Inici de l’hivern 2012/13

A l’hora de fer estudis climàtics es consideren com hivern els mesos de desembre, gener i febrer, de tal manera, que tot i que astronòmicament hi quedin encara algunes setmanes perquè s’inicii, climàticament hi queden tot just dos dies perquè aquest es pugui donar per iniciat.

I si parlam del temps meteorològic concret que ha fet aquests dies, el seu inici segurament l’hauríem d’ubicar a la jornada de dimarts, quan el fred va arribar a les Illes.

De moment les sensacions són bones, dimecres va nevar a la Serra de Tramuntana, les Fonts Ufanes ja han rebentat i les prediccions parlen de noves nevades a la Serra les properes jornades, tot i que no massa importants.

Esperem que tots aquells que gaudiu amb el fred tengueu moltes oportunitats per fer-ho.

Anuncis

Es confirma el canvi de temps

És dilluns i les prediccions indiquen que demà serà un dia ben entretengut per aquells que ens agrada això de sa meteorologia.

Pluges que poden ser intenses, hi ha una alerta groga per ruixats de fins a 20mm en una hora, cops de vent que en algun moment poden ser moderats,  situació marítima complicada, sobretot al nord de Mallorca i a Menorca i baixada de temperatures notable.

Això és el que ens espera per la jornada de dimarts. Ara bé, de nou hem de parlar d’incertesa, degut a què els models no s’acaben de posar d’acord amb la ubicació de l’àrea de baixes pressions durant la jornada de demà.

En funció de l’indret final on s’ubiqui les precipitacions intenses afectaran un indret o un altre de les illes. Ara bé, el que veig més probable és que les plogudes més intenses afectin el nord de Mallorca i Menorca, sense descartar que algun ruixat intens pugui afectar la resta d’indrets.

I no m’atreveixo a descartar la possibilitat de que ens afecti algun ruixat acompanyat de calabruix.

I la neu? Sembla que serà durant la jornada de dimecres quan la neu podria arribar a les parts més elevades de Mallorca, amb una cota que es situaria entorn dels 1000m.

Per tant, paraigües i jaqueta sempre a punt

Arriba l’hivern

Falta un mes per la nit de Nadal, alguns pensen que està lluny, d’altres que ja és aquí. Mires el calendari, tres dies abans començarà l’hivern, però mires per la finestra, i ja fa fosca. Anit vols sortir, i saps que necessitaràs una jaqueta, anit passada vares patir un poc quan deies adéu als amics, a la fresca matinada. Segur que hi falta un mes per l’hivern et demanes?

Has sentit algun home del temps parlar de baixada de temperatures per la setmana que ve, i ja penses que de nou exageren. Quina la diran aquesta vegada?

Sembla que l’hivern arriba la setmana que ve, que a partir de dimarts baixaran les temperatures, que plourà, que farà vent, i que pentura veurem neu a les muntanyes. Abans de tot això venen dos dies amb lleugera pujada de temperatures, però que no ens ha de fer pensar que el fred ens esquivarà.

Els models fa dies que mostren una entrada polar, a algú li sentireu parlar d’onada de fred polar, no serà pas a mi, perquè de fred excepcional de moment no se n’espera.

Vaja, que tocarà seguir les prediccions, perquè sembla que no, que no hi falta un mes perquè arribi l’hivern, que falten les hores justes perquè recordis amb melancolia la nevada del febrer passat.

Podria tornar passar penses a dins teu, i comences a somiar, amb neu, i amb tot el que l’envolta… Continua somiant, tal vegada…. qui sap si… L’any 56 sa padrina me conta que … t’imagines si…?

“Sa tempesta de Randa”. Molt més que una tempesta (18-11-12).

Si fa uns dies eren els torrents de Garonda i Cala Pi els que portaven una bona revinguda, ahir li va tocar en el torrent des Pèlag, també al terme de Llucmajor, però amb la diferència que en aquesta ocasió no va ser a la desembocadura on va provocar problemes, sinó prop de la seva capçalera, degut a unes importants plogudes que es varen produir entorn del Massis de Randa.

Serveixi com exemple la imatge de radar de les 15.10, on es veu una taca taronja per aquella zona que va continuar bastant estàtica durant una horeta.

Amb aquesta situació vaig sortir a fer una volta cap a Randa, on només hi vaig tirar una foto. No s’acaba d’apreciar bé, però hi havia una cascada d’aigua que pegava enmig des carril de la dreta de sa carretera.

A Porreres també hi va ploure amb força. Així estava sa rotonda de Porreres a Llucmajor (a sa part de Porreres). 

Després d’intentar anar cap a Felanitx i haver de recular (aquella carretera és horrible quan plou) vaig arribar a Vilafranca, on em vaig trobar amb es torrent de sa part baixa que ja anava quasi ple.

Avui dematí, després de rebre informacions que el torrent des Pèlag, al terme de Llucmajor, havia patit una revinguda, hem decidit anar a fer una volta amb un amic. Però partint de Porreres, als baixos de Montision, he pogut veure com encara hi quedava un poc de calabruix.

Però no només en quedava a Montision, sinó que a Son Pons (al terme de Llucmajor) també n’hi havia, i bastant. De fet, tenim es convenciment que a alguns racons n’hi ha per un parell de dies, ja que l’acumulació arriba a ser prou important, sobretot a la segona fotografia.

A totes les fotografies del calabruix es pot veure com aquest està molt brut, ja que va ser arrossegat i acumulat per l’aigua quan aquesta es desplaçava.

Arribant ja al Torrent des Pèlag, ens hem trobat bastantes de parets caigudes.

Encara que no s’observi massa bé, hi havia una paret que ha desaparegut gairebé per complet. He de comentar que en aquesta ocasió es tractava d’una paret encimentada, mentre que normalment entorn dels torrents es solen construir parets seques, ja que aquestes permeten que l’aigua es filtri i no arribi a exercir prou pressió per rebentar-la. De totes maneres, l’onada que va portar el torrent no ha respectat aquest fet, tot i que les parets seques no estaven tan malmeses com aquesta.

En aquesta darrera imatge es pot observar com s’aigua corria encara. Es xaragall que va obrir s’aigua és de primera categoria.

Realment el Torrent des Pèlag va portar una plena prou important, fet que hauria de fer reflexionar si l’estat d’aquest torrent és prou bo. En cas de no dur a terme cap actuació al respecte s’ha d’assumir que periòdicament aquesta part del terme municipal de Llucmajor patirà desperfectes a conseqüència de les torrentades.

14 de novembre de 2012. Torrents de Cala Pi i Garonda

Durant la matinada i el matí del 14 de novembre les intenses precipitacions varen afectar a molts d’indrets del ponent de Mallorca, afectant de ple el terme de Llucmajor, amb precipitacions que al casc urbà varen oscil·lar entre els 99,6mm i els 77mm (veure meteoclimatic).

Al llarg del matí me varen arribar informacions que alguns torrents, com el de Garonda i el de Son Catlar, havien començat a córrer. Així que l’horabaixa no em vaig poder resistir i vaig anar a voltar per la zona. El resultat, vaig veure desembocar el Torrent de Cala Pí, el de Garonda (desemboca a s’Estanyol des Migjorn), a més de veure córrer al seu curs mitjà i alt el de Garonda i el de Son Durí (desemboca al Club Nàutic de Sa Ràpita), encara que aquest darrer no el vaig veure arribar a la mar, i no se si ho va arribar a fer o no.

En aquesta imatge es pot veure el torrent de Cala Pi a la seva desembocadura. L’aigua de tota la cala era de color marronós.

 

Però el color marronós sortia de la cala i permetia veure una imatge com aquesta, amb l’aigua del torrent que es diferenciava clarament de l’aigua de la mar pel seu color.

 

 

A les dues fotografies següents es veu el Torrent de Garonda com arriba a la mar a la zona de s’Estanyol. Per cert, escric això a 15 de novembre a les 17.33h, i m’acaben d’informar que el Torrent de Garonda encara porta aigua a la seva desembocadura.

 

 

Per acabar, una darrera fotografia del Torrent de Garonda, en aquest ocasió aigües amunt.

Pluges fortes per demà. Què diuen els models?

Demà la situació meteorològica estarà dominada per una àrea de baixes pressions que, situada al sud de les Illes, ens enviarà vent de component est durant tota la jornada. Per tant, un vent humit, que afavoreix la formació de niguls i les pluges.

Al següent mapa es pot veure la situació sinòptica prevista per dimarts a les 12z, on es pot veure com el centre de la baixa es troba ubicat al nord del continent africà.

La llunyania del centre d’acció, més que ser un inconvenient, provoca que el recorregut marítim del vent que ens arribarà sigui el màxim possible, ja que ens arribarà de la zona de Tunísia, i això afavorirà que la humitat a capes baixes sigui molt important.

Però a part del centre de la baixa en superfície, es pot notar un bessó d’aire fred molt ben definit, fins a -25ºC, mentre que a les Illes quedarem amb un valor entorn a -15ºC. A una alçada de 500hPa l’aire fred no és l’únic que s’ha de mirar, també és interessant conèixer quin és el comportament previst del vent. Per això, en el següent mapa adjunt els vents previstos a 500hPa, on es pot veure com entorn a les Illes hi ha una marcada divergència (el vent tendeix a obrir-se), ja que mentre al Nord d’Àfrica el vent té tendència a ser de NE, al nord de les Illes aquest és de SE. Aquesta divergència afavoreix la formació de corrents ascendents d’aire, i per tant el creixement de niguls convectius.

Per tant, per demà migdia-horabaixa tenim molts d’ingredients perquè es donin aquestes pluges importants que s’anuncien. Tant com per deixar 130mm en 12 hores? Realment allà on pegui de ple el temporal, els acumulats de precipitació seran molt destacables. Segurament aquest fet no es donarà amb una extensió geogràfica tan gran com el que marca l’avís, però les pluges intenses faran aparició a les Illes.

Tot seguit adjuntaré tot un seguit de sortides de precipitació de distints models, per comparar les distintes prediccions, començant pel WRF de meteocat.

Aquest primer mapa és la predicció de precipitacions acumulades entre les 12 del migdia i les 18 del capvespre. Es pot veure com el color rosa ja s’apropa a Mallorca i Pitiüses, per tant, pluges intenses.

 

Més tard continua encara el color rosa. Per tant, serien 12 hores amb pluges bastant abundants. 

 

l’Hirlam també veu aquesta tongada de pluges importants, i coincideix amb WRF en veurer-la poc abans de mitjanit

 

GFS, visualitzat a la pàgina d’Estofex també marca una important tongada de precipitacions. Allà on hi tocaria haver les Illes podeu veure colors vermellosos, indicadors de les fortes precipitacions, que aquest model ja preveu a partir de migdia.

Alerta taronja per pluges de fins a 130mm en 12 hores

Demà, a partir de les 12 del migdia, totes les Illes es troben en alerta taronja per pluges que poden acumular fins a 130mm en un període de 12 hores. A més, el vent també podrà arribar a 90km/h.

Per tant, ens trobam davant una predicció que, amb tots els respectes i sense desitjar cap desperfecte ni mal personal, em té profundament emocionat. I per demostrar que no vull mal a ningú aquí va el meu granet d’arena informatiu. La predicció més específica a un nou article que penjaré en breu.

Ahir ja explicava que la responsable d’aquest canvi de temps seria una baixa formada al Nord d’Àfrica que anirà guanyant latitud durant la jornada de demà, i que sembla que a partir de migdia és quan ens afectarà més de ple. Bé, a hores d’ara ja començam a notar la seva presència amb un vent que anirà incrementant la seva força i ja avui vespre podrà bufar amb cops forts.

Per tant, vull insistir amb la necessitat d’actuar amb prudència davant la possibilitat que es produeixin fenòmens adversos molt importants. I sí, parl de possibilitat, perquè en predicció meteorològica resulta impossible parlar amb un 100% de confiança (qui ho faci vos estar enganant. I no, no vos altereu, o hi ha cap economista que vos pugui garantir al 100% que farà l’economia?) En aquest cas, AEMET dóna entre un 40% i 70% de probabilitat que es produeixin les pluges tan intenses que pronostica. Tenint en compte la poca freqüència d’aparició de pluges d’aquesta intensitat, el fet que un dia presenti probabilitats tan elevades ens ha de fer estar alerta.

Com estar alerta? L’aigua ens ho posa massa fàcil, des que comença a caure del nigul va per avall sense aturar, i quan toca terra, continua cercant els llocs enclotats, ja sigui per acumular-s’hi o per córrer formant un torrent. Per tant, ja ho sabeu, alerta a zones enclotades i a pas de torrents.

Les prediccions parlen de fortes pluges, si fa no fa ens movem cada dia per indrets que coneixem, el que fa que més o manco coneguem les zones enclotades i la majoria dels torrents. Diria molt poc a favor nostre, com a individus i com a societat, actuar amb temeritat a consciència, quan és tan senzill actuar amb prudència.

I que dir del vent? Tots sabem que el fort vent a vegades esqueixa branques d’arbres, o fa caure alguns objectes. Vents de 90km/h en principi no haurien de provocar majors conseqüències.

Per tant, demà horabaixa i vespre toca fer vida normal però amb un mínim de prudència.

Temporal dur de vent i pluja per dimarts?

Aquests darrers dies les prediccions parlaven d’un cap de setmana inestable, que finalment s’ha concretat amb algunes pluges importants al migjorn i llevant de Mallorca, on ahir dissabte es varen donar alguns registres superiors als 30mm, com els 37,8mm de s’Horta o els 36mm de Santanyí.

Durant les immediates hores, i també durant la matinada és probable que algunes tempestes afectin les Illes, com de fet, ja ha succeït fa poques hores a Eivissa. Unes tempestes que puntualment podrien deixar algun ruixat intens.

En un dia normal aquesta predicció seria la protagonista de l’entrada, però aquests darrers dies els models meteorològics preveuen una configuració ben interessant per la jornada de dimarts, que podria deixar un autèntic temporal de pluja i de vent de component est. Tant és així que AEMET ha activat l’alerta taronja per pluges acumulades de fins a 90mm en 12 hores per la jornada de dimarts a diversos indrets de les illes, així com també per vents de fins a 90km/h.

La combinació de fortes precipitacions amb vent intens ens du a la memòria el temporal de la matinada de l’11 de novembre de 2001, però en aquest cas la intensitat prevista és bastant menor. De totes maneres, convé anar seguint les prediccions i actuar amb sentit comú, de tal manera que durant la jornada de dimarts és més que recomanable evitar deixar cotxes aparcats a zones fàcilment inundables, així com també tenir esment als objectes que poden patir o provocar desperfectes amb el vent.

A partir d’ara el que faré serà adjuntar tot un seguit de mapes per intentar explicar una mica millor la situació.

En primer lloc adjunt un mapa amb la situació atmosfèrica a nivell de superfície (línies blanques) i a una alçada de 500 hPa (colors i temperatures) a les 12Z (és a dir, les 13h del nostre rellotge) on es pot veure com hi havia un tàlveg molt marcat afectant gran part de la Península Ibèrica, i que nosaltres quedam a la seva part dreta.

 

Tot just sis hores després es produeix un canvi molt significatiu, un embossament d’aire fred es desprèn de la circulació general a la zona de l’estret de Gibraltar, i és precisament aquest embossament d’aire fred l’embrió de l’important àrea de baixes pressions que ens ha d’afectar dimarts.

 

No adjunt tots els mapes disponibles fins la jornada de dimarts, ja que l’entrada quedaria massa extensa. El següent mapa és el previst per dilluns a les 12z, on es pot veure com l’embossament d’aire fred s’ha endinsat dins el continent africà.

Què passarà després? Doncs veim com per dimarts aquest embossament d’aire fred continuarà dins Àfrica, però haurà pujat bastant de latitud, situant-se gairebé a la costa algeriana, el que permetrà que les Illes quedem be de ple dins el seu radi d’acció. Podem veure com per la configuració que tenen les isòbares el vent seria entre est i nord-est a les Illes, i seria més o manco aquest el moment en què sembla que s’iniciaria la part més virulenta del temporal.

 

Finalment adjuntaré un mapa de precipitació prevista per dimarts horabaixa, on es pot veure com a les Illes es donen colors blaus obscurs, i fins i tot roses, el que indica precipitacions importants.

Font dels mapes: www.wetterzentrale.de

 

 

Meteorologia i salut humana. Qui és millor predictor? un nin petit o un home del temps? (Part 4)

Després del que ja s’ha parlat a les entrades anteriors d’aquest tema, hem arribat a la darrera part, on ja ens plantejam la gran pregunta.

3.- És possible realitzar una predicció?

Prèviament a un canvi de temps és habitual que algunes persones presentin símptomes com mal de cap o mal d’ossos, és el que s’anomena meteorosensibilitat, i segons el doctor Javier López de Val, una tercera part de la població la presenta. Aquests canvis que es noten a l’organisme humà venen provocats sobretot per dos factors: un canvi en la pressió atmosfèrica i la major presència d’ions positius a l’atmosfera.

Donat que ambdós fets poden tenir lloc abans que l’estat del cel presenti una alteració evident, l’aparició dels símptomes vinculats amb aquests canvis permet a les persones que ho pateixen preveure el canvi de temps que s’apropa.

Estam acostumats a sentir homes del temps que parlen d’altes i baixes pressions, però moltes vegades amb el desconeixement de que la pressió atmosfèrica és una mesura que reflecteix el pes que té l’atmosfera sobre una àrea concreta de la superfície terrestre. Els éssers vius estam adaptats a aquesta pressió, i per això és un fet que ens passa desapercebut. Ara bé, quan la pressió atmosfèrica presenta oscil·lacions respecte els seus valors normals, hi ha persones que pateixen certs desajustos corporals, i poden patir canvis com per exemple pujades o baixades de la pressió sanguínia que poden acabar provocant altres alteracions més destacables.

Tant és així, que Javier López de Val, un dels principals experts espanyols en la matèria va realitzar una tesi doctoral a la que va poder demostrar una relació entre els canvis en la situació meteorològica i els ingressos per motius neurològics a un hospital de Saragossa.  De totes maneres, ens estam desviant un poc de l’objectiu inicial del tema, i per això passarem a parlar tot seguit dels ions positius.

Els ions són àtoms que es troben carregats elèctricament degut a un desequilibri entre el seu nombre d’electrons (càrrega negativa) i de protons (càrrega positiva), que provoca que presentin o bé càrrega negativa (ions negatius) o bé càrrega positiva (ions positius). Resulta que la presència majoritària d’un o altre tipus d’ions a l’atmosfera té conseqüències damunt la salut humana, ja que si els ions negatius afavoreixen determinades funcions corporals, s’ha de dir el contrari dels ions positius, que provoquen tot un seguit de desajustos, com poden ser mal de cap, irritabilitat, malestar general, afeccions respiratòries, entre d’altres.

Normalment, a una atmosfera estable hi ha presents un nombre semblant d’ions positius i de negatius, pel que el seu efecte no és molt notori. Ara bé, quan s’apropa un canvi important en el temps és habitual que les capes superficials de l’atmosfera es carreguin amb ions positius, i per tant, els efectes negatius vinculats a la seva presència es poden fer més notoris. Aquest fet és manifesta de manera més important durant les hores prèvies a una tempesta, i és que cal mencionar que els llamps no són més que un intent de l’atmosfera d’assolir un equilibri elèctric, traslladant normalment, ions negatius des de la base dels niguls cap a la superfície terrestre, per compensar l’excés d’ions positius que hi són presents.

Al següent esquema es pot observar quina és la distribució de càrregues durant una tempesta. Superficialment s’observa com hi ha zones carregades positivament (previ al pas de la tempesta) i zones que es troben carregades negativament, fet que succeeix després de la tempesta, i per tant, ja coneixem quin és el responsable d’aquella sensació de major benestar que ens afecta just després de que descarregui una tempesta.

Font: http://library.thinkquest.org/03oct/00758/en/disaster/lightning/physics.html

Retornant als inicis dels inicis d’aquest article, el fet de que hi hagi nins petits que es mostren prou alterats en situacions prèvies a un canvi de temps, jo ho vincularia a la càrrega positiva de l’atmosfera, que al poder provocar irritabilitat provoca en els nins un caràcter molt més alterat.

De fet, hi ha estudis que fins i tot parlen que alguns casos de fracas escolar estarien vinculats a nins meteorosensibles, i que per tant, els mestres haurien d’intentar esbrinar quins són els nins que pateixen aquest problema a partir del control de distintes variables atmosfèriques, com la humitat, la pressió. Ja que els nins meteorosensibles poden respondre amb alteracions del comportament i disminució en les capacitats d’aprenentatge davant l’increment d’ions positius que té lloc abans d’una tempesta.

Arribats en aquest punt crec que resulta evident que les observacions inicials de la meva amiga anaven ben encaminades. Si vos trobau amb una situació semblant en aquest estudi, a la pàgina 7, explica com detectar alumnes meteorosensibles.

Nota: Un títol alternatiu, i ben merescut hagués estat el de: Fracas escolar, el nin no suspèn per mirar per la finestra, suspèn pel que succeeix més enllà de la finestra.

Alguns enllaços interessants

http://www.probicosl.com/index.php?option=com_content&task=view&id=257&Itemid=37

http://personal.telefonica.terra.es/web/fxmoreno/documen/METEOROPEDAGOGIA.pdf

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120427/54285747599/cuando-el-cuerpo-pronostica-el-tiempo.html

Resta d’articles de la sèrie

https://meteoillesbalears.wordpress.com/category/meteorologia-i-salut/