Febrer, el més temut o el més esperat?

És habitual que les persones majors demostrin un gran respecte al mes de febrer, fent continues al·lusions a s’any de sa neu, aquell febrer del 1956 que quedarà per sempre més dintre de la memòria col·lectiva, no només de les Illes, sinó de tot el continent europeu, amb una onada de fred antològica que ho glaçà tot.

Més recentment, l’onada de fred del febrer de 2012 ens va recordar com de rigorós pot mostrar-se aquest mes.

Doncs bé, demà és dia 1 de febrer de 2013 i les prediccions meteorològiques ens indiquen que dissabte i diumenge (2 i 3 de febrer) la situació canviarà per complet. Arribarà un front fred que farà que les temperatures baixin de manera molt destacable. En cas de precipitar, cosa que no acaba d’estar del tot clara, la cota de neu podria baixar fins als 600m, esporàdicament una mica per sota. Sembla que diumenge dematí serà quan l’entrada freda serà més destacable, amb una isoterma de -5ºC a 850hPa, quan en aquests moments, a aquella mateixa alçada tenim una temperatura de 10ºC.

Rtavn722

Per saber el que acaba passant no ens quedarà més remei que seguir les prediccions dia  a dia, així com també seguir amb interès com evolucionarà la resta de mes de febrer

 

Anuncis

Temporal marítim a la costa sud-oest de Mallorca. 19 i 20 de gener de 2013

El cap de setmana de 19 i 20 de gener de 2013 va passar per les Illes una baixa molt profunda, amb una pressió atmosfèrica que va arribar a baixar dels 985hPa, i que les prediccions indicaven que provocaria fortes ràfegues de vent i un bon temporal marítim.

A la següent animació es pot veure la predicció d’onatge previst pels dies 19 i 20 de gener. (sino veis l’animació podeu pitjar damunt el requadre que apareix)

anhs

Aquestes prediccions es varen complir bastant bé, i el termporal marítim va ser el més destacable d’aquell cap de setmana, sobretot a la costa del sud-oest de Mallorca. S’ha de tenir en compte que a l’alçada de l’onatge se li ha de sumar la marea ciclònica provocada per la baixa pressió atmosfèrica, que amb uns valors propers de 985hPa suposen una pujada del nivell de la mar d’uns 30cm respecte la pressió atmosfèrica estàndard considerada de 1013hPa.

Les dues primeres fotografies són de la zona des Molinar, on es pot veure com el temporal va afectar alguns indrets de la primera línia. Diumenge es podia observar com quedava bastanta d’arena acumulada. (l’autor: Dani Capó)

DaniCapo_Molinar_3

DaniCapo_Molinar_4

A les següents fotografies, fetes per Marçal Trias, es pot observar com el temporal va provocar alguns desperfectes a la zona de sa Colònia de Sant Jordi.

A la primera d’elles es pot observar com a la zona del far, el passeig sembla haver patit un desplaçament respecte la seva posició original.

GEDSC DIGITAL CAMERA

A la zona de devora l’hotel Sur Mallorca és on sembla que va fer més mal. La força de les ones va esbucar una paret, i la va arrossegar cap a l’interior. Segons algunes mesures preses a partir del que he pogut observar a altres fotografies sembla que en aquest indret l’aigua de la mar va entrar entorn a un centenar de metres.

GEDSC DIGITAL CAMERA

GEDSC DIGITAL CAMERA

Per acabar, m’agradaria posar una altra fotografia, feta també pen Marçal, a la que es pot veure la desembocadura del torrent de Garonda, a s’Estanyol, amb bastanta d’aigua. A diferència de la darrera vegada que en vaig parlar, no es tracta d’aigua del torrent, sinó d’aigua de la mar

GEDSC DIGITAL CAMERA

Ciclogènesi explossiva

S’anomena ciclogènesi al procés de formació o aprofundiment d’un cicló o borrasca, durant el qual la pressió al seu centre va disminuint. L’adjectiu d’explossiva s’afegeix en aquells casos en què la baixada sobrepassa un llindar durant un període de 24hores, que a la nostra latitud és de 18hPa.

Per tant, això de ciclogènesi explossiva no és més que sa formació o aprofundiment d’una baixa amb una taxa de 18hPa en 24hores al seu centre. Això de que la baixada ha de ser al centre de la borrasca és important, perquè no s’ha de confondre amb la baixada de pressió que es pateix a un determinat indret quan una baixa s’apropa.

Típicament, la conseqüència més important d’aquest tipus de processos són les fortes ràfegues de vent que afecten els indrets per on es deixa sentir el cicló.

Per què parl d’això avui? Resulta que aquests dies els models meteorològics juguen amb la possibilitat d’una ciclogènesi explossiva aquest cap de setmana a la Península Ibèrica, i que provocaria que arribas a les Illes una àrea de baixes pressions molt profunda, que ens creuaria entre dissabte horabaixa i diumenge dematí.

En aquests 4 mapes que segueixen es pot veure l’evolució entre divendres a les 12z i dissabte a les 06z. En un principi es pot veure, bastant a l’oest de Galícia i al nord de les Açores una borrasca (indicada amb una T en aquests mapes) amb un mínim de pressió de 1000hPa.

Rtavn241

6 hores després, amb el procés de ciclogènesi en marxa, l’àrea de baixes pressions ja ha assolit un valor de 995hPa, i s’ha apropat bastant a la península Ibèrica.

Rtavn301

Entre el mapa anterior i el següent és quan el procés es mostra més intens, i la pressió arriba ja a un valor de 985hPa, acumulant ja 15hPa en tan sols 12 hores.

Rtavn361

En aquest 4t mapa, la borrasca, ja amb el centre dins la península, assoleix un mínim de pressió de 980hPa, arribant als 20hPa de baixada en 18 hores. A més, podeu observar com a la zona de Galicia les isobares es troben molt juntes, el que indica que el vent hi bufarà amb força.

Rtavn421En cas de que aquestes prediccions es cumpleixin podrem parlar d’un procés de ciclogènesi explossiva.

Una de les causes d’aquests processos l’hem de cercar a les capes altes de la troposfera, per on circula el Jet Stream, una correntia de vent molt forta que circula entre els 200hPa i 300hPa. De fet, al següent mapa es pot apreciar com aquest Jet (s’identifica pels colors grocs i vermellosos) es troba molt ondulat i arriba a baixar fins ben aprop de la Península Ibèrica. A més, hi ha també una zona de divergència en aquest nivell. Ambdós factors són afavoridors de processos de ciclogènesi.

Rtavn3015

 

Què passarà a partir de dissabte migdia? La baixa s’aproparà de manera molt ràpida cap a les Illes, i diumenge a les 00z l’àrea de baixes pressions ja estarà centrada al golf de València, amb una pressió central de 985hPa.

Rtavn541

 

I 12 hores després, la baixa ens haurà creuat ja i es començarà a allunyar cap a l’est.

Rtavn661Per tant, sembla que la baixa ens creuarà durant la matinada de dissabte a diumenge. Que hem d’esperar d’aquesta situació?

Durant tota la jornada de dissabte a les Illes tendrem vent de llebeig, que en alguns moments, sobretot a mesura que es vagi aproximant la baixa, podrà bufar amb intensitat. A més, això provocarà un bon temporal marítim, amb onades que segurament estaran per damunt els 3m d’alçada. Serveixi com exemple aquest mapa, on es veu com al sud de les Illes podria haver-hi onades fins i tot properes als 4m o superiors.

g1-72

Amb el pas de la baixa, el vent girarà de llebeig cap a gregal i mestral. Durant el temps que tenguem la baixa ben a sobre sembla que el vent perdria força, per tornar-se intensificar quan ens hagi creuat i es vagi allunyant.

Pel que fa les pluges tant dissabte com diumenge està previst que en tenguem algunes. És probable que es concentrin en dos moments, el primer quan es vagi apropant la baixa, durant la jornada de dissabte, i després quan la mateixa es vagi allunyant.

 

El riu Tíber a Google Maps. Una petita curiositat

Sin título

 

Com moltes altres vegades avui dematí he fet un breu viatge fent ús de Google Maps. Avui ha tocat viatjar per Itàlia seguint el riu Tíber (riu que passa per Roma) i visualitzant distints aspectes del seu curs.

M’ha cridat l’atenció la imatge superior, a la que es pot veure com la superposició d’imatges amb dates distintes pot donar lloc a imatges prou curioses. A la part superior, es pot veure el riu amb un cabal important, mentre que a la part inferior el cabal és molt menor.

I no, no es tracta de cap llac ni de cap embassament, simplement es tracta de fotografies realitzades en dates distintes. Un altre tret que ho delata és la distinta coloració dels camps de cultiu.

Les calmes de gener

És habitual que durant el mes de gener es produeixin situacions més o manco perllongades de temps estable i assolellat, degut a la ubicació al nostre entorn d’un potent anticicló amb pressions molt elevades, que enguany han arribat a sobrepassar els 1035hPa a nivell de mar.

A part d’estabilitat atmosfèrica aquesta pujada de la pressió també provoca efectes a la mar, provocant una baixada considerable en el seu nivell. Per això, les calmes de gener també són conegudes a alguns indrets com les minves de gener, i tradicionalment, la gent de les àrees costaneres aprofitava aquesta baixada del nivell de la mar per anar a recollir la sal de cocó.

El fet d’existir un nom específic (de fet n’existeixen varis) per caracteritzar aquest fenomen dintre de la nostra cultura ens demostra que les calmes de gener són un tret climàtic característic de la regió en la que vivim. Per tant, aquests dies d’estabilitat i temperatures agradables no són cap raresa.

Ara bé, el que sí que tal vegada sigui una mica estrany és trobar-mos dins el mes de gener i que el fred gairebé no hagi fet acte de presència per les nostres contrades. Sí que hem tengut unes poques entrades fredes que han provocat neu als cims de la Serra, i també hem tengut algunes gelades nocturnes, però els dies típicament hivernals de moment han estat una excepció durant aquests darrers mesos.

Què passarà aquests propers dies? És habitual que després del període de calmes vengui un episodi de temps inestable amb baixada considerable de les temperatures. I de moment, els models meteorològics ja mostren aquesta possibilitat per la setmana vinent. Hi falten massa dies i no vull entrar encara amb massa detalls, però si la situació es va confirmant notareu que em vaig posant una mica nirviós. Però de moment, toca continuar parlant d’estabilitat.