Final d’abril inestable

Aquest cap de setmana ja hem tengut alguns petits ruixats aquí i allà, que han estat conseqüència d’una baixa que ha circulat pel Golf de Lleó i tot i no afectar-nos de ple ha permès que ens arribas aire un poc més humit que ha alimentat els niguls.

Resulta que aquesta baixa encara ha de donar molt més de sí, perquè tot i que la baixa pressió en si tengui tendència a diluir-se les properes hores, el seu aire fred associat quedarà circulant molt aprop nostre i es preveu un màxim d’inestabilitat per les jornades de dijous-divendres. (A la imatge podeu veure com per la matinada de divendres es preveu una baixa afectant les illes amb vent entre gregal i llevant i aire fred en alçada)

Abans havia dit que la baixa es diluïa i apareix una baixa per divendres. Què passa aquí? Simplement, que dins el continent africà hi haurà un procés de ciclogènesi. Això que sona tan estrany significa únicament que una típica baixa tèrmica del nord d’Àfrica (que es forma per mor de la calor acumulada a l’interior del continent) es veurà reforçada per l’arribada d’aire fred en alçada.

A les següents dues imatges hi apareix la situació prevista per dimecres i dijous. En el primer cas es pot veure l’aire fred allargassat, afectant les Illes, però també entrant de ple dins el Sàhara.

A la imatge per a matinada de dijous es veu com l’aire fred s’ha concentrat entorn al nord d’Àfrica i com la baixa de mica en mica vol començar a guanyar latitud i anar-se apropant. De fet, es pot veure com les isobares estan bastant juntes a l’entorn de les illes, això significa que podem tenir també vent de xaloc-llevant una mica intens.

En quant a pluges, que podria significar aquesta situació? A part de les possibles pluges que poguem tenir avui migdia (dilluns) sembla que seria a partir de dimecres a migdia quan comencem a tenir ruixats que ens afectarien fins divendres. No es passarà 36hores continuades ploguent, tot i que si que sembla que durant un periode de 6 a 12 hores, coincidint amb la matinada de dijous a divendres, podria fer-ho de manera continuada.

M’agradaria aclarir que la incertesa de les baixes africanes és màxima. Es que feim prediccions sempre ens excusam amb sa incertesa, és cert. Però en aquest cas hi ha un factor afegit, i és que al nord d’Àfrica les estacions d’observació són molt poques, el que provoca un problema de predicció important al no conèixer molt bé quines són les condicions inicials.

Però el més d’abril no s’acabaria així, sino que sembla que a partir de dissabte-diumenge ens podria afectar una nova baixa, però ja n’anirem parlant a mesura que ens hi apropem.

Per cert, hi ha bastantes possibilitats que a partir de dijous les pluges venguin acompanyades de fang.

La tradició oral i el tsunami del 1756

Dels nostres avantpassats n’heretam la genètica, però no només, sinó que també ens transmeten la seva història, la de la nostra família, la dels veïns de tota la vida, la dels seus amics i també la dels enemics. Bé, tot això si quan els padrins entren en mode contar batelletes ens preocupam d’escoltar-los una mica enlloc de fer dos badais i fugir-lis de davant.

Una de les meves branques salineres prové de’s Porrasseret, on hi nasqué un bon home que quan vaig néixer es va convertir amb el meu padrí, i per tant, amb un home que es va dedicar a contar-me algunes historietes del passat de la seva terra.

Per casualitats de la vida fa uns dies vaig recordar una d’aquelles coses que ell em va contar, i que amb el pas dels anys ha anat agafant importància emocional dins la meva vida. Posem que devia ser entorn de l’any 1990 que jo estava jugant a foravila amb ell (esper que s’entengui que jo jugava però ell suava una mala cosa fent feines) quan es meu padrí va acudir a sa memòria col·lectiva per dir-me que una vegada es seu padrí li havia contat que una vegada un temporal marítim havia arribat fins en es banys de sa Font Santa (es troben molt aprop des Salobrar a sa carretera que va cap a sa Colònia de Sant Jordi).

Ja vos podeu imaginar que jo, amb menys de 10 anys que devia tenir, vaig quedar una mica impressionat imaginant un temporal marítim de tal magnitud. Sobretot si tenim en compte que de petit, tot el que tengues a veure amb aigua m’assustava  una mala cosa. 

Crec recordar que vaig pensar que això devia ser qualque tipus d’exageració, però bé, sa questió (al diccionari català-valencià-balear apareix recollida la versió sense dièresi, que a més, l’he sentida utilitzar a alguns dels meus avantpassats saliners, i ja que avui anam d’avantpassats doncs ho pos) és que aquesta informació va quedar dins algun calaixet des meu cap.

El que sí record millor, és que un bon dia, navegant per sa xarxa, vaig descobrir el tsunami de Lisboa i els seus efectes devastadors, que també arribaren fins en es Golf de Cadis.

Uep, i sí aquest tsunami va entrar a sa mediterrània?

Em va quedar aquesta pregunta dins es cap fins que un bon dia, va sortir es tema parlant amb en Miquel Grimalt, que té una tesi sobre riscs naturals que han afectat ses Illes, i com no, tracta un poc es tema des terratrèmols. Em va comentar que podria ser que es meu padrí es referís a un tsunami que afectà sa zona des migjorn de Mallorca l’any 1756, concretament dia 31 de maig (la data la vaig anar a cercar s’altre dia perquè no la recordava). Per tant, no es tracta del tsunami de Lisboa, ja que aquell fóu l’any 1755.

A més, voltant per sa zona des Cap Salines amb un altre professor de geografia, ens varen explicar que hi havia per aquella zona algunes pedres que alguns autors defensaven que havien estat tretes de la mar per algun tsunami, tot i que malauradament no record quins eren aquells autors.

I sí el que realment havia arribat per tradició oral al meu padrí era el tsunami del 1756 i no un simple temporal marítim? Durant un temps vaig estar-ne completament segur, però donant-li algunes voltes (i també parlant-ne amb altra gent) han sorgit noves hipòtesis del tema.

-I sí enlloc del tsunami es tractava realment d’un temporal marítim? Aquella zona està molt propera al Salobrar de Campos, on hi desemboquen diversos torrents. En cas de torrentades excepcionals, l’aigua acumulada al Salobrar acaba per rompre la barrera que suposa el sistema dunar i surt a la mar per la platja des Trenc. Per tant, després d’una torrentada d’aquest estil, les onades no trobarien tants d’obstacles per endinsar-se terra endins. De fet, tant l’any 1873 com el 1875 hi ha documentades dues inundacions a la zona de Campos, que temporalment coincidirien amb el període de vivència del padrí del meu padrí.

-Ahir vespre en vaig tornar a parlar amb mon pare i me va dir que ell aquesta història també l’havia sentida alguna vegada, però que ho relacionava més amb un antic nivell de la mar que no pas amb un temporal o un tsunami. Tot i que es pot assegurar que en temps del padrí del meu padrí això no era així, també podria ser que arrel d’alguns estudis de l’època s’hagues començat a parlar d’aquest tema, i amb les modificacions del boca-orella a jo m’arribas en forma de temporal marítim.

Conclusió? Que el que em va contar el meu padrí podrien ser diverses coses, però això no ha de restar importància a la possibilitat que un tsunami afecti les nostres costes.

Inundacions a la Península

Són moltes les vegades que plou fort a la zona de la Península i a les Illes no arriben més que 4 gotes i un poc de vent. Bàsicament aquests dies podríem dir que hem patit aquesta situació, amb una situació de ponent que ha deixat pluges importants a tota la façana atlàntica peninsular, mentre que aquí a les Illes, el més destecable ha estat el vent.

De fet, aquesta situació s’ha repetit en major o menor mesura al llarg de tot el mes de març, donant lloc a un mes molt plujós a la zona peninsular. El primer càlcul provisional de la pluviometria mitjana del mes de març arreu de l’estat espanyol ha donat com a resultat un valor de 150mm, el més elevat almanco des del 1947. En aquest enllaç en podeu consultar més detalls.

http://www.cazatormentas.net/index.php/noticias-de-meteorologia-mainmenu-2/1-timas/3276-el-pasado-mes-fue-el-marzo-mas-lluvioso-de-los-ultimos-66-anos-en-espana.html

Aquesta situació ha acabat provocant que siguin molts els cursos d’aigua de la Península que portin cabals destacables. Per exemple, el Pisuerga, afluent del Duero, du una bona crescuda a la ciutat de Valladolid amb un cabal que ha arribat a sobrepassar els 1000m3/seg. Una situació semblant es dona a la zona de Saragossa, on s’espera que anit passi la punta de cabal, i a hores d’ara el cabal ja està lleugerament per sobre els 1500m3/seg. 

Els cabals en temps real es poden consultar als següents enllaços:

-Duero: http://www.saihduero.es/mediciones/mapa.php

-Ebre: http://195.55.247.237/saihebro/index.php?url=/datos/mapas/tipoestacion:A

Segurament, durant els propers dies tendrem notícies de problemes aigües avall d’aquests rius, ja que a mesura que passin les hores aquesta punta de cabal s’hauria d’anar apropant a la desembocadura dels rius.

En aquests casos, els embassaments s’empren per mirar de reduir la punta de cabal, ja que actuen com un sistema d’acumulació d’aigua de la crescuda i la van amollant lentament. Succeeix però, que a dia d’avui molts d’embassaments es troben bastant plens, i alguns d’ells dificilment podran dur a terme aquesta funció.

Per exemple, entre Saragossa i la desembocadura de l’Ebre l’embassament més gran que hi ha, i que normalment serveix per evitar que les crescudes arribin a Tortosa, és el de Mequinença, però a dia d’avui es troba ja a un 92% de la seva capacitat. Per tant, la seva capacitat de regular aquesta crescuda sembla que serà limitada.

I sí, segurament sentirem a parlar d’inundacions catastròfiques, de danys a habitatges i coses semblants. Ara bé, en general, un habitatge s’inunda perquè ha estat construit dintre de zona inundable, i per tant, la responsabilitat no l’hem d’otorgar a la pluja ni al canvi climàtic, sinó a l’home. I pel que fa a les inundacions dels cultius s’ha de recordar que és degut als sediments acumulats inundació rera inundació que les terres properes als rius són de les més fèrtils. Per tant, aquests danys a curt termini, són beneficis a llarg termini. 

(Nota: En aquest cas estam davant crescudes provocades per una situació de pluges perllongada, però durant els propers mesos tendrà lloc el desgel, i a moltes zones peninsulars els acumulats de neu són també molt importants. Per exemple, als Pirineus els valors estan molt per sobre la mitjana.

http://www.chebro.es/contenido.streamFichero.do?idBinario=14594)

Tempesta a Alcúdia. 28/03/2013

 

 

Era dijous Sant i el cel no semblava que ens hagues de regalar cap imatge impactant. El matí havia vengut caracteritzat pel pas d’alguns cirrus i també algun altostrat i altocúmul. Però coses de la vida, a les 11.40 un bon company m’envia un SMS per advertir-me que creixien alguns cúmuls per sa Serra de Tramuntana.

Decidesc pujar en es terrat de casa per veure en directe aquests cúmuls que em comenta. Emocionat per la presència d’algún cúmul mediocris (Tercer estadi evolutiu d’un cúmul) decidesc anar a cercar el trípode de dins el cotxe i anar fent algunes fotografies. (Nota: les fotografies estan fetes des de Porreres)

La següent fotografia és la primera que vaig fer, i es pot veure com al fons, els niguls sembla que volen començar a creixer una micona.

Minuts després es pot veure com aquest desig es manifesta. Els niguls agafen cos, i jo ja parlaria d’un cúmul congestus. (quan es llegeix congestus es requereix emoció i compromís).

Però no només cap a la zona de la Serra de Tramuntana hi havia creixements, també cap a l’extrem nord de les Serres de Llevant creixien niguls. A la següent fotografia es podoen veure dos congestus més ubicats a l’entorn de la Península de Llevant. Aquests dos es varen acabar desfent.

Tornam a centrar la vista cap als creixements més destacables i podem observar com el nigul va agafant cos. Això sí, es pot veure com el pla de la imatge ja no és el mateix, ja que els niguls més destacables s’anaven desplaçant lleugerament cap a l’est, ubicant-se damunt la zona d’Alcúdia.

En aquest moment, quan la cosa es començava a posar ben interessant vaig quedar-me sense bateria a la càmera fotogràfica. Solució, anar-la a carregar durant un mínim temps prudencial. Passats entorn a 15 minuts me’n torn per amunt amb la càmera mig carregada, i Uala!!! Magestuós, esponerós, plantós, dominant l’escena, el nigul ha estat capaç de sobrepassar diverses adversitats (s’intueixen a la imatge algunes capes d’inversió) i ja era ben clar que això acabaria en tempesta. Certament, aquests adjectius els hi pos jo, perquè mumare va pujar a veure mem que feia, es va mirar el nigul, em va mirar a jo, i em va demanar, a què fas fotos?

Jo ja parlaria de cumulunimbus, amb un desenvolupament vertical molt destacable.(Per un afeccionat a la meteorologia parlar de cumulunimbus és alguna cosa més que parlar, és literatura atmosfèrica)

Pocs minuts després comença el desenvolupament de l’encruia del Cumulunimbus. S’observa molt bé com a la dreta es va estratificant la part de sobre del nigul. En canvi, que tenim a l’esquerra? Un altre nigul que vol créixer? Serà possible que ens trobem davant un sistema multicelular?

Doncs sí, i ho vaig tenir claríssim en aquest moment. No s’acaba d’observar del tot bé en aquesta fotografia, però si centrau la vista en el nigul de la part esquerra, veureu que sembla tenir un petit tel a la seva part central superior. No es tracta d’una cosa qualsevol, és un Pileus, una formació nigulosa característica dels Congestus que creixen amb força. De fet, no record haver vist cap Pileus que no hagi acabat amb tempesta, però a partir de les meves observacions limitades no se’n poden extreure conclusions gaire fortes.

Pocs minuts després, el segon cumulunimbus ja estava plenament format i la part de sobre volia iniciar el procés de formació de l’encruïa.

Per jo aquesta imatge no té preu, un Cb en fase de dissipació a la dreta, mentre que el segon està assolint la seva maduresa.

Uns vint minuts més tard, els dos Cumulunimbus es troben ja damunt la mar, viatjant ben decidits cap a la Península de Llevant.

 

Per acabar dues imatges de radar a les que es pot comprovar la intensitat de la pluja a la zona d’Alcúdia. De fet, m’ha arribat informació per diverses fonts que hi va fer un poc de calabruix

Primera tempesta d’embat?

Amb lleugeres condicions d’inestabilitat avui s’han format, com a mínim, 3 tempestes entorn a les Illes Balears, una a la zona de Menorca i dues a Mallorca, una de les quals ha crescut dins la mar front a les costes del llevant mallorquí i l’altre ha crescut a la zona de la Badia d’Alcúdia, i és d’aquesta darrera de la que m’agradaria parlar.

Per experiència se que el lloc on ha crescut i es desplaçament que ha fet és típic de tempestes en què s’entrada de s’embat per sa badia d’Alcúdia les ajuda a créixer. A la següent imatge de radar, corresponent a les 12.30UTC, és a dir, 13.30 hora local es pot observar, a més d’una franja de pluges a la zona de Menorca, unes petites taques de color blavós entorn a la badia d’Alcúdia, però terra endins. 

Com ja he dit, algunes vegades he vist créixer en aquest indret tempestes que evolucionen amb l’ajuda de l’embat de la badia d’Alcúdia, i que es van desplaçant cap a la costa del llevant de Mallorca.

Si observam algunes imatges de radar més, podem observar com el recorregut ha estat aquest mateix. És a dir, la tempesta s’ha desenvolupat amb força i s’ha desplaçat cap a la costa del llevant de Mallorca. (l’explicació del seu desplaçament l’hem de cercar en el vent a capes mitjanes).

Tot i que molta gent pensi que l’embat és un vent únicament d’estiu, el cert és que durant els mesos de primavera ja comença a bufar aquest vent, i en algunes ocasions és el responsable del creixement d’algunes tempestes. Ha estat aquest el cas d’avui?

Per sabrer-ho s’ha de comprovar la direccionalitat del vent a distintes estacions de Mallorca. En primer lloc he acudit a l’estació de s’Albufera de Muro, i s’aprecia com, coincidint amb es migdia hi ha hagut una entrada de vent de ENE, que és la direcció de l’embat.

Ara bé, era realment aquest ENE un embat? He comprovat la resta d’estacions de  Mallorca per veure quin comportament havia tengut el vent (volia descartar l’entrada de vent general de NE) i he pogut comprovar que:

-La majoria d’estacions de la zona oest i sud de Mallorca presenten una direccionalitat del vent de component oest durant tota la jornada.

-Algunes estacions del nord, llevant i interior de Mallorca sí que mostren una entrada de vent d’ENE coinicidint amb les hores centrals del dia.

-L’estació de Ciutadella, a Menorca, mostra una gràfica dominada per vents d’WNW durant tot el dia.

De les estacions que sí que marquen ENE en faré alguns comentaris tot seguit.  Llubí, Sant Joan, Vilafranca, Son Carrió són les que marquen més clarament aquesta entrada d’ENE, però amb el matís que Vilafranca arriba a mostrar algunes puntes de vent de N pur. 

A Llubí l’embat entra habitualment amb direcció NE, però a Vilafranca sol ser vent de SW, tot i que en algunes ocasions puntuals, pot arribar a entrar de NE.

Afegir a més, que l’estació que arriba a marcar un NE més pur és s’Albufera. Propera a la costa, és probable que s’hagi format una mica d’embat que ha ajudat a dirigir el flux de manera més constant en la direcció NE.

I a la resta? El fet que presentin cops d’est em despista. Aquesta direccionalitat ENE es podria interpretar com un embat bimodal que no s’acaba d’organitzar. És a dir, NE que entra per la badia d’Alcúdia, i flux de component E que vol entrar per la costa del llevant. Aquest fet podria donar com a resultat unes estones de vents canviants. Però, arribant fins a Llubí? Ho trob exagerat.

Arribats en aquest punt és el moment d’acudir a un model de vent previst per avui a les 15h. 

Que podem veure? La predicció parlava de vent ja molt fluix, sense una direccionalitat clara a la zona del llevant mallorquí. Fins i tot es poden intuir algunes fletxes que indiquen aquest vent de NE que ha acabat bufant. Però encara no hem respost a la pregunta, és o no és embat? El fet que aquest NE arribi a la zona de Son Carrió em fa pensar que, a més d’embat, aquí hi ha ha alguna cosa més.

Rebuf a sotavent de la Serra de Tramuntana combinat amb un rebuf a sotavent de Mallorca combinat amb un lleuger embat? Pot semblar molt complicat, i sobretot és complicat d’explicar, però jo crec que és el que ha passat.

Per què rebuf a sotavent de la Serra? És una llàstima que no hagi guardat imatges de models en dies de mestral, que n’hem tengut per avorrir enguany, però en algunes ocasions, amb un mestral fluix de força 2/3, s’arriba a intuir una entrada de vent de NE per la Badia d’Alcúdia. Podria ser que amb un mestral fluix, hi hagi un dèficit d’aire a sotavent de la Serra per un lleuger efecte pantalla que provoqui aquest fet? De totes maneres, estam parlant de coses molt subtils, perquè no és cada dia ni prou fer-hi que succeeix això.

Per què rebuf a sotavent de Mallorca? A la imatge del model s’intueix clarament el que passa molts de dies de vent de mestral, que entorn a Cala Millor – Port de Manacor hi ha certa tendència a què els fluxos d’aire presentin certa desviació respecte al NW pur, donant lloc a una zona de convergència. Podria ser, que a un nivell molt més local fins i tot arribi a provocar l’entrada de vent marítim cap a dins Mallorca.

Tal vegada m’estigui complicant la vida i l’explicació sigui molt més senzilla, però tenia ganes de compartir amb vosaltres aquesta reflexió.

El Vesuvi

Quan s’anomena Pompeia hom pensa automàticament amb la ciutat de l’Antiga Roma, que l’any 79 d.C. va desaparèixer sota les cendres i resta de material expulsat durant  l’erupció del Vesuvi, provocant la mort de gairebé tota la seva població.

Des d’aleshores es parla d’erupció pliniana per referir-se a les erupcions volcàniques que tenen semblances amb la de Pompeia (formació de grans columnes de cendra i fum, i explossivitat elevada entre d’altres característiques). L’adjectiu de pliniana s’empra en memòria a Plini el Jove, que en va recollir una descripció i a Plini el Vell, que hi va morir i era l’oncle de Plini el jove.

Si es fa una recerca d’imatges per la xarxa se’n troben de molt espectaculars. Per jo les més impactants són les que permeten veure les restes humanes d’aquells que varen quedar totalment enterrats sota la cendra. La següent imatge és d’aquest estil i l’he trobada cercant per dins la wikipedia, tot i que diu que es tracta de motllos de guix extrets a partir d’algunes restes humanes que s’han trobat.

Font: http://pt.wikipedia.org/wiki/Pompeia

Existeix alguna possibilitat que torni a succeir un fenomen semblant? Assumint que el Vesuvi és un volcà actiu, i que històricament hi ha documentades erupcions encara més intenses que la del 79 d.C. la probabilitat de repetició del fenomen natural es deu aproximar perillosament al 100% dintre d’una escala temporal prou àmplia. Vaja, que es pot afirmar que el Vesuvi tornarà a patir una erupció volcànica important, però el que no es pot dir és quan succeirà, perque no es sap.

El risc natural entès com a tal sorgeix de la combinació entre la perillositat natural i la vulnerabilitat dels humans. Al paràgraf anterior hem vist com la perillositat existeix, i la vulnerabilitat?

La vulnerabilitat també existeix, ja que l’ocupació humana de la zona és prou intensa, amb xifres que varien entre els 3 i 4 milions d’habitants a Nàpols i el seu entorn immediat.

De fet, existeix un mapa del nivell de risc d’una possible erupció, amb 3 colors: vermell, blau i groc. On la zona marcada en vermell seria la zona amb un major risc. Les zones de color verd són les zones urbanes, entre que les marrons són industrials.

Es pot veure al mapa com hi ha un bon grapat de zones verdes incloses dintre de l’àrea vermella, la més perillosa en cas d’una erupció, i que segurament hauria de ser desallotjada de manera molt ràpida.

Font: http://ipf.ov.ingv.it/webgis.html

Tal vegada vos demaneu perque el color groc té aquesta forma, amb prou importància al costat est del Vesuvi, però en canvi, gairebé no existeix a l’oest. Pel que he pogut llegir, aquesta zona s’ha delimitat així degut a què el vent dominant en aquest indret és de component oest, i que per tant, en cas d’erupció, impulsaria els materials més fins cap a l’est. Volta dins el meu cap la pregunta si tenen alguna estratègia prevista en cas que hi hagi una erupció un dia que justament bufi vent de component est

Com es pot veure al mapa Nàpols es troba molt al límit, amb una petita part urbana dins zona de risc, però el vent d’oest sembla que salvaria la ciutat. I si bufa vent de component est el dia de l’erupció?

Per acabar he visitat la pàgina web de Protecció Civil a Itàlia per veure si aclaria alguna cosa més, i la veritat és que hi ha penjada bastanta informació, ara, continu demanant-me la mateixa pregunta, i amb vent d’est, que?

http://www.protezionecivile.gov.it/resources/cms/documents/Mappe_Vesuvio_rev.pdf

http://www.protezionecivile.gov.it/jcms/it/view_dossier.wp;jsessionid=866A5CC6A5433A46CD2FEA2C67E5718B?contentId=DOS37087

http://www.protezionecivile.gov.it/jcms/it/view_pde.wp?contentId=PDE12771

Comença la primavera astronòmica

Dia 20 de març a les 12:02h hora local entrarem a la nova estació, la primavera.

Per què parlam de primavera astronòmica? Doncs resulta que l’entrada a les estacions ve marcada per la posició de la Terra a la seva òrbita entorn al Sol, per tant, es tracta d’un fet astronòmic.

Per què especificam que és astronòmica? Es fa necessari especificar ja que en climatologia es considera que les estacions comencen totes dia 1 del mes en qüestió. És a dir, la primavera climatològica es considera iniciada dia 1 de març, l’estiu dia 1 de juny, la tardor dia 1 de setembre i l’hivern dia 1 de desembre.

Sabem que entorn al solstici d’hivern és quan el dia és més curt, i també sabem que al solstici d’estiu és quan el dia és més llarg. Que passa amb l’equinocci de primavera i de tardor? Entorn aquests dos dies el dia i la nit tenen una durada molt semblant. Segons la informació que apareix a la taula de sortida i posta de sol del ministeri de fomento, dia 17 de març, tant el dia com la nit varen tenir una durada de 12hores, i demà el dia ja tendrà una durada lleugerament superior a les 12hores.

A més, resulta que aquest fet no és exclussiu de la nostra latitud, sinó que per les condicions astronòmiques que acompanyen l’entrada de la primavera, aquesta durada d’entorn a 12hores del dia i de la nit es repeteix arreu del globus, de tal manera que a Helsinki avui el dia ha durat 12 hores i 7 minuts.

Què hem d’esperar de la primavera? Contràriament al que em varen ensenyar a l’escola, la primavera no és una estació humida a les Illes, sinó que la tardor i l’hivern ho són més. Això sí, al ser una estació molt irregular, d’un any a un altre hi ha diferències molt notòries en quant a la pluviometria, i certament hi ha alguns mesos de primavera en els registres climàtics que són molt humits. Ara bé, no és la tònica dominant.

Per què ens ensenyaven que la tardor i la primavera eren les dues estacions més plujoses? Aquest fet es deu a una errada geogràfica. Resulta que al clima mediterrani de continent, és a dir, el que tenen a la majoria d’indrets de la Península Ibèrica, és habitual que la primavera presenti una pluviometria més important que la de l’hivern, mentre que a les Illes això no és cert.

Per què no és cert? Hi ha dos factors fonamentals.

El primer, a l’hivern hi sol haver bastantes entrades de vents freds de component nord. A molts d’indrets de la Península Ibèrica aquests vents són molt secs (Tal vegada el cantàbric sigui una excepció a aquest fet). En canvi, a les Illes aquest vent de component nord ha de creuar obligatòriament la mar Mediterrània, el que li permet agafar humitat, i per tant fer créixer niguls.

En segon lloc, a la primavera el continent s’escalfa més ràpidament que la mar. Amb l’arribada d’un embossament d’aire fred o d’un simple front, la diferència de temperatura entre la superfície terrestre i les capes mitjanes i altes de la troposfera és més elevada damunt una zona continental que damunt una zona marítima, i per tant, presenten una major inestabilitat. A un indret com les Illes Balears, la presència de la mar té tendència a inhibir la inestabilitat durant la primavera, i més als seus inicis, amb una mar tan freda.

 

El vent juga amb la neu. Algunes fotografies

Després de la nevada del dimecres 13 de març ens vàrem proposar fer una passejada per la zona de la Serra de Tramuntana, així que el divendres dia 15 hi vàrem pujar. Ens vam decidir en pujar cap a la casa de neu del d’en Galileu, ja que és una zona molt propera a Lluc, on es recolliren poc més de 100mm, el que ens feia pensar que els gruixos de neu podrien ser importants. Finalment, la volta es va allargar un poc i arribàrem fins al Coll des Telègraf.

Els gruixos acumulats oscil·laven entre els 60 i 75cm. La duresa de la neu oscil·lava, ja que hi havia indrets on es podia caminar amb facilitat mentre que en d’altres indrets cada passa era una aventura.

Però el que ens va sorprendre més varen ser tot el seguit de formes presents a la zona induïdes pel vent, ja que s’arribaren a formar autèntiques dunes, algunes d’elles bastant destacables.

Quan gairebé ja acabàvem les voltes d’en Galileu va ser quan vàrem començar a fer fotografies. A la primera d’elles es pot observar el que veiem quan giràvem el coll. Una zona amb bastanta pendent, per tant, un indret on la neu no s’acumula de manera regular, sino que moltes roques queden a la vista, mentre que d’altres indrets queden sota acumulacions destacables.

Algunes passes més envant ens vàrem trobar amb aquest regal. La seva longitud era entorn als 50cm.

Un poc més amunt els gruixos es deixaven notar, i a vegades feia mal caminar. En aquesta fotografia podeu veure un company meu amb alguns problemes per moure’s per la neu.

A la següent fotografia es pot veure el Puig Major des d’una zona propera al cim d’en Galileu (tot i que no arribarem a fer cim). En aquesta fotografia ja es poden intuir algunes coses curioses. En primer lloc, si vos fixau amb la vegetació i les roques que hi ha al primer pla, observareu com apareixen petites acumulacions de neu sempre a la mateixa banda. Aquestes acumulacions es generen a sotavent del vent, a la petita zona de cobertura de vent que ofereixen aquests elements, s’hi acumula més neu. A més, també es pot intuir una duna més desenvolupada. 

Aquestes acumulacions que es generen amb la vegetació crec que també s’observen bastant bé a les dues fotografies que segueixen.

Però el vent no només genera acumulacions, sinó que en alguns indrets es pot intuir com “falta neu”. Per exemple, a la següent fotografia es veu com s’ha generat una espècie d’escaló a la neu, que molt possiblement s’hagi generat per l’efecte del vent.

En aquesta altra fotografia es veu un efecte molt semblant, però sense arribar a fer un escaló tan net com l’anterior. Sembla com si el flux de vent hagués quedat impregnat damunt la superfície nevada.

A vegades, d’aquests escalons en surten formes curioses.

Ara bé, sense cap tipus de dubte el que més em va impressionar van ser les dunes. Havia vist algunes fotografies de dunes de neu, però no n’havia vistes mai. Aquesta tenia una alçada d’entorn a 1m respecte el seu entorn.

Però els efectes del vent no es deixen notar únicament amb la neu, sinó també amb el gel que es forma entorn de la vegetació, i que pot donar lloc a formes bastant espectaculars. De nou, les formes es generen a sotavent del flux d’aire.

Per anar acabant adjuntaré algunes fotografies que permeten veure millor tot l’entorn. Començam amb la següent fotografia, a la que es pot observar el Coll des Telègraf i es Coll des Prat.

El cim del Galileu amb el Puig Tomir a l’esquerra. Al fons, la badia d’Alcúdia i alguns niguls d’aquests de bon temps.

Al fons es pot veure la zona del Puig Roig, on sembla que l’acumulació de neu no era tan important.

I acabam amb aquesta darrera imatge. Esper que vos hagi agradat!

7 autocars aïllats per la neu

Fa 24 hores m’arribaven notícies de que alguns autocars havien quedat aïllats a la part central de la Serra, ja que per mor de la neu un d’ells havia quedat mig entrevassat a la carretera i no podien avançar més.

Amb el pas de les hores s’ha arribat a saber que el nombre d’autocars que quedaren aïllats varen ser 7. Fins i tot alguns nins varen haver de quedar a dormir a Lluc.

http://www.diariodemallorca.es/sucesos/2013/03/13/100-turistas-atrapados-9-horas-sa-calobra/832436.html

http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/local/cielos-nubosos-rachas-viento-hasta-kilometros-por-hora.html

L’AEMET havia activat avis groc per nevades, per pluges i per vent. Sense entrar en consideracions de que l’avis groc tal vegada quedas curt, que falla en aquesta societat nostra perquè passin coses com aquesta?

Perque siguin efectius, els avisos han de ser transmesos a la societat de tal manera que el màxim de gent els rebi. Però això no és suficient, sino que també els ha d’entendre i assimilar. Segons informacions que m’han arribat, en aquest cas va fallar la primera passa, no es sabia que s’estava amb avis.

Però, quantes vegades feim cas als avisos meteorològics a l’hora de planejar les nostres activitats?

S’ha de millorar la transmissió dels avisos i alertes cap a la societat, però també s’ha d’aconseguir que tots nosaltres facem cas d’aquests avisos. I sí, fent cas a un avis segurament deixarem de fer coses per no res, perque moltes vegades acaba no passant res, però ens evitariem aquells casos en que sí passen coses, i a vegades no acaben bé.

 

El breu retorn de l’hivern

Després d’uns dies amb temperatures més que agradables, l’hivern vol retornar per recordar-nos que, astronòmicament, falten encara dies perquè comenci la primavera. Aquest retorn es produirà dimecres i dijous, quan a part de la baixada de temperatures, sembla que també tendrem pluges i fortes ratxes de vent, que provocaran a més, un bon temporal marítim.