Especial seguiment predicció a mitjà termini – Els foguerons de Sant Antoni (IV)

Falten poc manco de 48 hores per l’encesa de molts de foguerons, i continu amb aquesta espècie d’experiment de predicció a mitjà termini que vaig començar divendres passat.

Amb aquest horitzó de predicció ja es pot començar a parlar de curt termini, el que implica alguns canvis a l’hora de consultar models per dur a terme el pronòstic. Tot això ho explicarem un cop haguem fet cinc cèntims de la predicció per dijous horabaixa/vespre.

Bàsicament ens hem de confirmar en l’elevada possibilitat d’algunes pluges. Però de cada cop sembla més clar que de donar-se, aquestes pluges serien de poca entitat, almanco durant les darreres hores de dijous. Sí que sembla que a partir de la matinada de dijous a divendres les pluges podrien ser un poc més intenses. 

Per tant, a hores d’ara sembla que l’encesa dels foguerons no es veuria gaire alterada per aquestes possibles pluges. 

He d’admetre que més que voler donar una predicció acurada del que succeirà dijous horabaixa/vespre tenia ganes de començar a experimentar amb les prediccions a mitjà termini i les distintes eines de les que disposam per dur-les a terme. Per algun motiu aquest tipus de predicció em resulta de cada dia més atractiu. 

Una predicció fonamentada en els models deterministes

Així com fins ara, quan parlàvem de la predicció per dia 16 ho feiem emprant tant models deterministes com probabilistes, quan es treballa amb prediccions a 48 hores habitualment es fa amb models deterministes, ja que la uniformitat que presenten les distintes perturbacions que  componen els models probabilistes és tan elevada que no aporten informació (un exemple extrem per entendrer-ho: si les 50 perturbacions del ECMWF preveuen la mateixa situació a 48h vista, la uniformitat serà màxima i seria com treballar amb un model determinista).

 

Temperatura i geopotencial a 500hPa48_27

Tàlveg centrat a l’oest de la Península Ibèrica, amb una temperatura a 500hPa entorn a -18ºC/-19ºC a la vertical de les Illes, i a una alçada aproximada de 5600m.  

Temperatura i geopotencial a 850hPa48_25

 

 

Amb una temperatura de +6ºC a una alçada de 1440m tampoc presenta gaire canvis respecte la predicció dels darrers dies. 

Precipitació
54_4

Amb major o menor intensitat, el GFS sempre ha pintat el front de pluges afectant les Illes Balears per dijous horabaixa. 

Aquesta predicció parteix d’una errada fonamental, i és la utilització d’un únic model meteorològi.  Per elaborar una predicció el més acurada possible, a més del GFS s’haurien de consultar altres models d’àmbit global , i en funció de l’experiència del predictor donar més o manco fiabilitat a un o altre model. 

A més, també s’ha de fer ús de models d’àrea limitada, com són WRF, MM5, Hirlam. Tal i com ferem ahir, adjuntam únicament el camp de precipitació del WRF que executa el consorci Lamma. 

pcp12hz1_web_6

 

Per acabar, un regal pels nostàlgics, del que segurament va ser un dels foguerons de Sant Antoni més freds del s.XX, sinó el que més. Un mapa del 16 de gener de 1985 a 850hPa, que mostra una advecció freda que feia baixar la temperatura (a aquell nivell) fins a valors inferiors a -5ºC. 

Rrea00219850116

Especial seguiment predicció a mitjà termini – Els foguerons de Sant Antoni (III)

Falten menys de 72 hores perque els foguerons de Sant Antoni comencin a cremar, i els models meteorològics de cada cop són més fiables en les seves prediccions.

Probabilitat de precipitacions febles (AEMET ho quantifica amb un 65-70%), temperatures no gaire baixes per l’època de l’any (difícilment es baixarà de 8ºC-9ºC) i vent de llebeig fluix amb algun cop moderat.

Com hem anat fent aquests darrers dies, adjuntam alguns dels mapes dels models meteorològics.

Model determinista – GFS

Temperatura i geopotencial a 500hPa

72_27

Tàlveg situat a l’oest de la Península Ibèrica, amb la seva part davantera tocant ja les Illes Balears (es pot observar gràcies a la forma de “V” de les línies negres, o a la forma semblant que dibuixa l’àrea de color verd).

Comparativa entre els models de divendres, els de diumenge i els d’avui dilluns

                           Divendres           Diumenge          Dilluns

-Temperatura:    -21ºC                   -18ºC                -18ºC/-19ºC

-Geopotencial:    5520m                 5600m              5600m

Es pot veure com els valors pràcticament no han canviat respecte els models de diumenge.

Temperatura i geopotencial a 850hPa72_25

La part davantera d’un tàlveg es sol caracteritzar per la presència d’aire més càlid que al seu entorn. En el mapa anterior es veu perfectament aquest fet, amb la isoterma de +5ºC abraçant de manera completa la Mediterrània Occidental. Aquest fet és el que ens garantitza que les temperatures durant els foguerons de Sant Antoni no seran gaire baixes per l’època de l’any.

Comparativa entre els models de divendres, diumenge i dilluns

                              Divendres           Diumenge           Dilluns

-Temperatura:       +5ºC                   +5ºC                    +6ºC

-Geopotencial:      1400m                 1440m                 1440m/1450m

Precipitació78_4

Els models insisteixen en predir pluges a les Illes a partir de dijous horabaixa.

La versió probabilista – ECMWF

Pel que fa a ECMWF continua indicant  una situació molt semblant a la d’ahir, i també bastant semblant a GFS.

Tal vegada el fet més remarcable del model probabilista sigui que la uniformitat entre les distintes perturbacions que conformen el mateix model s’incrementa de cada cop més. Fet esperable si tenim en compte que de cada cop hi falten manco hores pels foguerons.

Pressió superficial i geopotencial a 500hPa

Reem721

Rees721

Temperatura a 850hPa i pressió superficial

Reem722

Rees723Model d’Àrea Limitada – WRF (Lamma)

Donat que el moment que intentam predir es troba ja a manco de 72h comença a ser possible la utilització de models més detallats. Es tracta, en aquest cas del mesoescalar WRF, executat pel Consorci Lamma, i que ens reafirma en la predicció de pluges poc importants per dijous horabaixa/vespre. 
pcp12hz1_web_8


Especial seguiment predicció a mitjà termini – Els foguerons de Sant Antoni (II)

Continuam amb el fil que iniciarem divendres sobre el seguiment de models per la revetlla de Sant Antoni. I per això el que feim és consultar la darrera sortida dels dos models que emprarem (el GFS i el ECMWF).

La versió determinista – GFS

Temperatura i geopotencial a 500hPa

96_27

A grans trets, la situació prevista és molt semblant, amb una àrea de baixes pressions entorn de les Illes Britàniques i un tàlveg avançant per damunt la Península Ibèrica, i apropant-se ràpidament cap a les Illes Balears.

Per veure els canvis respecte a les prediccions de divendres passat construim una petita comparativa:

                           Divendres         Diumenge

-Temperatura:    -21ºC                -18ºC

-Geopotencial:    5520m              5600m

Tant la major temperatura (uns 3ºC), com el major geopotencial (uns 80m) venen a signficar que el pas del tàlveg sembla que es retrassa unes quantes hores.

Temperatura i geopotencial a 850hPa

96_25

Al nivell de 850hPa també s’intueix com el pas del tàlveg es vol retrassar unes quantes hores. No per la temperatura, que continua sense canvis, sino per l’alçada geopotencial, que de nou, és més alta la prevista actualment, que la que es preveïa el passat divendres

                          Divendres         Diumenge

-Temperatura:    +5ºC                +5ºC

-Geopotencial:    1400m              1440m

Precipitació

102_4

Una de les conseqüències del retras en el pas del tàlveg, és que la franja de precipitació més activa es preveu que dijous horabaixa romangui encara uns quants quilòmetres a l’oest de les Illes, tot i que aquí ja podríem començar a tenir els primers plugims.

Versió probabilista – ECMWF

Geopotencial a 500hPa i pressió atmosfèrica

Si fa no fa, ECMWF marca una situació semblant. La baixa estarà ubicada a les Illes Britàniques, i estendrà la seva àrea d’influència fins a la Península Ibèrica.

Reem961

Pel que fa a la uniformitat en la predicció de les 50 perturbacions que conformen el model probabilista d’ECMWF, aquesta és de cada vegada més important, sobretot a l’entorn de les Illes Balears. Així ho manifesten els colors freds del següent mapa, que indiquen que la desviació estàndard entre les 50 perturbacions és poc significativa.

Cal remarcar que aquesta uniformitat s’ha incrementat de manera notòria respecte a divendres.

Rees961

Temperatura a 850hPa i pressió atmosfèrica

Al nivell de 850hPa la predicció de temperatura continua indicant +5ºC, sense  canvis gaire significatius respecte al divendres.

Reem962

Igual que amb el nivell de 500hPa, la uniformitat entre les 50 perturbacions del model s’ha incrementat respecte a divendres.
Rees963En resum, quan ens trobam 48 hores més a prop de dijous horabaixa, les prediccions continuen indicant que ens afectarà la part davantera d’un tàlveg, amb possibilitat de precipitacions. Tot i que sembla que el pas del mateix es retrassarà unes quantes hores.

A més, les prediccions automàtiques d’AEMET indiquen una probabilitat de precipitació d’entre el 75-80% per la jornada de dijous.

Especial seguiment predicció a mitjà termini – Els foguerons de Sant Antoni

Davant un event social com els foguerons de Sant Antoni m’he proposat fer un seguiment dels models de predicció per l’horabaixa-vespre de dia 16 de gener.

A falta de 144h, emprarem únicament 2 models, el GFS (com a model de predicció determinista) i l’ensemble del ECMWF (com a model de predicció probabilista).

A més, únicament s’adjunta la informació relativa als 500hPa (uns 5500m) i 850hPa (uns 1500m). Excepcionalment, pel GFS es posa també la precipitació prevista, ja que per ECMWF aquest camp no està disponible.

Malauradament, hem de comentar que a hores d’ara la probabilitat de precipitació per l’horabaixa-vespre del 16 de gener sembla bastant elevada, tot i que la incertesa dels models a 144h es prou significativa (com veurem quan comentem ECMWF)

La versió determinista – GFS

Temperatura i geopotencial a 500hPa

144_27A les Illes Balears la temperatura a 500hPa és lleugerament inferior a -20ºC, i ens trobam a la part davantera d’un tàlveg (aquesta espècie de “V” que formen les línies negres). El centre del tàlveg el podem ubicar entorn al centre de la Península Ibèrica, i es troba associat a l’àrea de baixes pressions centrada a les Illes Britàniques.

Temperatura i geopotencial a 850hPa

144_25

La temperatura entorn a les Illes és d’uns 5ºC a 1500msnm, el que significa que els valors màxims del dia podrien assolir entre els 12ºC-16ºC en funció de la cobertura de niguls, i no es preveuen mínimes inferiors als 5ºC.

Precipitació

150_4

Al mapa de precipitació prevista s’hi pot observar com s’esperen precipitacions febles a tota la Mediterrània Occidental, lligades al pas de la part davantera del tàlveg, que habitualment és la part més activa.

La versió probabilista – ECMWF

Un cop vist un poc per damunt la predicció del GFS, anem a veure un model probabilista. La informació que s’adjunta ja no es correspon amb un únic model, sinó que és el resultat de l’execució 50 vegades del mateix model, però amb petites diferències entre sí, que acaben configurant el que es coneix com ENSEMBLE.

Geopotencial a 500hPa i pressió atmosfèrica

Aquest mapa és la mitjana de les 50 perturbacions que hem comentat anteriorment.

Reem1441El mapa anterior ubica la baixa al sud-oest de les Illes Britàniques, estant les Illes afectades de nou per la part davantera d’un tàlveg.

Al següent mapa, a més de la mitjana de les 50 perturbacions, hi apareix també la desviació estàndard de les mateixes. És a dir, ens dona una idea de com d’allunyades es troben les 50 prediccions entre sí.

A colors freds li corresponen desviacions estàndard poc importants, i a colors càlids molt importants. Es pot veure com les Illes es troben dominades per colors blavosos (freds). Per tant, les 50 perturbacions del model preveuen una situació a 500hPa bastant semblant, el que ens hauria de fer confiar en què la fiabilitat de lapredicció (almanco en aquest nivell atmosfèric) és significativa.

Rees1441

Temperatura a 850hPa i pressió atmosfèrica

Repetim el procés anterior, però en aquest cas amb la temperatura a 850hPa i pressió atmosfèrica.

Tal i com pronosticava el GFS, ECMWF també preveu temperatures a 850hPa properes als +5ºC

Reem1442

Quan es treballa amb la desviació estàndard de la temperatura a 850hPa (de nou, colors freds indiquen una elevada proximitat entre les prediccions, i els colors càlids una elevada dispersió) es pot veure com les Illes es troben en una zona dominada pels colors verds-celosos.

Rees1443Un cop vist un model determinista i un model probabilista es pot veure com sembla bastant probable que ens vegem afectats per un tàlveg entorn al dia 16, amb unes temperatura a 850hPa que es trobarà entorn dels 5ºC.

A mesura que s’apropi el dia es veurà com els colors que indiquen les desviacions estàndard es tornaran de cada vegada més freds, ja que a mesura que ens apropem al 16 de gener, la predicció per aquell dia incrementarà la seva fiabilitat.

Calendari 2014

 

Ara que s’apropa l’any 2014 vos presentam el calendari editat conjuntament per la SOMIB i MeteoIllesBalears, amb el suport de WiFi Baleares i Meteodemallorca.

Com podeu veure a les següents captures de pantalla, en aquest calendari hi podeu trobar 13 fotografies que fan referència a fenomens meteorològics de les Illes Balears.

Se n’editen dues versions: A4 (8€) i A3 (13€).

portadasetembreOctubre novembre marc maig juny juliol abril agost desembre febrer Gener

La convergència catalano-balear

Després d’algun temps parlant de la importància que tenen les zones de convergència de vent, l’altra dia vaig trobar un esquema prou explicatiu de la zona de convergència catalano-balear. Es tracta de la següent figura 1, on les fletxes representen el vent típic que bufa amb una entrada de vent de component nord.

Figura 1.- Convergència catalano-balear

ZCCB

Font: Pascual y Collado, 2002

Que es pot apreciar a la imatge?

Bàsicament hi ha 2 fluxos principals:

1.- Mestral canalitzat per la vall de l’Ebre. És el “cierzo” que bufa a Saragossa i el mestral que bufa a les Terres de l’Ebre.

2.- Vent de component nord que afecta des del Cap de Creus fins a les Illes Balears. Aquest vent de component nord surt a la mediterrània a través del Golf de Lleó (veure Figura 2).

A més dels fluxos, és important remarcar l’absència de vent dominant a gran part de Catalunya. Aquest fet es deu a la barrera que suposen els Pirineus, i que frenen el vent de component nord.

Finalment, també hi apareixen algunes fletxes que indiquen vent de component sud (entre sud-oest i sud-est) a la costa catalana. Els catalans coneixen aquest fenomen com a rebuf, i està vinculat tant amb l’efecte pantalla dels Pirineus i Serralada Litoral Catalana, com amb el gir de direcció que pateix tant el vent que surt del Golf de Lleó com el de la Vall de l’Ebre.

Figura 2- Predicció de vent per divendres a les 12 UTC

wind10mz1_web_25

Font: http://www.lamma.rete.toscana.it/meteo/modelli

A l’anterior figura, on es pot veure un cas de convergència catalano-balear, s’hi han marcat (grollerament, tot s’ha de dir), 4 àrees

a.- vent de mestral a la vall de l’Ebre

b.- vent de mestral al Golf de Lleó

c.- vent de gregal a les Illes

d.- zona de convergència (xoc entre el gregal i el mestral)

La zona de convergència no té perque trobar-se sempre al mateix indret, sinó que varia entre una situació i una altra. El més habitual és que s’allargui des de la costa central catalana i arribi fins al nord de Mallorca i/o Menorca. Les Pitiüses també se’n poden veure afectades, però no és tan comú.

Per tant, el nom de convergència catalano-balear se li dona per ser un fenòmen regional que habitualment afecta l’àrea marítima que separa ambdues comunitats.

Que passa a les zones de convergència superficial? 

La convergència a nivell superficial provoca un ascens dels fluxos que “xoquen”, de tal manera que s’afavoreix el creixement de niguls. En condicions atmosfèriques adequades (inestabilitat, humitat a capes mitjanes,….) aquests niguls es poden desenvolupar fins al punt de deixar pluges i tempestes.

Figura 3.- Convergència superficial de vent

f0177-04Font: http://www.answers.com/topic/convergent-evolution

Per què? Doncs perque es trasllada humitat des de la superfície cap a les capes atmosfèriques immediatament superiors. A més, s’ha de tenir en compte que la convergència catalano-balear succeeix a un entorn marítim, on la humitat superficial és molt important, fet que incrementa la possibilitat de generació de niguls d’aquesta convergència regional front altres convergències

(Nota: per ser estrictament rigorosos també hauríem de comentar les distintes característiques dels dos fluxos que convergeixen, i que pot influir en la forma en què es donen els ascensos, però seria complicar-ho massa).

Per què el vent de mestral (NW) del Golf de Lleó acaba girant a gregal (NE)?

Al següent esquema s’hi visualitza prou bé.

Figura 4.- Esquema canalització de vent

cuerda001

Font:COMET

Quan un flux es canalitza, es concentra, de tal manera que guanya intensitat (Per això el mestral al Golf de Lleó i a la Vall de l’Ebre és tan intens). Ara bé, quan el flux surt de l’àrea de canalització, aquest tendeix a perdre intensitat de manera progressiva i també a obrir-se en forma de ventall.

Bàsicament aquesta és l’explicació de perquè el vent, que al Golf de Lleó és purament de mestral, arriba a bufar de gregal entre les Illes i Catalunya.

Passa aquest mateix fenomen amb el vent de mestral de la vall de l’Ebre? Sí. De fet, al Golf de València també es veuen influenciats pel vent de gregal degut a aquest procés (Figura 2)

Per què és important la convergència catalano-balear?

Com ja he comentat, en condicions òptimes, els niguls que creixen arrel de la convergència superficial es poden arribar a fer suficientment gruixats com per descarregar pluges i tempestes. En cas de produir-se és molt comú que ho facin damunt la mar prop de la costa catalana, i que amb el pas de les hores, es vagin apropant a les Illes i descarreguin (preferentment a Menorca o Mallorca).

Al llarg de l’any s’arriben a donar un grapat de situacions com aquesta. De fet, aquests dies enrera n’hem tengut alguns exemples, així com sembla que també en serà un exemple de llibre el cas de demà (divendres 11 de octubre).

M’agradaria acabar recomanant la lectura del següent article http://www.tiempo.com/ram/3170/irrupciones-mesoescalares-de-frente-fro-en-el-golfo-de-len-y-en-la-costa-catalana-un-ejemplo-del-22-de-agosto-de-2008/ del que n’he extret la idea d’emprar la figura 4.

Referències:

-PASCUAL, R. y A. CALLADO (2002). Mesoanalysis of recurrent convergence zones in north-eastern Iberian Peninsula. Second European Conference on Radar Meteorology (ERAD) in conjunction with COST 717 mid-term seminar. Delft (Holanda), 8-22 noviembre 2002.

http://www.tiempo.com/ram/3170/irrupciones-mesoescalares-de-frente-fro-en-el-golfo-de-len-y-en-la-costa-catalana-un-ejemplo-del-22-de-agosto-de-2008/

On plourà més aquests dies? (Mediterrània Occidental i Central)

Aquest mapa representa la quantitat de precipitació que es preveu que caurà entre avui migdia (dijous 3 d’octubre) i diumenge migdia (6 d’octubre). Ens interessa l’àrea de la Mediterrània Occidental i Central, on s’hi poden veure distintes taques de color morat enrevoltades de colors blavosos i cels.

(Nota: Vull remarcar que els mapes de precipitació no han de ser llegits al peu de la lletra, sino que requereixen ser interpretats degut a les dificultats que tenen els models meteorològics a l’hora de simular la precipitació caiguda. És a dir, la quantitat i àrea d’afectació de la precipitació que marquen no té perque ajustar-se a la realitat, però sí que es poden utilitzar com una referència, tant espacial, com d’intensitat)

Rtavn7218

Aquestes taques morades representen les àrees on es preveu que les pluges siguin més intenses, i es situen (a grans trets), a indrets centrals del nord de la Península Ibèrica, al golf de Lleó, a la illa de Còrsega i a la zona de la Península Itàlica,

Aquestes precipitacions, que en aquests indrets poden ser puntualment intenses i anar acompanyades de tempesta, són conseqüència d’una mateixa àrea d’inestabilitat, que al llarg dels propers dies es mourà des de l’oest de la Península Ibèrica cap a la zona del Golf de Lleó.

En principi les Illes Balears queden al marge de les precipitacions més intenses, al manco segons aquest mapa. Resulta que el model amb el que s’ha construit aquest mapa (GFS) és un model dels que es coneix com a global, i que solen tenir dificultats en modelitzar processos regionals, comarcals o locals.

Mentre divendres no s’esperen precipitacions gaire importants, únicament alguns plugims acompanyats de fang, sembla que tant dissabte com sobretot diumenge, sí que podriem tenir pluges una mica més consistents.

Dissabte entrarà vent de gregal i baixaran les temperatures. Amb aquest canvi de masses d’aire que es produirà és més que possible que creixin algunes ennigulades que deixin alguns ruixats que podrien anar acompanyats de tempesta (en principi febles).

Diumenge també ens podriem veure afectats per alguns ruixats donat que les Illes podrien veure’s afectades per la zona de convergència catalano-balear (tenc previst penjar un petit post per explicar aquesta convergència).

Ni les pluges de dissabte ni les de diumenge apareixen representades al model global.

I fa calor…

És 2 d’octubre i AEMET informa que anit passada Sa Pobla i Capdepera han batut el seu rècord de temperatura mínima per a un mes d’octubre, amb 21,1ºC a Sa Pobla i 24ºC a Capdepera.

Hi hem de sumar el rècord que la matinada de l’1 d’octubre es va marcar a l’Aeroport d’Eivissa amb 24ºC de mínima.

De dia, tot i que de moment no s’hagin donat rècords, la calor és acusada. A l’interior de Mallorca la temperatura màxima queda clarament per damunt dels 30ºC (32,9ºC a Sa Pobla o 32,2ºC a Porreres en són exemples).

Fins quan duraran aquestes temperatures elevades? Sembla que seria dissabte quan començarien a baixar amb claretat.

Quin temps ens espera fins aleshores?

Un dijous i divendres marcats pel pas de niguls de tipus alt i mitjà, que en alguns moments (sobretot durant divendres) poden deixar el cel bastant tapat, i que podrien deixar algun ruixat, de nou més probable divendres, que aniria acompanyat de fang.

A hores d’ara cap model indica la possibilitat de precipitacions intenses entorn de les Illes per aquestes immediates jornades. Tot i això, anirem seguint els models, i si hi hagués canvis en aquest aspecte hi fariem menció.

Per què tenim aquesta situació?

Aquest mapa ens ensenya la situació d’avui migdia a 850hPa (uns 1500m d’alçada), amb una temperatura propera als 20ºC a l’entorn de les Illes.

Rtavn002

Un valor que a més s’incrementarà els propers dies. Es pot veure com està previst que divendres la temperatura ja sobrepassi els 20ºC a aquesta alçada

Rtavn482

Per què es produeix aquesta entrada càlida? Els vents de component sud en són els responsables, i aquests es donen degut a l’apropament d’una linea frontal. Divendres a migdia la situació serà la que es veu al mapa, amb una petita baixa ubicada a l’entorn de les Illes que ens enviarà vent de llevant-xaloc, i un tàlveg centrat a Galicia amb una temperatura a 5500m d’alçada de -15ºC.

Rtavn481

Amb aquesta situació, les tempestes a alguns indrets de la Península, com Catalunya i Aragó poden ser importants. A les Illes sembla que divendres ens quedarem amb les ganes de veure pluges importants, això sí, les que caiguin, ho faran acompanyades de fang.

A partir de dissabte la situació començarà a canviar, l’aire fred en altura sembla que s’aproparà més a les Illes, el que podria provocar un increment en la inestabilitat (amb pluges més importants) i una baixada de les temperatures.

Rtavn721

Temps actual i predicció pels propers dies/Current weather and weather forecast for next days

La situació meteorològica d’aquests darrers dies, i la previsió pels propers ve dominada per la presència d’una borrasca atlàntica situada entre les Illes Açores i la Península Ibèrica.

Rtavn061

A la seva part davantera, els vents de component sud provoquen que a les Illes hi arribi una massa d’aire africana, càlida, amb una temperatura a 850hPa  (uns 1500m d’alçada) d’uns 20ºC.

Rtavn062

Això es tradueix amb unes temperatures màximes clarament per damunt dels 30ºC a diversos indrets de les Illes. A més, aquesta situació és ideal per a l’aparició de la calitja, i segurament sou molts els que haureu notat que avui el cel té un aspecte blanquinós, que no és més que pols del Sàhara, que amb vent de component sud viatja fins a les nostres contrades. Aquest fet s’aprecia clarament a la imatge de satèl·lit, on, a més de la calitja, s’hi aprecia el front que a hores d’ara ja ha arribat a l’oest de la Península Ibèrica i hi està deixant precipitacions.

Sat

Que passarà els propers dies?

El mapa per dissabte migida preveu que el centre de la baixa s’hagi apropat un poc a la Península, i es trobi gairebé a tocar de Galicia.

Rtavn301

En quant a temperatures això es traduirà amb una lleugera baixada de les mateixes. Al apropar-se la borrasca, el front s’anirà apropant, i per tant, l’advecció càlida davantera també s’anirà desplaçant cap a l’est.Rtavn302

A més, l’humitat a capes mitjanes serà elevada, amb el que es preveu que tenguem bastants de niguls de tipus mitjà, que podrien deixar fins i tot alguna gotellada, que dissabte aniria acompanyada de fang.

Pel que fa a diumenge, l’aire fred en alçada s’aproparà un poc més, i sembla que sobretot fins diumenge a migdia seran probables alguns ruixats.

A low-pressure area is located between Azores and Iberian Peninsula. With this isobaric map in Balearic Islands (Mallorca, Menorca, Eivissa and Formentera) southern winds are blowing, and temperatures has risen, with 20ºC at 850hPa. Today, maximum temperatures will exceed 30ºC, due to a warm advection.

Rtavn061

Rtavn062

Moreover, dust from Sahara has arrived to Western Mediterranean as you can see in the Meteosat image.

Sat

During next days, the low-pressure area will move eastward, and the front will travel through Iberian Peninsula and Western Mediterranean. With this situation, on Saturday temperatures will fall some degrees Celsius, and some medium clouds are going to cover the sky. Maybe some showers will affect us and dust deposition is possible.

El torrent de Cala Pi – 11 de setembre de 2013

100_4736_mini

Què és això? simplement el torrent de Cala Pi arribant a la mar. I aquesta aigua marró? aigua carregada de sediment. Resulta que el torrent de Cala Pi, el passat 11 de setembre, després d’una pluja intensa que afectà part de la seva conca durant la matinada, va dur una mica de revinguda.

Al següent mapa, on s’hi combina la topografia de Mallorca amb les conques hidrogràfiques, hi apareix resaltada la conca del torrent de Cala Pi, que es caracteritza per circular per dins la zona de la marina de Llucmajor.

CalaPi

Es tracta d’una conca petita, amb una superfície de poc més de 50km² i amb un curs d’aigua molt poc marcat durant gran part del seu recorregut.

Una altra de les seves característiques fonamentals és que la conca és una zona amb molt poca pendent, tal i com es pot veure a la figura que segueix. De fet, les úniques pendents considerables apareixen lligades al Massís de Randa i als penya-segats litorals.

CalaPi_pendents_2

La poca pendent afavoreix la circulació lenta del flux d’aigua. Tant és així que l’aigua, després d’aturar-se de ploure, va necessitar unes 10 hores en arribar a la desembocadura.

Però aquest fet no només es deu a la poca pendent, sino que la presència de parats també frena de manera significativa la velocitat de l’aigua, així com també alguna de les carreteres que el torrent ha de creuar, i que en certa manera actuen a mode de parat. (a la següent imatge es pot veure l’aigua botant una carretera. Faig ús del verb botar ja que en teoria el torrent passa per davall la carretera)

100_4701

 

100_4731

 

Arrel de les dues darreres fotografies m’agradaria plantejar alguns dubtes,

-per què la carretera estava oberta al trànsit i sense vigilància si el torrent hi circulava per damunt? Passarà el mateix el dia en què la torrentada sigui somerina?

-per què si el torrent va tardar 10 hores en arribar a la mar ningú havia desallotjat la platja? En aquest cas l’aigua va arribar a la platja amb tranquilitat, però si no hagues estat així que hagués passat?

Massa sovint els torrents són els grans oblidats i desconeguts del nostre territori.

Finalment, agraïr a nen Joan Amengual que hi fos, i que hagi acceptat compartir les seves fotografies