Comença la primavera astronòmica

Dia 20 de març a les 12:02h hora local entrarem a la nova estació, la primavera.

Per què parlam de primavera astronòmica? Doncs resulta que l’entrada a les estacions ve marcada per la posició de la Terra a la seva òrbita entorn al Sol, per tant, es tracta d’un fet astronòmic.

Per què especificam que és astronòmica? Es fa necessari especificar ja que en climatologia es considera que les estacions comencen totes dia 1 del mes en qüestió. És a dir, la primavera climatològica es considera iniciada dia 1 de març, l’estiu dia 1 de juny, la tardor dia 1 de setembre i l’hivern dia 1 de desembre.

Sabem que entorn al solstici d’hivern és quan el dia és més curt, i també sabem que al solstici d’estiu és quan el dia és més llarg. Que passa amb l’equinocci de primavera i de tardor? Entorn aquests dos dies el dia i la nit tenen una durada molt semblant. Segons la informació que apareix a la taula de sortida i posta de sol del ministeri de fomento, dia 17 de març, tant el dia com la nit varen tenir una durada de 12hores, i demà el dia ja tendrà una durada lleugerament superior a les 12hores.

A més, resulta que aquest fet no és exclussiu de la nostra latitud, sinó que per les condicions astronòmiques que acompanyen l’entrada de la primavera, aquesta durada d’entorn a 12hores del dia i de la nit es repeteix arreu del globus, de tal manera que a Helsinki avui el dia ha durat 12 hores i 7 minuts.

Què hem d’esperar de la primavera? Contràriament al que em varen ensenyar a l’escola, la primavera no és una estació humida a les Illes, sinó que la tardor i l’hivern ho són més. Això sí, al ser una estació molt irregular, d’un any a un altre hi ha diferències molt notòries en quant a la pluviometria, i certament hi ha alguns mesos de primavera en els registres climàtics que són molt humits. Ara bé, no és la tònica dominant.

Per què ens ensenyaven que la tardor i la primavera eren les dues estacions més plujoses? Aquest fet es deu a una errada geogràfica. Resulta que al clima mediterrani de continent, és a dir, el que tenen a la majoria d’indrets de la Península Ibèrica, és habitual que la primavera presenti una pluviometria més important que la de l’hivern, mentre que a les Illes això no és cert.

Per què no és cert? Hi ha dos factors fonamentals.

El primer, a l’hivern hi sol haver bastantes entrades de vents freds de component nord. A molts d’indrets de la Península Ibèrica aquests vents són molt secs (Tal vegada el cantàbric sigui una excepció a aquest fet). En canvi, a les Illes aquest vent de component nord ha de creuar obligatòriament la mar Mediterrània, el que li permet agafar humitat, i per tant fer créixer niguls.

En segon lloc, a la primavera el continent s’escalfa més ràpidament que la mar. Amb l’arribada d’un embossament d’aire fred o d’un simple front, la diferència de temperatura entre la superfície terrestre i les capes mitjanes i altes de la troposfera és més elevada damunt una zona continental que damunt una zona marítima, i per tant, presenten una major inestabilitat. A un indret com les Illes Balears, la presència de la mar té tendència a inhibir la inestabilitat durant la primavera, i més als seus inicis, amb una mar tan freda.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s