixen ser interpretats degut a les dificultats que tenen els models meteorològics a l’hora de simular la precipitació caiguda. És a dir, la quantitat i àrea d’afectació de la precipitació que marquen no té perque ajustar-se a la realitat, però sí que es poden utilitzar com una referència, tant espacial, com d’intensitat)

Rtavn7218

Aquestes taques morades representen les àrees on es preveu que les pluges siguin més intenses, i es situen (a grans trets), a indrets centrals del nord de la Península Ibèrica, al golf de Lleó, a la illa de Còrsega i a la zona de la Península Itàlica,

Aquestes precipitacions, que en aquests indrets poden ser puntualment intenses i anar acompanyades de tempesta, són conseqüència d’una mateixa àrea d’inestabilitat, que al llarg dels propers dies es mourà des de l’oest de la Península Ibèrica cap a la zona del Golf de Lleó.

En principi les Illes Balears queden al marge de les precipitacions més intenses, al manco segons aquest mapa. Resulta que el model amb el que s’ha construit aquest mapa (GFS) és un model dels que es coneix com a global, i que solen tenir dificultats en modelitzar processos regionals, comarcals o locals.

Mentre divendres no s’esperen precipitacions gaire importants, únicament alguns plugims acompanyats de fang, sembla que tant dissabte com sobretot diumenge, sí que podriem tenir pluges una mica més consistents.

Dissabte entrarà vent de gregal i baixaran les temperatures. Amb aquest canvi de masses d’aire que es produirà és més que possible que creixin algunes ennigulades que deixin alguns ruixats que podrien anar acompanyats de tempesta (en principi febles).

Diumenge també ens podriem veure afectats per alguns ruixats donat que les Illes podrien veure’s afectades per la zona de convergència catalano-balear (tenc previst penjar un petit post per explicar aquesta convergència).

Ni les pluges de dissabte ni les de diumenge apareixen representades al model global.

I fa calor…

És 2 d’octubre i AEMET informa que anit passada Sa Pobla i Capdepera han batut el seu rècord de temperatura mínima per a un mes d’octubre, amb 21,1ºC a Sa Pobla i 24ºC a Capdepera.

Hi hem de sumar el rècord que la matinada de l’1 d’octubre es va marcar a l’Aeroport d’Eivissa amb 24ºC de mínima.

De dia, tot i que de moment no s’hagin donat rècords, la calor és acusada. A l’interior de Mallorca la temperatura màxima queda clarament per damunt dels 30ºC (32,9ºC a Sa Pobla o 32,2ºC a Porreres en són exemples).

Fins quan duraran aquestes temperatures elevades? Sembla que seria dissabte quan començarien a baixar amb claretat.

Quin temps ens espera fins aleshores?

Un dijous i divendres marcats pel pas de niguls de tipus alt i mitjà, que en alguns moments (sobretot durant divendres) poden deixar el cel bastant tapat, i que podrien deixar algun ruixat, de nou més probable divendres, que aniria acompanyat de fang.

A hores d’ara cap model indica la possibilitat de precipitacions intenses entorn de les Illes per aquestes immediates jornades. Tot i això, anirem seguint els models, i si hi hagués canvis en aquest aspecte hi fariem menció.

Per què tenim aquesta situació?

Aquest mapa ens ensenya la situació d’avui migdia a 850hPa (uns 1500m d’alçada), amb una temperatura propera als 20ºC a l’entorn de les Illes.

Rtavn002

Un valor que a més s’incrementarà els propers dies. Es pot veure com està previst que divendres la temperatura ja sobrepassi els 20ºC a aquesta alçada

Rtavn482

Per què es produeix aquesta entrada càlida? Els vents de component sud en són els responsables, i aquests es donen degut a l’apropament d’una linea frontal. Divendres a migdia la situació serà la que es veu al mapa, amb una petita baixa ubicada a l’entorn de les Illes que ens enviarà vent de llevant-xaloc, i un tàlveg centrat a Galicia amb una temperatura a 5500m d’alçada de -15ºC.

Rtavn481

Amb aquesta situació, les tempestes a alguns indrets de la Península, com Catalunya i Aragó poden ser importants. A les Illes sembla que divendres ens quedarem amb les ganes de veure pluges importants, això sí, les que caiguin, ho faran acompanyades de fang.

A partir de dissabte la situació començarà a canviar, l’aire fred en altura sembla que s’aproparà més a les Illes, el que podria provocar un increment en la inestabilitat (amb pluges més importants) i una baixada de les temperatures.

Rtavn721