Ja diuen que a Mallorca al setembre no sap ploure, i crec que pocs dies com dia 6 han marcat darrerament aquest fet. En els darrers 25 anys dues importants tempestes han afectat Mallorca aquest mateix dia, concretament l’any 1989 i l’any 2001.
Sense dubte, la més coneguda d’ambdues és la del 1989, i ho és amb motiu, ja que les importants pluges caigudes, de fins a 250mm a l’estació de Manacor-Es Picot, varen provocar una torrentada general al llevant i migjorn de Mallorca, que va provocar que la majoria (si no varen ser tots) de torrents que podem trobar entre la Península de Llevant i la zona de Sa Ràpita duguessin una bona revinguda, i malauradament hi va haver dos morts i un desaparegut a Mallorca.
Crec que aquest treball elaborat per Miquel Grimalt i Antoni Rodríguez-Perea és d’obligada lectura per descobrir la vertadera magnitud d’aquesta torrentada, on es parla de cabals punta de fins a 1.054m3/seg (poc més d’un milió de litres d’aigua)
Per sort, l’any 2001 no hi va haver cap víctima mortal, però una important tromba d’aigua va afectar sobretot els municipis de Llucmajor, Porreres i Campos, amb unes quantitats que varen sobrepassar els 100mm. En aquest cas també hi va haver alguns torrents que varen revenir, com el des Jueus a s’Arenal, que actua de separació entre els límits municipals de Llucmajor i Palma. Aquesta gran tempesta va tenir lloc després de dos anys en què una important sequera afectava totes les Illes i crec que s’ha de considerar l’inici del final d’aquella sequera, que es va confirmar amb el temporal de 10/11 de novembre de 2001 i que va encetar un període humit excepcional, que va durar fins tot just fa uns anys.
Tot seguit adjunt un mapa de la situació meteorològica a nivell superficial i a 500hPa per a cadascuna de les situacions. En el primer cas, al mapa de 1989 es pot comprovar com la mescla d’ingredients era prou explosiva, amb vent de llevant en superfície (impulsat per la baixa que hi havia damunt el continent africà) i bastant d’aire fred en alçada, procedent d’un embossament molt marcat que estava centrat entorn a Extremadura, per tant, ens trobàvem a la part més activa, la dreta de l’embossament.
En canvi, si miram el mapa de 2001 la situació ja no és tan clara, tot i que es manté la semblança de trobar-nos a l’est d’un embossament d’aire fred, encar que era menys marcat que al 1989. En superfície sembla que el flux era de component nord, i en alçada enlloc de tenir sud-oest, teniem oest. Tot i així la tempesta també va ser prou virulenta.
Som conscients que vivim a unes illes on hi ha àrees concretes amb un elevat risc d’inundació? A la propera torrentada que tenguem la natura ens respondrà, i si no hem actuat correctament com a societat en patirem les conseqüències.
meteoillesbalears 
Idò avui trob que ja toca, i a més va mel pel tema i perquè tu mateix marques la situació geogràfica.
Guillem d’Efak escrigué un poema que descriu de la millor manera que jo he sentit mai una gran tempesta; una que caigué damunt Manacor sembla que de manera inesperada.
Joan Martorell li ha posat música, i tot plegat a mi em fa estremir.
A la cançó hi falten uns versos originals del poema que vos deix aquí escrits perquè trob que són ben interessants:
“En Pieres mou tramuntana,
mou tramuntana i mestral;
treu orella en Peretjal,
que promet saó acordada;
En Jordà damunt Cabrera
i el Puig de Randa amb capell;
serà molt ditxós aquell
que estigui a cobri avuui vespre.”
Crec que de moment l’adoptaré com a banda sonora d’aquest blog. No hi ha res millor que una cançó d’una torrentada per transmetre sa vertadera personalitat d’aquest espai virtual.
El tema cultural te’l deix a tu perquè n’ets més coneixedora que jo. El comentari que vull introduir és referent a nen Jordà, que no puc dir quin va ser el darrer pic que va aparèixer, però sí el darrer pic que el vaig veure, i era el 13 de setembre de 2009. El mateix dia que es va iniciar una sèrie de 15 dies excepcionalment humits, que varen acabar per donar lloc al mes de setembre més humit en dècades (a la gran majoria de Mallorca almanco).
I es capell des puig de Randa també és preciós. Un dia que el vaig veure claríssim vaig acabar xop canviant una roda des meu cotxe (havia foradat). I tot i veure sa senyal d’aigua vaig passar d’agafar es paraigua. (era jove i agosarat)