Convergència de vents al nord de les Illes. Rebuf a Catalunya.

Al tema anterior he parlat un poc de les prediccions meteorològiques pel cap de setmana, però hi ha una situació que resulta prou interessant com per aprofundir-hi amb un article propi.

En determinades entrades de vent de component nord, com la que es produirà aquest cap de setmana, poden dur associades una convergència de vents, que es produeix entre el mestral que es canalitza a través de la vall de l’Ebre i el vent de component nord que ens arriba del Golf de Lleó. És habitual que aquests dos vents convergeixin entre les Illes Balears i Catalunya.

Ja he comentat en diverses ocasions que quan en superfície hi ha una convergència de vent, forçosament l’aire inicia l’ascens. I en aquest cas, al donar-se aquest ascens a partir d’aire marítim, hi ha també un flux d’humitat que ascendeix des de la superfície terrestre i que sol afectar a les capes baixes de la troposfera, encara que en determinades ocasions, aquest fet acaba generant niguls de desenvolupament notori que poden provocar plogues importants.

Amb alguns mapes aquesta explicació quedarà molt més clara. Es farà ús del model WRF a 12km consultable a la web del meteocat.

Els dos primers mapes es corresponen amb la situació prevista per dissabte a les 12z. En el primer d’ells, mapa de vents en superfície, apareix el mestral de la vall de l’Ebre i el vent de tramuntana procedent del golf de Lleó (on hi bufa també mestral, però el gent gira un poc de direcció)

Observant la costa catalana, hi ha un indret on les fletxes pareixen no tenir una direcció ben definida al llarg de tota una línia que arriba fins a Menorca. És aquesta zona on es produeix la convergència.

 

El segon mapa ensenya la humitat a 850hPa, on es pot veure com la zona on es produeix la convergència de vents superficials, és un indret amb un increment notori de la humitat en aquest nivell. De fet, amb humitats per sobre del 90% és d’esperar que una massa de niguls deixi el cel tapat en aquell indret. 

 

Els dos mapes posteriors són de la situació 6 hores després, on es pot veure com la línia de convergència s’ha traslladat cap a l’oest, i per tant, l’humitat a 850hPa segueix el mateix camí.

 

Quines conseqüències pot tenir aquest fenomen? Bàsicament el creixement d’ennigulades, que amb la inestabilitat atmosfèrica d’aquests dies pot donar lloc a niguls de cert desenvolupament vertical que puguin deixar algunes pluges intenses localitzades a Menorca, nord de Mallorca, i sobretot a la mar.

 

Anuncis

Baixada important de temperatures diumenge

Fa dos dies parlàvem de la possibilitat d’una important entrada freda per diumenge, i poc a poc sembla que es va confirmant aquest fet.

El pas d’una àrea de baixes pressions afavorirà l’entrada de vents de component nord, que arrossegaran l’aire fred de latituds més elevades. A més, la posició de la baixa sembla que afavorirà que les temperatures a 850hPa baixin significativament, passant dels 10ºC de demà a unes temperatures entorn dels 0ºC per diumenge, o fins i tot lleugerament negatives.

A més, també s’ha de tenir en compte l’alçada dels 850hPa, que si en condicions anticiclòniques es troben per damunt els 1500m d’alçada, sembla que per diumenge pot arribar a baixar fins als 1400m, degut a l’àrea de baixes pressions que hi haurà situada al nord de les Illes.

La combinació d’ambdós factors provocarà que la baixada de temperatures pugui ser significativa, i segurament haurem de parlar d’una baixada general d’entorn a 7-8ºC, que puntualment podria ser més important.

Que passarà amb les precipitacions?

Avui divendres hem tengut ruixats inconnexos, encara que puntualment han estat intensos. Per demà, dissabte, sembla que les pluges poden caure amb certa intensitat, i de fet AEMET ha activat avisos a Mallorca i Menorca tant per pluges de fins a 20mm en una hora com per tempestes.

Diumenge sembla que podríem tenir alguns ruixats residuals, sobretot cap al nord de Mallorca i Menorca. En cas de produir-se algun ruixat a la part central de la Serra de Tramuntana no podem descartar que caiguin les primeres flòbies de neu de la temporada als cims de les muntanyes més elevades.

I el vent i la mar?

Però aquest temporal també vendrà acompanyat d’una bona ventada, que alterarà, i molt, la situació marítima. Avui ha bufat vent de llebeig, i demà girarà cap al nord, amb estones de mestral i altres de gregal amb cops forts, que seran el que provocaran un bon temporal marítim a la mar.

De fet, tant dissabte com diumenge hi haurà activades també alertes referents a l’estat complicat de la mar.

NOTA: Podeu consultar els avisos a http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/avisos?w=mna&k=bal

Primera entrada freda de la temporada?

Un dia d’aquesta setmana algú em va dir que diumenge podríem tenir la primera enfarinada de la temporada al cim del Puig Major, i un poc més i em vaig posar a riure. Els models que havia mirat fins aleshores no indicaven cap situació propícia. Però avui és dijous i me comencen a fugir ses rialles.

Els principals models meteorològics indiquen que aquest cap de setmana podem patir la primera entrada freda de la temporada. Hem de tenir en compte que estam al mes d’octubre, i per tant, quan es parla d’entrada freda es parla d’unes temperatures que, a tot estirar, podrien provocar una nevadeta als cims més alts de la Serra de Tramuntana.

Però a part de parlar de fred haurem de parlar de pluges, i també de vent. A dia d’avui, com veig la situació pels propers dies?

Dijous: Sembla que hi ha possibilitat d’alguns ruixats poc importants a partir de l’horabaixa

Divendres i dissabte sembla que les pluges podrien ser una mica més importants, però s’haurà d’anar seguint la posició final de la baixa. Les temperatures no presentarien grans variacions, i a partir de dissabte podria començar a bufar una mica de vent, que primer seria de ponent però que giraria ràpidament a component nord.

Diumenge seria el dia en què entraria decididament el vent de component nord, provocant una baixada molt important de les temperatures. Ara bé, a falta de tants de dies convendrà anar-ho seguint.

Miraré d’il·lustrar aquesta possible entrada freda amb un gràfic, concretament un meteograma. A la part superior es pot veure l’evolució prevista de la temperatura a 850hPa (entorn a 1500m), mentre que a la part inferior es veu la precipitació prevista. L’aparició de diverses línies respon al fet que el model utilitzat ofereix més d’una sortida.

Per diumenge la temperatura prevista a 850hPa es veu com cau de manera molt important, passant dels gairebé 10ºC de dissabte, a una temperatura entorn a 0ºC.

Per tant, amb la consulta d’aquest gràfic sembla molt probable que es produeixi aquesta baixada de temperatures. Però, serà prou forta com per veure nevar als cims? Avui la resposta ha de quedar sense contestar, però si el temps cronològic ho permet (l’atmosfèric sembla que convidarà a fer-ho) aniré actualitzant aquesta predicció pel cap de setmana

Cap de setmana inestable

És dimecres a mitjanit i crec que aquesta és la millor manera de definir el cap de setmana que ens espera per davant.

Els models meteorològics preveuen una situació molt inestable al llevant espanyol, amb importants precipitacions a determinats indrets de la Península Ibèrica, com Catalunya i València.

Ara bé, pel que fa a la predicció de les Illes Balears, ens deixen una mica al marge de les precipitacions més intenses, però amb bastanta inestabilitat al nostre entorn. És una d’aquelles situacions que s’han d’anar seguint, perquè una petita variació en les prediccions pot provocar que tenguem pluges importants.

Meteorologia i salut humana. Qui és millor predictor? un nin petit o un home del temps? (Part 3)

En aquesta tercera part de l’article ja ens introduïm una mica més de ple dintre de la relació entre la meteorologia i la salut humana. Segurament algunes persones, després del canvi de temps d’aquest cap de setmana han patit o estan patint alguns dels efectes.

2.- Efectes del temps i el clima damunt la salut i el comportament dels individus.

Segurament tots haurem sentit una persona major queixar-se que li fa mal un os i atribuir-ho a un canvi de temps. I de fet, hi ha molts estudiosos que es dediquen a parlar de com el clima o la meteorologia (un dia explicaré la diferència i com emprar correctament cada terme) influeixen en la salut de les persones. Fins a tal punt que ha nascut una disciplina coneguda com a biometeorologia, que s’encarrega d’estudiar la relació entre el clima i la salut, i que té la seva pròpia Associació Internacional.

En primer lloc cal parlar breument de la mortalitat, que es dispara durant els mesos d’hivern, mentre que és manco important durant els estius. Es pot comprovar a la següent figura, on tots els països presenten una major taxa de mortalitat a l’hivern que no pas a l’estiu. Els dos països que presenten uns valors més grans entorn al mes de juny-juliol són Austràlia i Nova Zelanda, que al trobar-se a l’hemisferi sud el seu hivern es dóna en aquestes dates.

Font: Falagas et al. (2009) extret de: http://www.climatechangereconsidered.org/articles/2011/apr/12apr2011a3.html

La mortalitat a l’estiu és en general més baixa que la de l’hivern. Ara bé, en condicions d’onada de calor les taxes de mortalitat s’incrementen de manera important, com el succeït arreu d’Europa l’estiu de 2003. A Espanya J.M. Raso Nadal estudia aquest fenomen a la zona de Catalunya.

L’increment de mortalitat hivernal sembla estar relacionat amb un increment en el nombre de malalties respiratòries, com pugui ser la grip, que incrementa la seva afectació durant aquesta època de l’any. A més del fred, que sembla que provoca que el sistema immunològic sigui menys eficaç davant els atacs que pateix el cos humà, els canvis sobtats de temps sembla que també tenen una importància determinant en la propagació de malalties com la grip.

Hi ha altres malalties que també pateixen un increment a l’hivern, però que ja estan més a la frontera amb el comportament humà. I és que les depressions, amb la manca d’hores de sol de l’hivern sembla que també pateixen un important increment. Aquest fet és manifesta de manera més important als països nòrdics, mentre que a l’entorn espanyol, la plana de Lleida, amb boires molt persistents, és un dels indrets més afectats. En aquests casos es parla específicament de trastorn afectiu estacional, i donat que la manca d’hores de sol és una de les seves principals causes, un dels seus tractaments és la fototeràpia, que consisteix en exposar-se a la claror d’unes bombilles especials.

El vent també pot influir damunt el comportament humà, i de manera molt important. Tant és així que en determinats delictes, el fet que estigui bufant Foehn (vent calorós i molt sec), és un atenuant a Suïssa. Des de Mallorca es té la concepció que els menorquins estan una mica tocats per la Tramuntana.

Algunes fotografies i dades de la tempesta del 12 d’octubre de 2012

Fins ahir les pluges generals no havien arribat encara, però una forta tempesta va canviar aquesta situació, i va deixar una regada general a Mallorca, amb alguns registres més que destacables.

A partir de mitjan dematí es començaven a veure al radar i al satèl·lit tempestes que es desenvolupaven a la mar entre Catalunya i les Illes, i que semblava que apuntaven directament a Mallorca. En moltes ocasions aquestes tempestes queden retingudes per la Serra de Tramuntana i no van més enllà, però no va ser el cas d’ahir, quan la tempesta va aconseguir creuar la Serra, i de fet, tota la illa, deixant una regada general amb alguns registres puntuals importants.

Segons apareix a meteoclimatic, els registres més importants es varen donar a:

  1. Vilafranca: 81mm
  2. Santanyí: 68mm
  3. Marratxí: 43mm

Altres dades parlen de fins a 97mm a Sineu. Un altre indret on la situació va ser complicada va ser a Campos, on hi ha molta disparitat en quant als registres acumulats. L’estació automàtica de l’AEMET va donar una xifra de 67,4mm

Aquestes darreres hores hi ha hagut noves pluges, i la situació sembla que de nou s’inestabilitzarà amb força durant les darreres hores de diumenge i primeres de dilluns.

Platja de Palma                                                                          Autor: Luis Alberto Vázquez

Vilafranca                                                                                         Autor: Enrique Rodríguez

En aquesta darrera imatge es pot veure una de les conseqüències més habituals, la dels passos soterrats anegats, fet que també va succeir entorn des Pont d’Inca.

 

 

 

Meteorologia i salut humana. Qui és millor predictor? un nin petit o un home del temps? (Part 2)

En aquesta segona part de l’article desenvoluparem breument l’apartat de clima i determinisme geogràfic. Tot i no establir una relació directe entre la meteorologia i la salut consider que resulta prou interessant conèixer l’existència d’aquest corrent de pensament.

1.- El clima i el determinisme geogràfic

L’estudi de la relació entre les condicions atmosfèriques i el comportament humà ve d’enrere. En certa manera, el determinisme geogràfic ve a suposar un dels primers antecedents que es pot trobar. Aquest corrent de pensament va donar lloc al concepte d’espai vital, fet servir pel nazisme per justificar part de les seves accions. Però s’ha d’anar amb cura de no vincular directament les idees científiques amb les polítiques, i estrictament el determinisme geogràfic no té cap vinculació amb el fets que varen tenir lloc durant el nazisme.

Friedrich Ratzel. Font: wikipedia.org

El determinisme geogràfic va tenir en Friedrich Ratzel (1844-1904) el seu màxim exponent, es va desenvolupar entre els segles XIX i XX, i defensa que el medi físic condiciona l’home i la societat que s’hi desenvolupa. Donat que el clima és una característica important d’aquest medi físic resulta que aquesta teoria defensa que un dels condicionants de la societat és el clima.

Més enllà de Ratzel, hi va haver un altre personatge defensor del determinisme que encara va centrar més l’atenció en el clima (deixant de banda la resta de característiques físiques de l’entorn), defensant que era aquest el que condicionava les societats. Aquest personatge era  Huntington (1876-1947), qui a més defensava que són les condicions climàtiques rigoroses aquelles que acaben per donar lloc a les civilitzacions més organitzades, i no pas les millors condicions.

Amb un pensament com el de Huntington, el fet que els països nòrdics tenguin un clima més sever que els països mediterranis seria l’explicació d’una societat més organitzada.

Plourà? Pareix que sí

Després de l’estiuet de Sant Miquel que hem gaudit (o patit) aquests darrers dies el temps comença a canviar i sembla que els propers dies tendrem algunes pluges. També hi haurà una normalització de les temperatures.

Divendres tendrem niguls i possibilitat de pluges, que sembla que són més probables al nord i oest de Mallorca. No es descarta que aquestes pluges puguin anar acompanyades d’algunes tempestes.

Dissabte sembla que les pluges seran manco importants, tot i que encara podran caure alguns ruixats.

Diumenge la inestabilitat s’incrementarà de nou, sobretot a partir de l’horabaixa. Podríem tenir algunes tempestes i les pluges podrien caure amb certa intensitat durant la matinada de diumenge a dilluns i primeres hores de dilluns.

De moment hi ha una alerta groga activada a Mallorca i les Pitiüses per pluges i tempestes que poden acumular fins a 20mm en una hora. Aquesta alerta està activa entre les 12h de divendres i les 10h de dissabte.

Perquè es produeix aquest canvi de temps? Doncs després d’alguns dies en què la situació atmosfèrica estava dominada per un anticicló, aquest s’ha retirat i una línia frontal ens creuerà entre divendres i dissabte. El següent mapa, corresponent a les 00UTC de la jornada de dissabte, mostra com el front fred (la línia està acompanyada d’uns triangles) ja ens haurà creuat.

Per la jornada de diumenge sembla que l’apropament d’un altre front fred incrementarà de nou la inestabilitat. Aquest mapa es correspon amb la situació prevista dilluns a les 12UTC, quan es veu com ens estarà creuant la línia frontal. 

Meteorologia i salut humana. Qui és millor predictor? un nin petit o un home del temps? (Part I)

Aquest títol pot sobtar una mica, però té una explicació molt senzilla. Afecten els canvis atmosfèrics en el comportament de les persones? són els nins petits, al tenir un comportament manco modificat per la societat els millors individus on observar aquests canvis?

Tenc una amiga que treballa amb nins petits que em diu que sí, que manco els dijous (es veu que 4 dies consecutius d’escoleta són un abús per aquestes joves criatures), la resta de dies de la setmana es pot sabre que es produirà un canvi de temps observant el comportament dels nins, que ploren més que l’habitual, que estan més alterats. Tot un conjunt de canvis de conducta que m’assegura que es produeix un o dos dies abans d’un canvi de temps.

Al llarg dels darrers mesos aquesta amiga m’ha interrogat en múltiples ocasions sobre possibles canvis de temps donat l’estat dels seus nins. Algunes vegades era cert que s’apropava un canvi, mentre que d’altres no estava previst cap canvi aparent. A hores d’ara em sap greu no haver agafat nota dels dies en què teniem aquesta conversa per fer-ne una estadística ben detallada, però la vida continua i tal vegada m’ho plantegi a partir d’ara.

En alguna d’aquestes converses que he tengut amb ella, he pensat en una conferència a la que vaig assistir d’Alfred Rodríguez Picó, on explicava alguns dels efectes que el clima pot tenir damunt la salut de les persones (depressions i alguns mals d’ossos majoritàriament). A més, alguns d’aquests efectes es poden considerar predictors, ja que apareixen abans d’un canvi de temps. Mentre que d’altres efectes no tenen aquesta característica.

Més enllà dels efectes damunt la salut d’un individu en particular, històricament hi ha hagut branques de la geografia que han estudiat (i defensat) els efectes del clima (i altres variables naturals) damunt les societats que viuen a un determinat indret. Parlam en aquest cas del conegut com a determinisme geogràfic.

Com veim en els dos paràgrafs anteriors, a la mínima que es fa una reflexió amb tranquil·litat sobre la pregunta, apareixen múltiples relacions amb la mateixa, que m’obliguen a dividir aquest tema en 3 parts més, que són les que segueixen:

  1. El clima i el determinisme geogràfic. De manera extremadament breu s’introduirà el determinisme geogràfic i com aquesta corrent de pensament dóna importància al clima com un dels factors que condicionen el comportament de les societats.
  2. Efectes del temps i el clima damunt la salut i el comportament dels individus.
  3. És possible realitzar una predicció?

Pluges que no arriben. Homenatge al període 06/09/2001-03/05/2010

El segle XXI va entrar acompanyat d’una important sequera, la que ens va afectar entre l’any 1999 i el 2001, i que fins al moment era el darrer episodi important de sequera.

Aquella sequera va començar a morir el 6 de setembre de 2001, amb una important tempesta que va deixar registres de fins a 150mm al terme de Llucmajor i 130mm a Porreres. Dos mesos després, el temporal de novembre de 2001 va acabar de rematar la sequera, amb unes pluges generals i molt generoses a tota la illa de Mallorca, i repartides en dues tongades. Una entorn de l’11 de novembre i la segona entorn del 14 del mateix mes.

Era l’inici d’un període que mereix el qualificatiu d’extraordinari, i que crec que per ubicar el seu final ens hem de remontar al 3 de maig de 2010. Per tant, podem parlar d’un període de gairebé 9 anys en els que any rera any (amb alguna excepció puntual) no calia preocupar-se pel dèficit de pluges, sinó tot el contrari, uns anys de pluges abundants que tal vegada ens hagin fet perdre la perspectiva de que les sequeres formen part del nostre clima.

Però d’ençà el 3 de maig de 2010 la situació ha canviat. Les pluges ja no són abundants, a les tardors els hi costa molt posar-se a ploure. L’any passat mateix les precipitacions no arribaren fins a principis de novembre, i aquesta tardor encara no hem tengut cap pluja que es pugui considerar general i generosa. Significa això que estam entrant dintre d’una nova sequera? Això és molt mal de dir, ara bé, el cert és que hi ha molts d’indrets de les Illes Balears que si no reben precipitacions molt abundants d’aquí a final d’any, el total acumulat estarà molt per davall de la mitjana.

Per tant, em sembla que és un moment idoni per fer un breu homenatge al període que va del 6/9/2001 al 3/5/2010, recordant alguns (“No están todos los que son, pero son todos los que están”) dels fets meteorològics més destacables que han tengut lloc. Únicament es dona una breu informació relativa a cadascun d’ells, ja que cada episodi és mereixedor d’un o més articles per sí mateix :

  1. 06/09/2001: tempesta nocturna la matinada del 06 al 07 de setembre, que va afectar la illa de Mallorca, amb alguns registres de precipitació superiors als 100mm. Al terme de Llucmajor s’arribaren a mesurar 150mm i a Porreres 130mm. El torrent des Jueus, a s’Arenal, va portar una punta de cabal important.
    Vídeo a youtube
  2. novembre 2001: borrasca molt intensa que va afectar les Illes Balears els dies 10 i 11, provocant importants desperfectes ocasionats sobretot pels forts cops de vent i pel temporal marítim. També hi hagué precipitacions molt destacables. La caiguda d’arbres va ser massiva i malauradament moriren 4 persones                       Enllaços relacionats: Rinamed, cazatormentas, anàlisis preliminar UIB I, II
  3. juliol-agost 2002: hi ha bastanta gent que reconeix el que succeí aquests dos mesos anomenant-ho: “aquell estiu que va ploure cada dia”. I és que realment va ser un estiu atípic, amb abundància de tempestes i registres pluviomètrics més que acceptables.
  4. 31 de gener de 2003: nevada que arriba a afectar cotes molt baixes de la illa de Mallorca. Es produeix 4 anys després de la darrera nevada, que havia estat el 31 de gener de 1999. Important sobretot al llevant de Mallorca.
  5. estiu de 2003: Si l’estiu de 2002 va estar caracteritzat per les tempestes, el del 2003 ho va estar per una onada de calor perpètua. Més que valors extrems de temperatures màximes el que va provocar va ser unes temperatures mitjanes molt elevades. A més, en absència gairebé total de pluges.
  6. tempesta de calabruix: a finals d’aquell calorós estiu es va produir la darrera gran pedregada de Mallorca, que afectà sobretot els municipis de Consell i Binissalem. Enllaç relacionat: Mals a la vinya
  7. 15 setembre 2004: “cap de fibló” a Valldemossa.
  8. 25-26 gener de 2005: nevada general a Mallorca. Arriba a nevar a cota 0 afectant també Ciutat. A Menorca la nevada va ser molt important.
  9. 24 de febrer de 2006: amb una previsió que parlava de neu entorn a 700m, l’elevada precipitació provoca un descens de la cota fins a tal punt que va nevar al pla de Mallorca, amb una cota entorn dels 150-200m
  10. 4 d’octubre de 2007: SCM amb dos caps de fibló afecta la illa de Mallorca, deixant importants desperfectes concentrats entorn a Palma. En motiu del 5è aniversari, l’altra dia IB3 va emetre un reportatge especial.                                                  Enllaç: Tiempo Severo
  11. 17 d’octubre de 2007: Un SCM afecta el ponent de Mallorca. Les importants precipitacions provoquen una revinguda al torrent de Sa Riera entorn a Puigpunyent, on mor una dona.                                                                                                  Enllaç: Diario de Mallorca
  12. setembre 2009: La segona quinzena del mes va estar marcada per una activitat tempestuosa molt intensa, donant com a resultat acumulats de precipitació molt destacables arreu de Mallorca. A diversos municipis l’acumulat del mes va sobrepassar els 300mm, i a molts d’ells és un dels mesos més plujosos dels registres pluviomètrics. Amb aquesta abundant precipitació la majoria de torrents de Mallorca varen portar petites revingudes
  13. 3 de maig de 2010: Un tren de tempestes que va entrar per la badia de Palma va afectar de manera important la zona de Palma, el Raiguer, Serra de Tramuntana i badies d’Alcúdia i Pollença.

Després, hi ha hagut d’altres temporals, però crec que ja no marquen continuïtat amb el període al que es fa referència.