Com es compten els llamps?

Tal i com s’havia pronosticat, la jornada de dilluns ha estat prou complicada meteorològicament parlant, i tal vegada, el fenomen que més ha cridat l’atenció han estat els llamps.

A migdia AEMET parlava de la caiguda d’uns 8.000 llamps entorn de les Illes Balears durant la tempesta de la passada matinada.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/08/26/baleares/1377513486.html

Algun dels quals fins i tot ha generat algun ensurt, com el de l’esglesia des Pont d’Inca.

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/sucesos/ultimas/rayo-destroza-escultura-coronaba-iglesia-del-pont-inca.html

Ara bé, com es pot saber el nombre de llamps? AEMET compta amb una xarxa de detecció de llamps (REDRA – Red de Detección de Rayos), que permet ubicar tant espacialment com temporalment els llamps caiguts, gràcies a l’existència de 19 detectors de llamps instal·lats arreu de la geografia espanyola.

Observacionteledeteccion_fig5

 

Font: AEMET

A grosso modo es pot dir que aquests sensors s’encarreguen de detectar la perturbació que els llamps provoquen dintre del camp electromagnètic. Mitjançant un únic sensor seriem capaços de detectar llamps que hagin caigut a centenars de quilòmetres de distància, ara bé, no es podria ubicar correctament.

Per dur a terme les tasques d’ubicació es necessari dur a terme tasques de triangulació a partir de la informació de distints sensors.

Detecta aquesta xarxa tots els llamps? No. S’ha de tenir en compte que actualment l’instrumental que empra AEMET té la limitació que únicament detecta els llamps nigul-terra, obviant els llamps nigul-nigul.

Per tant, quan es parla de 8.000 llamps, es fa referència a 8.000 llamps nigul-terra. A més, s’ha de tenir en compte que el sistema no és capaç de detectar el 100% d’aquests niguls, sino que es parla d’una eficiència actual entorn a un 90%, fet que està dintre dels valors estàndards d’altres organismes.

Deixarem per més envant entrar en el debat de perque és important detectar els llamps.

Anuncis

Tendrem alguna tempesta severa?

A hores d’ara AEMET té activat per dilluns un avis groc per pluges intenses de fins a 25mm/hora i un altre avis groc per tempestes. Personalment veig dos moments de màxima probabilitat, la matinada de diumenge a dilluns i el migdia de dilluns.

20130825213000_avi_mna_ccaa64

A més d’aquest avis d’AEMET (organisme oficial) també hi ha actiu un avis d’Estofex, que el declaren de nivell 2, el que significa que hi ha més d’un 15% de probabilitats d’ocurrència de tempestes severes.

2013082706_201308251938_2_stormforecast.xml

 

 

 

Segons el model WRF-ARW de Lamma, aquesta és la predicció de pluja per demà migdia, amb un acumulat prou important de precipitació. pcp3hz1_web_10

 

Tot seguit adjunt alguns mapes més, amb diverses variables.

Aigua precipitable. És una mesura que integra tota la humitat disponible entre la superfície terrestre i el límit de la troposfera. Com es pot veure, entorn de les Illes hi ha valors prou elevats, el que significa que, en cas de donar-se precipitacions, aquestes podrien acumular quantitats importants

pwz1_web_9

 

CAPE. Es tracta de la mesura de l’energia potencial disponible per a convecció. Tot i que els valors no pareixin molt elevats entorn de les Illes, s’ha de dir que un valor per damunt de 1000J/Kg és un valor destacable.

 

capez1_web_9

 

LI (Lifted Index). Es tracta d’una mesura de la inestabilitat a capes mitjanes. Els valors negatius són els que indiquen la presència d’inestabilitat. CAPE i LI requereixen esser llegits de manera combinada.

 

lifz1_web_9

 

Total Totals: Es tracta d’un paràmetre convectiu calculat a partir de la combinació d’altres paràmetres. Únicament es “pinten” els valors per damunt de 50 perque són aquells que indiquen possibilitat de tempestes.

 

 

 

 

ttswz1_web_9

 

A més d’aquests paràmetres positius, també n’hi ha alguns que indiquen certa possibilitat de que es formi algun cap de fibló damunt la mar.

Per Sant Bartomeu toca fer llamps

De petit, una de les coses que m’agradava més era anar amb sa meva padrina a “sa comèdia” que a Ses Salines feien per les festes de Sant Bartomeu. I una de les coses que més record, a part de les rialles, és que era un fet habitual que entorn d’aquells vespres es ves llampegar d’enfora.

Doncs bé, avui és Sant Bartomeu i ja fa uns dies que els models meteorològics preveuen un canvi de temps important per les properes jornades, que sembla que afectarà principalment la zona del Mediterrani Occidental, i per tant, les Illes se’n poden veure afectades. De moment és complicat concretar exactament quina és la predicció pels propers 7/10 dies, però el que està clar és que la inestabilitat ens acompanyarà durant un bon grapat de jornades.

La situació prevista durant aquesta propera matinada ve marcada per la presència de dos centres d’altes pressions. Un entorn de les Açores i l’altra a la zona d’Escandinàvia. Enmig d’aquests dos anticiclons s’hi ha ubicat una petita àrea de baixes pressions (al mapa s’ubica just damunt els Països Baixos) que du associat aire fred en alçada (amb temperatures inferiors a -15ºC a uns 5500m). De fet, aquest aire fred, amb el seu desplaçament cap al sud, serà el responsable de la inestabilitat de les properes jornades. 

Rtavn121

Durant les properes hores el primer que notarem serà l’entrada de vent de component nord, que farà baixar les temperatures i incrementarà l’humitat a capes baixes, amb l’aparició dels primers niguls. A més, i com ja hem comentat en diverses entrades d’aquest blog, amb vent de component nord, a vegades es produeix una convergència regional de vents entre la costa central catalana i les Illes Balears que força el creixement de niguls baixos.

12tvs

Al mapa anterior es veu com a les 02 hora local aquesta àrea de convergència es començarà a configurar, el que pot provocar que durant aquesta matinada es produeixin precipitacions entre Catalunya i les Illes, sense descartar alguna tempesta, que preferentment quedaria damunt la mar, però no es pot descartar que fregui indrets de la costa nord i nord-oest de les Illes.

Ara bé, de moment no es preveuen grans tempestes ja que de moment l’aire fred en alçada no ens arriba, sino que ho farà a partir de demà horabaixa, i així es pot veure a la predicció de GFS per la matinada de diumenge a dilluns, quan la temperatura a uns 5500m ja serà inferior als -10ºC.

Rtavn361

 

 

Amb l’arribada d’aire fred en alçada la situació sembla que es complicarà, per això AEMET té un avis groc actiu per tempestes i pluges intenses a partir de diumenge a les 18h i que s’estén durant tota la jornada de dilluns.

A més de l’aire fred, s’ha de tenir en compte que a capes baixes tendrem vents de component est (que començaran a dominar clarament a partir de demà horabaixa), el que implica que tendrem també humitat a capes baixes. Per tant, dos dels ingredients principals a l’hora de parlar de precipitacions intenses.

Al següent mapa es veu com aquest flux de component est continuarà durant la jornada de dilluns, quan fins i tot, l’aire fred en alçada s’incrementarà.

Rtavn481

 

I que passarà la resta de la setmana? Encara hi falten dies, i han de passar coses interessants abans, però sembla que la inestabilitat continuarà amb noltros durant un bon grapat de dies. Situació que intentarem seguir en detall.

… Sant Bernat l’apaga

Així acaba la dita tradicional “Santa Margalida l’encén i Sant Bernat l’apaga”, i és que es considera que la canícula, a les Illes, va de 20 de juliol a 20 d’agost. I és que normalment les grans calorades de l’any es donen dins aquest període, i les tempestes de finals d’estiu comencen a aparèixer per refrescar l’ambient.

Que passarà enguany? És impossible afirmar si tendrem grans calorades d’aquí a final d’estiu, les prediccions a llarg termini no tenen la fiabilitat ni resolució suficient com per poder respondre aquesta pregunta.

Ara bé, mirant les prediccions per aquesta setmana sembla que no tendrem grans calorades. De fet, no es preveuen temperatures més enllà de 32-33ºC, que sí que és calor, que sí que ens fa suar, però que no ens agobia i ens permet viure.

El motiu és que a partir de demà tendrem una entrada de vent de component nord, que mantendrà les temperatures un poc més baixes que aquests darrers dies, i tot i que pugui aportar algun nigul al cel, no sembla que haguem de tenir precipitacions.

Rtavn301

 

Font: http://www.wetterzentrale.de

Aquest vent de component nord, que bufarà amb cops de força 3 a 5 a les Illes, més intens com més al nord, provocarà també que la mar vagi una mica remoguda, cosa que es notarà sobretot al nord. Segons aquest model de predicció d’onatge, al nord de Menorca es preveuen onades superiors a 1,5m d’alçada a partir de demà migdia.

 

g1-36

Font: http://forecast.uoa.gr/wamindx.php?option=3

Va de trons!

Un petit tàlveg és el responsable del temps inestable d’aquestes dues darreres jornades. Ahir, dissabte 17 d’agost, varem tenir diverses tempestes que varen afectar a Mallorca durant l’horabaixa, deixant acumulats de 18mm a Algaida i 12mm a Alaró com a quantitats més destacables.

Per exemple, aquesta era una imatge de radar de les 16.30 hora local, on s’identifiquen clarament dos nuclis de precipitació. És una llàstima no tenir accés en diferit als echotop (que de manera grossera es poden interpretar com l’alçada del nigul), ja que arribaren a marcar valors molt alts, per damunt de 12km.

1430Pel que fa a l’activitat elèctrica, aquesta fou prou notable, tal i com cal esperar d’una tempesta de mitjans d’agost. A la següent imatge s’aprecien els llamps nigul-terra detectats per AEMET. (Nota: sembla haver-hi algun tipus de problema amb la localització de les descàrregues elèctriques que varen tenir lloc entre les 14h i les 16h, ja que les ubica a un indret que no es va veure afectat per cap tempesta en aquelles hores).

201308171600_r79g

 

 

 

Incendi extingit

Divendres 26 de juliol s’iniciava un incendi a Andratx, que no es va donar per extingit fins ahir dia 13 d’agost, amb una àrea afectada de 2.335 Hectàrees. En principi, el total de superfície cremada hauria de ser inferior, ja que enmig de la zona cremada hi queden algunes zones que no s’han cremat completament, i que, a més, ajudaran a la regeneració natural del seu entorn més immediat.

El foc, que va començar amb molta virulència, es veia així des d’un satèl·lit de la NASA, amb la gran ploma de fum que segons algunes informacions arribà fins i tot a algunes zones de Catalunya,

Fum_26072013Font: http://earthdata.nasa.gov/labs/worldview/

Al següent mapa el que s’hi veu representat és l’Àrea de Prevenció de Riscos (APR)  d’Incendis que apareix delimitada al Pla Territorial de Mallorca. Com s’hi pot apreciar, l’àrea afectada per l’incendi apareix inclosa dintre d’aquesta àrea.

 

 

APR_incendi

Font: http://www.conselldemallorca.net/sit/visoridemallorca/index_ca.html

Si coneixem a priori que en aquestes zones hi pot haver incendis importants, no seria adequat dur-hi a terme tasques exhaustives per a la prevenció? Que surt molt car econòmicament i estam en crisi econòmica? S’ha comparat el preu de prevenir amb el preu de no fer res? I en cas d’haver-se fet, on es pot consultar?

No ens enganem, ni el govern ni la societat podran mai garantir que no hi hagi una persona que, intencionadament o no, provoqui l’inici d’un incendi. Però és que l’objectiu de la gestió forestal no seria aquest, sinó el d’evitar que, en cas d’iniciar-se un incendi, aquest es propagui fins el seu descontrol, que és el que va succeir en aquest cas. I aquí, segons entenc, hi hauria dos fronts principals d’actuació. 

1.- Mantenir el combustible dintre d’uns nivells raonables. Per què la carretera d’Estellencs-Andratx no va funcionar com a tallafocs? S’havien dut a terme tasques per controlar el sotabosc?

2.- Tenir els mitjans d’extinció necessaris per actuar amb celeritat en casos com aquests. Segons Comisions Obreres sembla ser que en aquest cas no estaren disponibles. Informe_CCOO

En definitiva, es va cremar una zona amb elevat risc d’incendi. Poca cosa som com a societat si coneixent les zones proclius a què passin aquestes coses no exigim als nostres polítics que s’hi dugui a terme una tasca de prevenció.