Nadine

Nom propi d’un cicló tropical que a hores d’ara està enmig de l’Oceà Atlàntic, però que fa ballar les prediccions per la setmana que ve d’una manera inversemblant.

A partir de dimarts hi ha mapes que donen Nadine apropant-se molt a la Península Ibèrica, amb possibilitats que fins i tot s’endinsi dins la Mediterrània i pugui afectar les Illes. En cas d’arribar a les Illes hem de tenir en compte que ja no ho faria com huracà ni tempesta tropical, s’hauria debilitat força, però això no significa que no tenguem pluges fortes.

De totes maneres, davant la incertesa de la previsió ho haurem d’anar seguint.

Anuncis

El cap de fibló de ses Tosses

Després d’enterar-me que hi havia hagut un cap de fibló a Lluc, la curiositat em va impulsar a fer-hi una visita amb un company. Tant divendres com dissabte hi tornàrem amb membres del grup d’investigació en climatologia, hidrologia i riscs naturals de la UIB i,  a part de visitar Lluc, ens endinsàrem dins el Clot d’Albarca per visitar les possessions de Ses Tosses i Son Colom, sens dubte les zones més afectades pel fenomen.

Les dues primeres fotografies són de les cases de Ses Tosses, on es pot veure com la teulada va patir greus desperfectes. Malauradament, aquestes cases també varen patir importants destrosses a l’interior, amb la caiguda d’algunes parets. Tot això com a resultes del pas d’un cap de fibló.

Sincerament, després de visitar tota la zona afectada puc dir que aquesta possessió és la més afectada, sense dubte.

A la següent fotografia es pot veure una alzina al refugi de ca n’Amer

La quarta imatge és una alzina caiguda a l’entorn de Lluc, concretament a la barrera on comença el camí que condueix al camp de futbol.

En aquesta darrera fotografia es pot veure part de la teulada de la zona de Lluc, que també es troba bastant afectada.

Tenc algunes fotografies més, però consider que aquestes són prou representatives per entendre la importància d’aquest cap de fibló.

Per cert, davant el debat que sempre existeix entre cap de fibló i esclafit. Després de visitar la zona es va arribar a la conclusió que cap de fibló en va existir com a mínim 1. Si se’n va produir més d’un, si la seva categoria era superior a 1 i si també hi havia esclafit associat són preguntes que s’hauran de respondre una vegada processades les dades que es varen agafar al camp, però que segurament tendran una resposta positiva.

Esper d’aquí una temporada poder fer una altra petita entrada en aquest blog explicant les conclusions a les que s’arribin.

Canvi de temps. Possibles pluges, refrescada i alguna tempesta

A darreres hores del dimecres arriba aire fred en alçada, el que provocarà un canvi de temps. A més, vendrà acompanyat de l’entrada de vent de component nord, que provocarà un descens de temperatura, més notable durant la jornada de dijous, tot i que dimecres ja es deixarà notar.

Pel que fa a les pluges sembla que hi ha possibilitat que puntualment siguin intenses i acompanyades de tempesta, però no sembla que hagin de ser de caràcter general, ja que quedarem al marge de la situació més inestable.

Hi ha alguns models que indiquen que dimecres horabaixa ja podríem tenir el creixement de les primeres ennigulades a l’interior de Mallorca, i que fins a dijous dematí podríem tenir ruixats aquí i allà. A més, aquests ruixats vendrien acompanyats de tempesta entre dimecres horabaixa i les primeres hores de la matinada de dijous, mentre que a partir de llavors podrien continuar els ruixats però sembla que ja sense tempesta.

Tot seguit adjuntaré alguns mapes que complementin la predicció elaborada. En primer lloc adjunt el mapa de 500hPa per la matinada de dimecres a dijous, on es pot veure com el tàlveg ens estarà creuant a aquelles hores, i l’aire fred anirà entrant. Tot i que vagi entrant aire fred al llarg de la matinada, sembla que els ruixats acompanyats de tempesta les hem d’esperar únicament fins a mitjanit, ja que a partir de llavors quedarien únicament ruixats, però tot indica que sense gaire activitat elèctrica.

 

Al següent mapa es veu la predicció de pluja del model WRF extret de Lamma per les 24 hores que van de dimecres a les 2 de la matinada a dijous a les 2 de la matinada. Es pot veure la generositat de la predicció d’aquest model que indica precipitacions entorn a 20mm. Ara bé, els mapes de prediccions extrets dels models són molt complexos i més que ser llegits al peu de la lletra requereix que siguin interpretats (aquesta diferència la vaig aprendre d’un gran mestre en això de la meteorologia). És a dir, en una situació com la de dimecres-dijous, el que signifiquen aquests acumulats és que puntualment els ruixats podrien ser intensos i que sembla, que poc o molt intensament hauria d’acabar precipitant gairebé arreu de Mallorca.

Els següents mapes que adjuntaré són encara més específics i van encaminats a explicar les possibilitats reals que dimecres horabaixa tenguem tempesta a l’interior de Mallorca.

En primer lloc hem d’observar el vent, ja que dimecres migdia sembla que tendrem embat, que de nou, convergirà a l’interior de Mallorca i pot provocar el creixement d’alguns niguls. Faré ús del model MM5 que executa el departament de física de la UIB, ja que a nivell personal consider que és el millor model disponible per la consulta de l’embat.

Les fletxes del següent mapa indiquen la direcció i força del vent a les 5 de l’horabaixa, mentre que en color gris apareixen els niguls que, segons el model, anirien associats a aquesta zona de convergència de vent.

 Aquests niguls es formen perquè al haver-hi convergència en superfície i ascendir l’aire, arriba un punt en què el vapor d’aigua que conté aquest aire es condensa i forma el nigul. Una bona manera de sabre si això passarà o no, es consultar els mapes d’humitat a 850hPa (entorn a 1500m). En aquest cas torn fer ús del WRF de Lamma, on es pot veure com a l’interior de Mallorca sí que es produeix aquest increment d’humitat.

 

Perquè el nigul agafi més embranzida i pugui arribar a generar tempesta es requereix, tot i que algunes vegades no és necessari, de la presència d’humitat a capes mitjanes, i per això es sol fer ús del mapa d’humitats a 700hPa. També faré ús del WRF, a la mateixa hora que l’anterior, i el que mostra són uns valors d’humitat entre el 40% i el 60%, el que no assegura que es produeixi el creixement, però tampoc ens assegura que no es produeixi.

Per tant, pel que respecte a la possible tempesta d’embat de dimecres horabaixa no quedarà més remei que, com sempre, esperar i observar si es produeix o no. Tot i que personalment crec que creixeran niguls, i que la possibilitat de tenir la primera tempesta demà horabaixa són elevades.

Dimecres tornarà entrar el vent de tramuntana

Les previsions parlen que a partir de la jornada de dimecres tendrem una nova entrada de vent de component nord, acompanyada de l’arribada d’un poc d’aire fred en alçada.

Les conseqüències que cal esperar és que les temperatures baixin (entorn a uns 6ºC), hi hagi mala mar al nord de les Illes (tant de Mallorca com sobretot a Menorca) i poguem tenir de nou algunes pluges, que podrien venir acompanyades d’alguna tempesta, sobretot a partir de dimecres horabaixa i fins la jornada de dijous.

Demà intentaré ampliar la informació. Avui, malauradament no tenc temps.

Tendrem tempesta avui? És probable que sí.

Ahir migdia va créixer una ennigulada a l’interior de Mallorca que va donar lloc a un ruixat breu però intens a alguns indrets, i segons AEMET es varen acumular fins a 6,5mm a Porreres com a quantitat més significativa. De totes maneres, estic a l’espera de conèixer les dades d’un pluviòmetre ubicat entre Porreres i Vilafranca que segurament també va recollir precipitació d’aquesta tempesta.

Perquè començ parlant de la situació d’ahir? doncs perquè la tempesta d’ahir va créixer degut al forçament que suposa la convergència d’embat a l’interior de Mallorca. És a dir, quan el vent de NE que entra per la badia d’Alcúdia es troba amb el vent de SW que entra per la badia de Palma i la de Campos deim que hi ha una convergència d’embat, ja que aquests dos vents xoquen entre sí. Quina és la conseqüència? doncs que aquest aire no té altre remei que començar a pujar, i donat que és un vent més humit en ocasions sol donar lloc a alguns niguls baixos, que en dies comptats (quan hi ha condicions de lleugera inestabilitat), com ahir, s’acaben desenvolupant abastament com per generar una tempesta.

Durant la jornada d’avui les condicions sembla que són encara més òptimes que ahir perquè es repeteixi aquest procés, però avui la major probabilitat es troba al nord de Mallorca, ja que és on sembla que es produirà la convergència.

Si avui acaba precipitant es compliran 11 dies consecutius amb precipitació a algun indret de Mallorca. La llàstima és que de moment no hi ha hagut cap pluja general.

2 tempestes a les Efemèrides del dia

Ja diuen que a Mallorca al setembre no sap ploure, i crec que pocs dies com dia 6 han marcat darrerament aquest fet. En els darrers 25 anys dues importants tempestes han afectat Mallorca aquest mateix dia, concretament l’any 1989 i l’any 2001.

Sense dubte, la més coneguda d’ambdues és la del 1989, i ho és amb motiu, ja que les importants pluges caigudes, de fins a 250mm a l’estació de Manacor-Es Picot, varen provocar una torrentada general al llevant i migjorn de Mallorca, que va provocar que la majoria (si no varen ser tots) de torrents que podem trobar entre la Península de Llevant i la zona de Sa Ràpita duguessin una bona revinguda, i malauradament hi va haver dos morts i un desaparegut a Mallorca.

Crec que aquest treball elaborat per Miquel Grimalt i Antoni Rodríguez-Perea és d’obligada lectura per descobrir la vertadera magnitud d’aquesta torrentada, on es parla de cabals punta de fins a 1.054m3/seg (poc més d’un milió de litres d’aigua)

Per sort, l’any 2001 no hi va haver cap víctima mortal, però una important tromba d’aigua va afectar sobretot els municipis de Llucmajor, Porreres i Campos, amb unes quantitats que varen sobrepassar els 100mm. En aquest cas també hi va haver alguns torrents que varen revenir, com el des Jueus a s’Arenal, que actua de separació entre els límits municipals de Llucmajor i Palma. Aquesta gran tempesta va tenir lloc després de dos anys en què una important sequera afectava totes les Illes i crec que s’ha de considerar l’inici del final d’aquella sequera, que es va confirmar amb el temporal de 10/11 de novembre de 2001 i que va encetar un període humit excepcional, que va durar fins tot just fa uns anys.

Tot seguit adjunt un mapa de la situació meteorològica a nivell superficial i a 500hPa per a cadascuna de les situacions. En el primer cas, al mapa de 1989 es pot comprovar com la mescla d’ingredients era prou explosiva, amb vent de llevant en superfície (impulsat per la baixa que hi havia damunt el continent africà) i bastant d’aire fred en alçada, procedent d’un embossament molt marcat que estava centrat entorn a Extremadura, per tant, ens trobàvem a la part més activa, la dreta de l’embossament.

 

En canvi, si miram el mapa de 2001 la situació ja no és tan clara, tot i que es manté la semblança de trobar-nos a l’est d’un embossament d’aire fred, encar que era menys marcat que al 1989. En superfície sembla que el flux era de component nord, i en alçada enlloc de tenir sud-oest, teniem oest. Tot i així la tempesta també va ser prou virulenta.

 

Som conscients que vivim a unes illes on hi ha àrees concretes amb un elevat risc d’inundació? A la propera torrentada que tenguem la natura ens respondrà, i si no hem actuat correctament com a societat en patirem les conseqüències.

Dimecres hi ha possibilitat de tempesta

Amb les pluges d’avui hi ha molts indrets de Mallorca que ja acumulen 6 dies consecutius amb pluja enregistrada, tot i que les quantitats a la majoria d’indrets no són molt destacables.

D’aquí poques hores comença dimecres, i hi ha bastantes possibilitats d’arribar als 7 dies consecutius. Amb restes d’aire fred en alçada, i temperatures que pujaran un poc es poden donar les condicions idònies perquè creixi alguna tempesta a l’interior de Mallorca, originada per la convergència d’embat. Almanco així ho preveuen alguns models, i també l’AEMET, que a la seva predicció oficial parla de niguls d’evolució diürna.

En principi sembla que les possibilitats que es produeixi són elevades. El més complicat es sabre exactament quins indrets afectaria. Sembla que Mallorca és la illa on és més probable, i l’interior la zona més procliu.

Tot seguit adjunt dos mapes de vent, un de l’Hirlam i l’altre de MM5 de meteocat, on es pot veure la convergència de vents que es produirà a l’interior de Mallorca.

 

 

Amb aquests dos mapes sembla que la convergència tendria tendència a formar-se una mica cap al sud. Per tant, crec que de formar-se la tempesta, la zona més procliu està compresa entre els municipis de Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor, Campos, Porreres, Montuïri, Felanitx, Manacor.

 

Medicane sí o no?

A l’anterior tema vaig comentar que de formar-se el Medicane el més probable era que ho fes dimarts a migdia al tros de Mediterrani que hi ha entre les illes de Còrsega-Sardenya i la Península Itàlica.

A hores d’ara, el sistema de baixes pressions ja ha sobrepassat la illa de Sardenya i poc a poc es comença a endinsar dins la mar de nou. A mesura que es vagi allunyant de les illes, les possibilitats d’organització de la convecció entorn al nucli s’aniran incrementant.

Es pot apreciar en aquestes dues imatges (extretes de Sat24), on la primera és una imatge de satèl·lit del continent europeu, on s’observa una àrea recargolada entre Còrsega i Itàlia, quedant els niguls que afecten les Illes Balears desenganxats d’aquesta circulació principal.

A la segona imatge s’observa amb més detall la zona, on es pot veure com la major activitat es concentra a una àrea molt ben definida, on hi ha gran quantitat de nuclis convectius. 

Què passarà a partir d’ara? per acabar tenint un Medicane tota aquesta convecció que hi ha entorn a la baixa s’hauria d’organitzar de tal manera que envolti de manera completa l’ull, i el sistema de baixes pressions hauria de tenir tendència a ensenyar una forma més circular que no pas el·líptica.

Hi ha possibilitats que passi? Segons apareix al darrer informe de Keraunos, això pot passar en qualsevol moment. De fet, al final de l’informe diuen el següent, (cita directa):

“Il convient à présent de surveiller l’évolution de la situation durant la journée, un medicane pouvant se former à tout moment.”

Serà qüestió d’anar-ho seguint, ja que els models no s’acaben de posar d’acord al respecte.

Actualització de les previsions del possible Medicane

Una de les il·lusions d’avui dematí era la de fer una passada pels distints models de predicció per veure si el que ahir ensenyava l’Hirlam s’anava confimant o no.

La realitat és que quan he anat a mirar de nou l’Hirlam el que m’he trobat ha estat molt diferent, ja que a hores d’ara no marca un sistema tan intens com el d’ahir ni molt manco. Com es pot veure al següent mapa, per dia 4 migdia es queda amb una pressió central de 1009hPa, molt superior als 988hPa que preveia ahir.

De l’Hirlam avui no penjaré altra mapa, ja que ni a 500hPa ni a 850hPa s’intueix cap nucli càlid. Per tant, l’Hirlam el que veu avui és una ciclogènesi, una potenciació d’una baixa que arribaria a assolir una pressió mínima de 1007hPa dimarts dematí, fet que per sí mateix no és gens menyspreable, tenint en compte que encara no hem entrat dins l’època de l’any més procliu per la ciclogènesi mediterrània.

Un cop he vist el que marcava l’Hirlam he acudit a dos fòrums d’internet on hi ha temes oberts relacionats amb aquesta possibilitat, Cazatormentas i Meteored, on he trobat enllaç a models mesoescalars (amb més elevada resolució espacial que no pas l’Hirlam) que sí que marquen aquest Medicane.

En primer lloc adjuntaré el mapa de predicció més espectacular que he trobat, i es correspon amb el model WRF executat per meteocenter, per dimarts a migdia. Una sortida que he de dir que no m’acab de creure del tot, ja que tenc males experiències amb Meteocenter

Com es pot observar, hi ha un sistema de baixes pressions tan profund que gairebé ni es poden veure les isòbares. Ara bé, com he dit no m’acab de creure aquest model, en canvi, sí que tenc bons records de la predicció que realitza la gent de lamma, que també executen un model WRF.

En aquest primer mapa adjuntaré la previsió que realitzen amb un WRF a una escala de 12km, també per dimarts migdia.

On es pot veure com aquesta previsió arriba a aprofundir el sistema per davall de 1004hPa. Per tant, li dona una major importància que no pas l’Hirlam, però pel mateix instant temporal, el dibuixa un poc més cap a l’est. La gran pregunta és, preveu aquest model un Medicane o no? Certament sabem que una pressió baixa no és suficient per parlar de Medicane, sinó que hi ha d’haver presents nuclis càlids a capes baixes i mitjanes, així com també presentar una certa simetria entorn al punt central. Per tant, hem de veure si aquest model indica o no aquest fet, i el que resulta avaluant els mapes de temperatura a 850hPa i 500hPa, així com el mapa de vents és que no es veuen clars indicadors de que això hagi de ser així. Ja que a 850hPa no s’observa un nucli càlid clar, a 500hPa tampoc, i al mapa de vents no hi és present una clara simetria, ja que al costat oest del sistema el vent bufaria amb molta més força que no pas al costat est, degut a la influència del mestral del Golf de Lleó. Tot seguit adjunt els tres mapes corresponents.

En primer lloc tenim el mapa de vent, on es pot veure el que he comentat abans, que la part oest del sistema presenta un vent molt més intens que la part est. Podeu veure com fins i tot s’arriben a veure colors roses a l’oest, mentre que a l’est amb prou feines s’arriba a colors verdosos, segurament degut a l’obstacle que suposa la illa de Sardenya.

Al següent mapa apareix la temperatura a 850hPa i sí que es veu que entorn al nucli la temperatura és lleugerament superior que la del seu entorn. Ara bé, es pot veure com aquesta anomalia càlida té continuïtat cap al nord, fet que no concorda amb el requisit de presentar una bombolla càlida aïllada i simètrica.

A 500hPa ja no hi ha present cap anomalia càlida destacable que sigui digne de menció.

Per tant, resulta difícil parlar de Medicane seguint el WRF a 12km. Ara bé, a la mateixa pàgina hi ha disponible un WRF a 9km, que mostra coses prou interessants pel moment en què l’àrea de baixes pressions ha sobrepassat Sardenya, i ja no en pateix la seva orografia.

Com es pot veure al següent mapa, a 850hPa sí que presenta un nucli càlid que pareix complir amb els requisits de presentar certa simetria entorn al centre, amb un nucli càlid de +14ºC

A més, al trobar-se a un espai relativament lliure d’obstacles orogràfics el mapa de vents també mostra una certa simetria entorn a un punt central, amb un camp de vents molt intens.

Tot això amb una pressió que en aquest moment seria de 1002hPa.

La meva conclusió que n’extrec de tot això és, que de formar-se el Medicane, segons el que veig en aquests moments, es formaria completament un cop hagi sobrepassat la illa de Sardenya, no abans.

Donada la possibilitat que la illa de Còrcega es vegi afectada, la gent de Keraunos en fa un complet seguiment, a més d’executar el seu propi model WRF que també mostra el possible sistema.

Enllaços útils:

WRF. http://www.lamma.rete.toscana.it/meteo/modelli

WRF meteocenter. http://www.meteocenter.eu/

Keraunos http://www.keraunos.org/tempete-subtropicale-mediterranee-septembre-2012.htm

Cazatormentas http://www.cazatormentas.net/foro/seguimiento-de-huracanes-tifones-y-ciclones-en-el-mundo/posible-medicane-en-proximas-horas-septiembre-2012/

Meteored http://foro.tiempo.com/iquestmedicane-o-artifac-34-sep-2012-t138655.0.html

Tendrem un MEDICANE dilluns/dimarts?

Fa uns dies vaig escriure dos petits temes dedicats a la possibilitat que un huracà afectés les Illes. En ells s’arribava a la conclusió que això no era gaire probable, tot i que sí que parlava d’uns tipus de ciclons, anomenats Medicanes, que comparteixen certes característiques amb els huracans.

Passats alguns dies i amb l’embossament d’aire fred que continua dintre de la Mediterrània Occidental, l’Hirlam (el model que empra AEMET) mostra a les seves prediccions per la jornada de dilluns una estructura molt sospitosa de ser un Medicane.

El primer que crida l’atenció és la pressió tan baixa que pot arribar a assolir, 988 hPa per dimarts migdia. Com veim a la següent imatge, això provocaria un gradient de pressió molt important al seu entorn (podeu veure com hi ha moltes isòbares molt juntes) el que provocaria una bona ventada al seu entorn.

Aquest fet per sí mateix no assegura que es tracti d’un Medicane, sinó que els models també haurien de mostrar un nucli càlid a capes baixes i mitjanes de la troposfera. Estam parlant que entre els 1500m i els 5500m (aproximadament) el centre d’aquesta àrea de baixes pressions hauria de presentar temperatures lleugerament superiors al seu entorn. Apareix aquest nucli càlid? Tot seguit s’adjunten els mapes corresponents per comprovar-ho

El mapa anterior es correspon amb la temperatura prevista a 850hPa i el nucli càlid sembla que no apareix. En canvi, el mapa següent, que es correspon amb els 500hPa sí que ensenya un petit embossament més càlid que el seu entorn al NE de Menorca, coincidint amb la zona on hi hauria l’àrea de baixes pressions.

Per tant, veiem com segons l’Hirlam es compliria el requisit de nucli càlid a capes mitjanes, però no a capes baixes.

Ens diu el sentit comú que això és possible o no? A veure, per formar-se el nucli càlid es requereix algun mecanisme que alliberi calor a l’atmosfera, i aquest no és altre que la condensació, que amb el pas de vapor d’aigua a aigua allibera el que es coneix com a calor latent.

Els propers dies continuarem pendents d’aquesta possibilitat